Descripció d’assignatures del curs 2021-22
1r QUADRIMESTRE
Dra. Isabel Torras
En aquesta assignatura ens aproparem a les grans teories psicològiques que han marcat l’esdevenir d’aquesta disciplina. Endinsar-nos en els diferents models de comprensió de la psicologia humana, ens permetrà també entrar en la ment de grans pensadors com Freud, Piaget, Erikson, Rogers, Levy, Pavlov, Skinner, Bandura o Watzlawick. Cadascun d’aquests autors miren l’ésser humà des d’una perspectiva determinada que intentarem comprendre en aquesta assignatura a través d’explicacions, lectures i exercicis.
En aquesta assignatura ens aproparem a les grans teories psicològiques que han marcat l’esdevenir d’aquesta disciplina. Endinsar-nos en els diferents models de comprensió de la psicologia humana, ens permetrà també entrar en la ment de grans pensadors com Freud, Piaget, Erikson, Rogers, Levy, Pavlov, Skinner, Bandura o Watzlawick. Cadascun d’aquests autors miren l’ésser humà des d’una perspectiva determinada que intentarem comprendre en aquesta assignatura a través d’explicacions, lectures i exercicis.
Dra. Montserrat Garcia-Oliva
La darrera aproximació a l’antropologia ens portarà a conèixer les principals aportacions d’aquesta disciplina en relació a les diferents formes d’organització política i esbrinarem funcions socials i culturals de la religió, els rituals i les creences. Una primera part analitzarà com l’impuls d’agressivitat és necessari per la supervivència de l’espècie però també és necessari el control del conflicte per tal de no arribar a una autodestrucció de la pròpia espècies. L’objectiu rau en conèixer el perquè de l’origen del conflicte i les fórmules que estableixen els humans per restablir l’ordre. Pel que fa a la darrera part i citant Bohannan: “La cerca de significat és la més humana de totes les característiques humanes.” Cercar significats és plantejar-se el perquè de les coses i la “cosa” que més ha importat als humans en el decurs dels temps és intentar contestar a les preguntes: qui som?, d’on venim? i, on anem?
La darrera aproximació a l’antropologia ens portarà a conèixer les principals aportacions d’aquesta disciplina en relació a les diferents formes d’organització política i esbrinarem funcions socials i culturals de la religió, els rituals i les creences. Una primera part analitzarà com l’impuls d’agressivitat és necessari per la supervivència de l’espècie però també és necessari el control del conflicte per tal de no arribar a una autodestrucció de la pròpia espècies. L’objectiu rau en conèixer el perquè de l’origen del conflicte i les fórmules que estableixen els humans per restablir l’ordre. Pel que fa a la darrera part i citant Bohannan: “La cerca de significat és la més humana de totes les característiques humanes.” Cercar significats és plantejar-se el perquè de les coses i la “cosa” que més ha importat als humans en el decurs dels temps és intentar contestar a les preguntes: qui som?, d’on venim? i, on anem?
Prof. Pere-Joan Giralt
Enguany seguirem explorant noves mirades al món del teatre tot aprofundint en la seva dimensió més social i comunitària. L’ús de les arts escèniques amb finalitats diferents a les del teatre convencional permet desenvolupar propostes que afavoreixen la participació de persones i grups i generar canvis i transformació social. En aquesta assignatura ens mourem a través de dos eixos: l’aproximar-nos al teatre social i comunitari i la descoberta d’altres disciplines de les arts escèniques com la dansa, el circ, els musicals... Mitjançant lectures, debats i fòrums, visites, anades conjuntes al teatre... obrirem noves finestres a les arts escèniques des de la nostra perspectiva d’espectadors/es. Tal com deia Augusto Boal: “Allò que ens és familiar es converteix en invisible: fer teatre, al contrari, il·lumina l’escenari de la nostra vida quotidiana”. El teatre social emfatitza el teatre com a lloc d’encontre, com llenguatge i com eina; està al servei de les persones i no al contrari, i apropar-nos-hi ens permetrà fer noves descobertes del món que ens envolta.
Enguany seguirem explorant noves mirades al món del teatre tot aprofundint en la seva dimensió més social i comunitària. L’ús de les arts escèniques amb finalitats diferents a les del teatre convencional permet desenvolupar propostes que afavoreixen la participació de persones i grups i generar canvis i transformació social. En aquesta assignatura ens mourem a través de dos eixos: l’aproximar-nos al teatre social i comunitari i la descoberta d’altres disciplines de les arts escèniques com la dansa, el circ, els musicals... Mitjançant lectures, debats i fòrums, visites, anades conjuntes al teatre... obrirem noves finestres a les arts escèniques des de la nostra perspectiva d’espectadors/es. Tal com deia Augusto Boal: “Allò que ens és familiar es converteix en invisible: fer teatre, al contrari, il·lumina l’escenari de la nostra vida quotidiana”. El teatre social emfatitza el teatre com a lloc d’encontre, com llenguatge i com eina; està al servei de les persones i no al contrari, i apropar-nos-hi ens permetrà fer noves descobertes del món que ens envolta.
Dr. Jesús Oliver-Bonjoch
L’art ens serveix com a punt de vista i fil conductor per a contemplar la transformació i l’evolució del Mediterrani al llarg de mil anys, arran de la (re)fundació de Constantinoble, convertida en el gran centre d’innovació de l’arquitectura i d’elaboració de la iconografia cristiana. La irrupció de l’islam, la reactivació del comerç i el renaixement de les ciutats d’Occident varen multiplicar els centres de creació cultural (Damasc, Venècia, Còrdova, Toledo, Pisa, Palerm, Florència...), provocant una eclosió de creativitat en les arts d’una riquesa i una diversitat com mai abans s’havien vist.
Una de les sessions d'aquesta assignatura seria una visita al centre històric de Barcelona.
L’art ens serveix com a punt de vista i fil conductor per a contemplar la transformació i l’evolució del Mediterrani al llarg de mil anys, arran de la (re)fundació de Constantinoble, convertida en el gran centre d’innovació de l’arquitectura i d’elaboració de la iconografia cristiana. La irrupció de l’islam, la reactivació del comerç i el renaixement de les ciutats d’Occident varen multiplicar els centres de creació cultural (Damasc, Venècia, Còrdova, Toledo, Pisa, Palerm, Florència...), provocant una eclosió de creativitat en les arts d’una riquesa i una diversitat com mai abans s’havien vist.
Una de les sessions d'aquesta assignatura seria una visita al centre històric de Barcelona.
2n QUADRIMESTRE
Dr. Jordi Sabater
L’assignatura està dedicada a analitzar els elements centrals que han configurat les nostres societats des de l’Edat daurada del capitalisme del benestar fins els nostres dies, tant des d’un punt de vista econòmic i social, com polític i cultural.
L’assignatura està dedicada a analitzar els elements centrals que han configurat les nostres societats des de l’Edat daurada del capitalisme del benestar fins els nostres dies, tant des d’un punt de vista econòmic i social, com polític i cultural.
Prof. Oriol Casals
La música i la gastronomia tenen en comú el fet de ser arts efímers, d’estimular els sentits només durant el temps que estem gaudint-los. A l’òpera trobem moltes escenes gastro-musicals, des del sopar del Don Giovanni de Mozart a Les tres taronges de Prokofiev, sense oblidar la recepta de canelons creada per Rossini. També la música instrumental suggereix associacions explícites com el quintet “La truita” de Schubert o la Fada de Sucre del Trencanous de Txaikovski. Altrament, podem crear associacions entre aquella música que ens fascina i aquell menjar que ens fa salivar. Podem endrapar la música o podem degustar-la. En aquesta assignatura, la gastronomia ens servirà com a fil argumental per a descobrir dotze menús musicals servits per dotze grans compositors.
La música i la gastronomia tenen en comú el fet de ser arts efímers, d’estimular els sentits només durant el temps que estem gaudint-los. A l’òpera trobem moltes escenes gastro-musicals, des del sopar del Don Giovanni de Mozart a Les tres taronges de Prokofiev, sense oblidar la recepta de canelons creada per Rossini. També la música instrumental suggereix associacions explícites com el quintet “La truita” de Schubert o la Fada de Sucre del Trencanous de Txaikovski. Altrament, podem crear associacions entre aquella música que ens fascina i aquell menjar que ens fa salivar. Podem endrapar la música o podem degustar-la. En aquesta assignatura, la gastronomia ens servirà com a fil argumental per a descobrir dotze menús musicals servits per dotze grans compositors.
Prof. Helena Lamuela
En aquest curs d’introducció a la filosofia del segle XX i XXI, coneixerem els trets distintius dels corrents filosòfics del nostre temps i que, per tant, ens toquen de més a prop. Ens enfrontarem als problemes i les polèmiques que han suscitat els múltiples fronts de crisi del projecte modern: la teoria del coneixement es pot reduir a la psicologia? En què consisteix la provisionalitat de la ciència? Hi ha conceptes universals? Podem parlar d’una veritat única, de la humanitat, del bé, de la justícia? Quins són els límits de la raó humana? Hi ha fonament per a l’ètica? I el relativisme, que en té, de límits? Després de presentar-los, debatrem al voltant de la psicoanàlisi, l’existencialisme, el gir lingüístic en filosofia, la filosofia analítica, l’Escola de Frankfurt, els feminismes i el pensament postmodern. Veurem, d’una banda, l’originalitat i, de l’altra, les continuïtats respecte de la tradició filosòfica i les interdependències mútues de pensadors com Freud, Heidegger, Gadamer, Sartre, de Beauvoir, Wittgenstein, Arendt, Adorno, Foucault, Lyotard i Butler.
En aquest curs d’introducció a la filosofia del segle XX i XXI, coneixerem els trets distintius dels corrents filosòfics del nostre temps i que, per tant, ens toquen de més a prop. Ens enfrontarem als problemes i les polèmiques que han suscitat els múltiples fronts de crisi del projecte modern: la teoria del coneixement es pot reduir a la psicologia? En què consisteix la provisionalitat de la ciència? Hi ha conceptes universals? Podem parlar d’una veritat única, de la humanitat, del bé, de la justícia? Quins són els límits de la raó humana? Hi ha fonament per a l’ètica? I el relativisme, que en té, de límits? Després de presentar-los, debatrem al voltant de la psicoanàlisi, l’existencialisme, el gir lingüístic en filosofia, la filosofia analítica, l’Escola de Frankfurt, els feminismes i el pensament postmodern. Veurem, d’una banda, l’originalitat i, de l’altra, les continuïtats respecte de la tradició filosòfica i les interdependències mútues de pensadors com Freud, Heidegger, Gadamer, Sartre, de Beauvoir, Wittgenstein, Arendt, Adorno, Foucault, Lyotard i Butler.
Prof. Anna Ballesteros
L’objectiu d’aquest curs és aprendre a reconèixer, comprendre i gestionar les pròpies emocions i les dels altres. També busca fomentar relacions més respectuoses i comprensives. Es tractaran tècniques per afrontar l’estrès i l’ansietat, per estimar-se a un mateix, posar límits, saber dir que no, gestionar la ira, la por i la tristesa. A més, es discutiran maneres de tenir una ment més optimista, estar més motivat i assolir metes, aprendre a relaxar-se i viure en el present. Tot això utilitzant una metodologia pràctica amb exercicis individuals i grupals, role-playings, debats i temps de reflexió.
L’objectiu d’aquest curs és aprendre a reconèixer, comprendre i gestionar les pròpies emocions i les dels altres. També busca fomentar relacions més respectuoses i comprensives. Es tractaran tècniques per afrontar l’estrès i l’ansietat, per estimar-se a un mateix, posar límits, saber dir que no, gestionar la ira, la por i la tristesa. A més, es discutiran maneres de tenir una ment més optimista, estar més motivat i assolir metes, aprendre a relaxar-se i viure en el present. Tot això utilitzant una metodologia pràctica amb exercicis individuals i grupals, role-playings, debats i temps de reflexió.