COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

El maltractament a la gent gran. Una realitat invisibilitzada

  • El maltractament a la gent gran. Una realitat invisibilitzada
El maltractament a la gent gran. Una realitat invisibilitzada
Comparteix a les xarxes socials

20.07.20

Hi ha maltractaments invisibles envers la gent gran? Us explicaré una història. La Maria vivia amb el fill, el seu marit i la seva mare vídua a una llar unifamiliar. La Maria tenia cura de la seva mare. Aquest habitatge tenia algunes barreres arquitectòniques, uns graons abans de poder accedir a la casa. Cada matí, quan s’aixecava, anava a veure la seva mare i la rentava, la pentinava, li preparava tots els àpats, l’ajudava a prendre’ls i, a la tarda, seia amb ella a veure la televisió mentre cosia.

La Maria estava molt satisfeta de com tenia cura de la seva mare, però el que no havia pensat la Maria és que la Carme –que així es deia la mare– romania tot el matí al llit i, a més a més, per evitar que tingués algun perill de caure per les escales, no li permetia sortir de casa. Ella no s’havia plantejat mai que això podia representar un maltractament perquè, havia tingut en compte què pensava la seva mare? La Carme li havia preguntat si volia quedar-se tot el matí al llit? Li havia preguntat si no volia sortir de casa durant anys i conviure i compartir amb altres persones que no fossin de la família? Possiblement sabríem quina seria la resposta que ens donaria la Carme. Segur que la Maria no pensava que li estava infringint un maltractament, ens el contrari.

El maltractament envers la gent gran és un d’aquells temes dels que només es veu la punta de l’iceberg. Segurament, alguns dels maltractaments, que ara definirem, són clarament perceptibles, però n’hi ha d’altres que queden invisibilitzats.

Hi ha diverses definicions sobre maltractament. A mi m’agrada especialment la declaració de l’any 2002, en la que s’hi inclou una cosa que crec que és interessant: el deixar de fer. I l’altre és el nivell de confiança que s’estableix entre la víctima i la persona que infringeix el maltractament. Quins serien els tipus de maltractaments que es poden infringir a la gent gran?

El físic, el psicològic, l’econòmic, el sexual, l’abandó, la negligència i la vulneració de drets. Segurament és interessant veure per cadascun d’ells alguns exemples de quins serien els senyals d’alerta.

El maltractament físic és clarament identificable. Tenim maltractament físic quan veiem cops, blaus... El maltractament psicològic i emocional quan percebem negació, insults, amenaces... Pel tema econòmic, qüestions relacionades amb els moviments bancaris, la disminució del patrimoni, els canvis testamentaris de darrera hora.

Pel que fa al maltractament sexual, podem veure hematomes al genitals, l’aparició de malalties venèries... I hem de parar un moment per reflexionar: quan diem que la gent gran no té dret a la sexualitat, estem infringint un maltractament?  La negligència es dona quan observem que hi ha una malnutrició, una manca d’higiene o l’absència de pròtesis quan són necessàries, com els aparells odontològics o els auditius.

Finalment, la vulneració de drets que implica la manca de respecte envers la llibertat i la intimitat, la vulneració de la correspondència. Per exemple, no preguntar a les persones com, amb qui, on volen viure.

Tornem una altra vegada, al cas de la Maria i al Carme. Si reflexionem sobre el nostre entorn més llunyà o més proper ens adonem que podem percebre alguns d’aquests maltractaments. N’hi ha, com deia, que són més visibles, i clarament els podem veure, i n’hi ha que estan més invisibilitzats, però entre tots hem de ser capaços de fer-los sortir a la llum. Entre tots hem de ser capaços de poder combatre’ls. Ens comprometem a passar del maltractament al bon tracte?

En Mark Twain ens deia “Les arrugues indiquen allà on han estat els somriures.” Fem que les nostres persones grans tinguin moltes arrugues relacionades amb molts somriures.