EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Cada tercer dimarts de març, se celebra el Dia mundial del Treball Social. Tradicionalment, el Treball Social s’ha associat a ajudes i prestacions a aquells sectors de la població i a les persones més vulnerables socialment. Però aquesta és una visió assistencialista i paternalista de la disciplina que cal superar. El Treball Social abasta tots els sectors de la població i pretén millorar la qualitat de vida de les persones i de la comunitat en general. De quina manera?

1. A través de la intervenció directa amb persones, famílies i grups que es troben en situacions de vulnerabilitat social, o que necessiten de la mediació per resoldre els seus conflictes. I això en qualsevol moment del cicle vital: des de la infància fins la senectut.
2. A través de la detecció de necessitats de la població per tal d’orientar les polítiques socials.
3. Treballant en xarxa amb altres professionals per tal de millorar el benestar dels ciutadans.
4. Impulsant el poder de canvi que tenen les persones i les comunitats.

En definitiva, el Treball Social vol promoure la qualitat de vida de les persones i dels grups als quals pertanyen des de la perspectiva dels Drets Humans.

El lema d’enguany del Dia mundial del Treball Social és “Jo soc perquè nosaltres som”. Aquest lema és prou explícit: només és possible el desenvolupament personal en un context o una xarxa significativa de relacions. I aquí té molt a dir la nostra disciplina: la confiança en la capacitat d’autorealització de tota persona, el treball en xarxa amb altres agents del territori, el poder del capital humà... són les bases del Treball Social.

El lema pot ser nou, però l’esperit del lema sempre hi ha estat present. Una de les funcions que ha de possibilitar el Treball Social és la creació i el manteniment de les xarxes socials, especialment les de caire informal. Son justament aquestes xarxes les que ens proporcionen confort i benestar, i són tota una protecció davant l’exclusió i l’aïllament socials. Les persones portem en el nostre ADN la recerca i la creació de xarxes familiars i informals que ens sostinguin en el dia a dia, en la nostra vida. Tornem a repetir: una de les funcions que ha de tenir qualsevol intervenció en Treball social ha de ser aquesta: crear i enfortir les xarxes de relació de la persona, del grup primari i de la comunitat. I és una funció primordial perquè té a veure amb la prevenció: no estar sol és un bon factor de protecció davant situacions diverses de vulnerabilitat i de risc.

Intuïtivament, tots quan arribem a un lloc desconegut busquen establir relacions socials perquè ens fa sentir-nos millor, més segurs; l’infant busca la mirada del seu referent per veure’s ell mateix; la treballadora social explora quines relacions de suport té la persona. No és casualitat aquest denominador comú en aquestes tres situacions descrites: les nostres relacions interpersonals donen compte del nostre nivell de benestar, de la nostra integració en la societat i, en definitiva, de la nostra salut. Per això, si us plau, allunyem la idea del Treball Social com a proveïdor de serveis i prestacions. No, Treball Social vol dir promoure les relacions humanes significatives, amb l’esperança i la confiança (no ingènues) de poder continuar avançant.

El poder de les relacions humanes radica en la capacitat per al canvi i la transformació que té el fet de cuidar-nos mútuament. No menyspreem la importància del capital humà. Jo soc perquè nosaltres som: revaloritzem la importància de les relacions interpersonals en el benestar de les persones. Som éssers essencialment socials: necessitem dels altres per construir la nostra personalitat i l el nostre benestar, com els altres em necessiten per sentir-se bé i plenament integrats en la nostra societat. No hi ha tecnologia que això ho pugui suplir; l’ésser humà necessita d’un altre ésser humà per viure. Reivindicar l’aportació que fa a la societat el Treball Social és reivindicar que no és possible l’avenç i el desenvolupament de la societat sense el “nosaltres”. El Treball Social confia en el potencial d’autorealització i també de creativitat de les persones. La nostra és una professió essencialment relacional: a través de la relació que establim amb les persones, potenciem les seves capacitats sense negar les seves limitacions. Una bona pràctica professional ha d’incloure el foment de vincles socials. I això només és possible que es doni si s’ha establert un vincle significatiu entre professional i la persona amb qui estem treballant, vincle que es fonamenta en una autèntica cooperació i confiança mútua. Si hi ha relació, si hi ha vincle, hi ha possibilitat de canvi. Per això, el “jo” només és possible a través del “nosaltres”. Feliç dia del Treball Social.