COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Els joves migrants sols conformen un fenomen migratori amb recorregut i de màxima actualitat donades les dificultats del circuit de protecció per donar resposta. Les polítiques d’infància mantenen una lògica diferent a les polítiques migratòries i les necessitats reals i existents són diverses però no fàcils de cobrir en el context actual. Apuntem alguns trets del fenomen migratori per tal d’abordar la seva intervenció. 

Segons informa la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), si al 2017 van haver 1.489 arribades de Menors Migrants no Acompanyats, al 2018 la xifra va assolir 3.659 arribades. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies preveu que n’arribin 5.526 menors, xifra que supera la del 2018 de forma considerable.

L’arribada d’aquests joves no és un fenomen nou, però ha provocat tensions en el sistema de protecció a Catalunya a causa de les dificultats per assumir un volum pel qual no està preparat. El sistema de protecció afronta dificultats per la manca de places i per l’aplicació de les polítiques d’infància (competència de les Comunitats Autònomes) Aquestes entren en contradicció amb les polítiques migratòries (de caràcter estatal i vinculades a la Llei d’Estrangeria)

Les fronteres estan plenes d’exemples clars de la crueltat del viatge migratori que viuen aquests joves i de les situacions de vulneració de drets humans que recullen els mitjans de comunicació de forma reiterada. A Melilla, Ceuta i a les costes d’Andalusia. La majoria d’aquests joves abandona el seu país, per fugir de la misèria, tenir més oportunitats laborals o millors expectatives de vida. La forma principal de fer-ho és amb pastera, però també sota un camió.

La procedència principal és Marroc, seguida d’Àfrica subsahariana i un percentatge elevant té entre 15 i 18 anys del 54% dels joves acollits segons la DGAIA. També, la mateixa DGAIA confirma que el 67% és de sexe masculí. Tot i això, no són poques les noies que es troben fora del circuit de protecció i no són detectades. Aquestes es troben en contextos de l’esfera privada i/o de major marginalitat patint situacions d’una alta vulnerabilitat social i elevada invisibilitat per la resta de la societat.

Si bé en el passat la majoria del joves tenia un projecte migratori propi, es detecta un augment força significatiu de joves amb un projecte migratori de caràcter familiar. Així hi ha alguns elements qualitatius a tenir en compte en relació a aquests joves:

• Els menors migrants no acompanyats no formen part d’un col·lectiu homogeni i la diversitat del mateix és elevat en funció de factors com l’edat, el gènere, la procedència, el projecte migratori o el viatge migratori.
• Les condicions que afecten als i els joves varien en funció de l’origen, el trajecte i la recepció i acollida a la nostra societat. .
• La major o menor definició del projecte migratori és molt important per la inclusió del jove en la societat d’acollida. Tot i que la majoria cerca una vida més digna, les causes d’aquest projecte migratori poden variar.
• Europa es presenta molt diferent a com s’imaginava en origen i l’accés a les oportunitats està molt condicionat, especialment a l’obtenció de la documentació.
• Els projectes familiars traslladen una pressió enorme a aquests joves que arriben a una Europa inesperada com una sortida a les problemàtiques econòmiques de la seva família en origen.
• Aquests joves viuen un doble viatge: en el temps i en l’espai. Són adolescents que viuen els canvis propis de l’edat, però també els canvis associats a la migració. Han arribat a un nou país amb un context sociopolític i cultural diferent.
• L’arribada amb una edat propera a la majoria d’edat dificulta molt la inclusió dels i les joves a la societat per la manca de temps per l’alfabetització, si escau, l’aprenentatge de la llengua i la gestió de la documentació.
• Part important d’aquests joves venen amb experiències laborals prèvies en els països d’origen, i per tant amb capacitats molt enfocades al mercat laboral, a les que no sabem donar sortida.

Aquests són alguns dels trets característiques que destaquen, però són més si aprofundim en el fenomen migratori, que arriba a Catalunya per quedar-se. Catalunya i País Basc són dues de les Comunitats Autònomes on arriben els menors per viure-hi. Actualment no són territoris de pas. Els joves migrants no acompanyats poden canviar de comunitat autònoma en funció de les oportunitats existents per obtenir la documentació, per accedir a una formació o el mercat laboral. Una demanda històrica és la coordinació de l’Estat per al repartiment més igualitari del número de menors acollits.

La coordinació entre administracions diferents i el treball transversal dins l’administració són essencials per poder abordar la complexitat del fenomen des de les polítiques públiques.