EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Durant el darrer any he estat feliçment involucrada en un projecte comunitari que marcarà un abans i un després en la vida de tots els que hi hem participat. Durant dotze mesos, més de tres-cents cantaires de diferents cors del barri del Raval hem estat assajant una òpera de nova creació escrita per la dramaturga Victòria Szpunberg i musicada pel compositor Arnau Tordera que va a acabar estrenant-se al Liceu el passat 5 d’octubre. Us podria parlar de la intensitat de la música, de l’encert del text, del meravellós vestuari dissenyat expressament per l’ocasió, de la impecable coordinació dels 11 grups corals o de l’exquisidesa de les direccions musicals i escèniques; però concretament en aquest article us vull parlar de la força dels projectes comunitaris i de l’empremta inesborrable que deixa en els seus participants.

Als estudis d’educació social i treball social parlem sovint amb els nostres alumnes de la importància de l’acció comunitària; desgranem els seus beneficis i intentem transmetre la força transformadora que té a partir de l’anàlisi d’algunes bones pràctiques. Està bé i és necessari conèixer la teoria i reflexionar-hi, però sens dubte la millor manera de comprendre plenament l’acció comunitària és vivint-la i experimentant-la en primera persona. El cas concret del que us vull parlar és “La Gata Perduda”: un ambiciós projecte cultural liderat per LiceuApropa, el programa social del Liceu, que ha implicat al voltant de mil persones de diferents institucions del barri del Raval. Ni més ni menys que en el procés de creació d’una òpera! Cultura en majúscula! Sensibilitats molt diverses al servei d’un objectiu comú.

Totes les escoles de música del barri s’hi han implicat a través dels seus cors o conjunts instrumentals; entitats com Dona Kolors i Top Manta han confeccionat el vestuari; el Centre Ocupacional Sínia juntament amb l’Escola Massana han dissenyat el cartell; alumnes de l’INS Miquel Tarradell han participat en l’adaptació del resum argumental a Lectura Fàcil; artistes locals i la Cooperativa Impulsem han donat forma al graffiti de l’escenari.... per posar només alguns exemples de les moltes organitzacions que hi ha intervingut..

No puc negar que acabar cantant el Liceu ha estat el magnífic colofó d’un llarg i intens procés. Però tots els participants hem estat d’acord en que el veritable regal ha estat el mateix procés. Gent molt diferent en edat, origen, procedència i situació personal treballant conjuntament setmana rere setmana per assolir un mateix objectiu. I finalment aconseguir-lo gràcies al lideratge d’uns professionals excel·lents que ens han encomanat el seu entusiasme i que han confiat en nosaltres fins i tot més que no pas nosaltres mateixos. Formar part d’un projecte, sentir-te cuidat pels professionals que hi estan al capdavant, teixir complicitats, notar que compten amb tu, percebre que —tot i les dificultats— hi ha plena confiança en que tot anirà bé, son vivències clarament empoderants. Fins i tot m’atreviria a dir també que son vivències guaridores —no m’estranyaria que els centres de salut de la zona haguessin notat una davallada de visites durant aquests darrers mesos.

Els projectes comunitaris ben realitzats comporten un clar benefici tant a nivell individual, com  social. A nivell individual perquè incideixen directament en el benestar físic i psíquic a través del desenvolupament d’activitats plaents i significatives. A nivell social perquè creen llaços entre les persones i, de manera natural, promouen el coneixement mutu, la cohesió i el sentit de pertinença.

Si bé es considera que tothom hauria viure en primera persona una experiència d’aquest tipus, per qui es creu que hauria de ser imprescindible seria per les professions socials. És a dir, per aquells professionals que tenen entre les seves funcions liderar projectes comunitaris, i per qui serà molt més senzill dur-los a bon port si abans n’han sigut participants actius. Projectes que poden ser de dimensions i caires molt diferents però tots ells amb un objectiu comú: crear complicitats i xarxa ciutadana. Col·laborar en associacions de barri, ja sigui en centres cívics, casals, esplais, agrupaments, corals, etc. o implicar-se d’una manera o altra en moviments veïnals hauria de ser d’obligat compliment pels estudiants que desitgen dedicar-se a millorar la vida de les persones del seu entorn.

S’ha convidat a la responsable de LiceuApropa a explicar l’experiència en una de les taules del I Congrés Internacional de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural organitzat per la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL que es durà a terme els propers 3 i 4 de novembre a Barcelona. Un congrés que vol ser un punt de trobada d’experts del sector per compartir coneixements, reflexions i reptes sobre la l’acció sociocultural comunitària.

Però no us conformeu només amb que us ho expliquin...viviu-ho!