COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Reptes i desafiaments en l'atenció a joves migrants no acompanyats

  • Reptes i desafiaments en l'atenció a joves migrants no acompanyats
Reptes i desafiaments en l'atenció a joves migrants no acompanyats
Comparteix a les xarxes socials

08.01.20

Emprendre un projecte migratori suposa inevitablement reptes i desafiaments, moltes vegades impredictibles, especialment per a la persona migrant però també per a la societat d'acollida. Quan aquest procés, a més, es dona en l'adolescència, caracteritzada per inseguretats, dubtes en relació al futur i dificultats de priorització d'objectius, el seu impacte s'incrementa exponencialment.

Espanya ha estat tradicionalment un país d'acollida de persones immigrants, alhora que la seva població autòctona ha sortit també fora a buscar oportunitats laborals, econòmiques i de millora de condicions de vida. En la història d'aquests cicles migratoris mutus ens trobem cada vegada més amb un fenomen migratori de joves (tant menors com majors d'edat) provinents de diversos països del continent africà o fins i tot de l'Orient pròxim que busquen pal·liar situacions de pobresa, desemparament, violència o falta de perspectives de vida a les seves ciutats i països d'origen.

Diversos factors contribueixen a que aquestes migracions siguin particularment complexes i preocupants des d'un punt de vista dels drets humans, ja que exposen com la situació de la infància a nivell mundial continua sent d'una extrema vulnerabilitat. I és que els processos migratoris no comencen en el moment en què aquestes persones es tornen visibles en els nostres mitjans de comunicació, sinó que arrenquen sovint a milers de quilòmetres de les nostres ciutats, en entorns caracteritzats per la guerra, la fam i la pobresa extrema, i en edats encara molt primerenques. En el trajecte fins arribar a les nostres fronteres, aquests joves creuen diversos països, a vegades sense l’acompanyament de cap adult, en mitjans de transport precaris, i sovint privats d'aliments i aigua durant llargs períodes de temps. I no només això, també pateixen l'exposició a altres violències físiques, econòmiques, sexuals i psicològiques, a les quals s'afegeix la violència institucional dels estats pels quals passen sense que rebin el tractament i atenció als què tenen dret.

Aquests drets estan clarament tipificats en la Convenció dels Drets del nen de la UNICEF (1989), ratificada per 192 països a tot el món, inclòs l'Estat Espanyol i, per tant, d'obligat compliment. Aquí s'estableix l’obligació de les nacions de protegir els nens i nenes en tots els àmbits de la seva vida, principalment contra la violència i l’explotació i potenciant el seu dret a la salut, a l'educació i a un ambient protector i que els permeti potenciar el seu desenvolupament, entre molts altres drets.

Si les seves trajectòries migratòries ens resulten invisibles, les limitacions a l'entrada d'immigrants al territori espanyol establertes en els anys 90 i l'augment d'entrades irregulars en el territori transformen aquesta invisibilitat en imatges concretes a les quals tots tenim accés: joves que arrisquen la seva vida en pasteres, saltant la tanca de Melilla o amagats en maleters de cotxes. Això significa que, a més de les vulneracions de drets que empenyen aquestes persones a sortir dels seus països i dels perills que es troben al llarg del viatge, també en el moment d'arribar a un port segur arrisquen la seva vida.

Amb més de 12.000 joves menors immigrants no acompanyats a Espanya, i sense comptar els que ja han complert la majoria d'edat, l’arribada als serveis d'atenció psicosocial de primera línia, sigui als Centres de Serveis Socials públics o a les diferents ONGs que els acompanyen, suposa un repte d'una particular complexitat per als professionals de l'àmbit social.  En aquesta trobada entre joves i professionals, es posen en relleu diverses preguntes: Què necessiten aquests joves? Com co-construir amb ells un projecte vital? Com assegurar que no pateixin més vulneracions de drets? I quins sabers, actituds i respostes emocionals hem de desenvolupar, no només els i les professionals, també la societat en general, per a garantir que puguin tenir un futur exitós?

Des de la posició dels professionals, és un desafiament enorme trobar les formes de donar suport a joves amb històries de vida on s’interseccionen l'adolescència, l'absència de xarxa social i de referents, la precarietat econòmica, la falta d'estudis reglats i de projecte professional, les seves vivències prèvies sovint caracteritzades per violències continuades i la desconfiança i el rebuig que pateixen moltes vegades en la societat d'acollida.

Per aquest motiu és fonamental que la nostra actuació professional se centri al voltant d’alguns eixos fonamentals, com:

L’establiment d’un vincle segur, basat en la confiança mútua, que potenciï l’autoestima, la seguretat i la motivació;

El respecte per la capacitat d'agència, donant el protagonisme al jove per tal que prengui  les decisions que afecten la seva vida, escoltant les seves expectatives i desitjos i potenciant la seva autonomia des del respecte cultural, alhora que acompanyant-lo des d'una perspectiva educativa (evitant jutjar-lo);

L’abordatge holístic, que incorpori la complexitat de la vida des d’una mirada polièdrica que abordi els diferents reptes i problemàtiques que els afecten però que també entengui els joves més enllà de les seves necessitats bàsiques, incorporant-hi la visió lúdica, social, espiritual/religiosa, etc.;

El treball en xarxa, per tal d’abordar la complexitat de les seves vides en conjunt amb els diferents professionals i institucions que intervenen en l'atenció de forma coordinada i coherent;

El reforç de l'apoderament col·lectiu, reconeixent la importància de la xarxa d'iguals i capacitant-los perquè estableixin relacions sanadores que els permetin posar en pràctica les seves capacitats de resiliència;

El desenvolupament de les nostres competències professionals per a assegurar que oferim una atenció de qualitat, principalment pel que fa a:

  • Competència cultural, entesa com el conjunt d’habilitats, pràctiques i actituds arrelades que poden garantir un enfocament culturalment respectuós i no essencialista;
  • Intervenció des d'una perspectiva de drets humans, que garanteixi la igualtat de drets i oportunitats a tots els joves atesos, principalment als que han patit més la vulneració de drets;
  • Autoreflexió professional en espais compartits amb altres professionals per a reflexionar i potenciar un procés de millora contínua per mitjà del desenvolupament d'estratègies compartides.

Volem pensar que som capaços d'abordar aquests reptes des d'una perspectiva de drets humans i de valors essencials com els de la solidaritat, la protecció i el respecte mutu. Per això necessitem conèixer i escoltar les seves vivències, des d'un espai d'empatia i comprensió. El contacte amb històries de vida tan complexes ens ha de fer reflexionar també sobre el nostre lloc de privilegi en el món i la nostra responsabilitat comunitària a l'hora d'adoptar una actitud de respecte cap a “l’altre” que inclogui la mirada multicultural que caracteritza la nostra societat.

Per això és essencial la formació, que permetrà poder abordar amb solvència els reptes que tenim en l’atenció als joves migrants no acompanyats.