COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

L'empatia en processos de pèrdua o dol

  • L'empatia en processos de pèrdua o dol
L'empatia en processos de pèrdua o dol
Comparteix a les xarxes socials

30.04.20

T’has trobat alguna vegada davant d’una persona que estava molt trista i no sabies què dir o què fer? O en canvi, ¿alguna vegada t’has sentit molt recolzat i comprés davant d’una pèrdua? Tant en un cas com en l’altre, l’habilitat que cal posar en joc és l’empatia.

Si vols gestionar correctament les situacions de pèrdua o dol, sigues empàtic de veritat!

De l’empatia se’n parla molt, però ser-ho de veritat, i sobretot en les situacions amb les que es troba un educador social, és una mica més difícil o complicat del que un pot pensar.

L’empatia, segons Michelson, és la capacitat de connectar de manera correcta i sincera amb els sentiments i emocions d’una altra persona. Ningú pot viure el mateix que un altre, no ens podem posar a la pell de ningú perquè les experiències i vivències són personals i intransferibles. Però el que sí compartim o ens uneix a totes les persones són els possibles sentiments que una situació ens pot generar.

Posem un exemple. Com a educadors o educadores podem treballar amb persones o infants que han patit la pèrdua o separació dels seus pares. Això, els hi genera un sentiment de tristor i d’impotència que nosaltres no hem sentit perquè tenim a prop la nostra mare i el nostre pare. Tot i així, potser hem viscut una situació com una mudança, un canvi de país o la pèrdua d’una feina que per a nosaltres era molt important i ens ha fet sentir igualment tristos i impotents.

Si deixem de banda les similituds o diferències entre les situacions, i ens centrem en els sentiments i emocions que aquestes ens van produir, trobem que això ens uneix i ens dona pistes de com es troba l’altre. I el que és més important encara, el que pot necessitar en aquest moment.

Si connectem amb el que nosaltres vam agrair en aquell context, ja sigui tenir a algú al costat amb qui poder parlar, que ens respectessin el nostre temps per reaccionar, o que ens permetessin plorar i desfogar-nos sense sentir-nos malament per fer-ho, podem obtenir pistes sobre quines han de ser les nostres accions com a professionals. L’altre no ha de necessitar exactament el mateix que nosaltres, però connectant amb els seus sentiments de ben segur que l’altre notarà que estem a prop i que hi som, i això, és el més important.

Una dificultat de l’empatia es troba en detectar quina és l’emoció que pot estar sentint l’altre: és ràbia o frustració? Està trist o desmotivat? A vegades són sentiments propers però que requereixen d’actuacions diferenciades. I sobretot, la major dificultat radica en no acabar sentint exactament el mateix. Cal que connectem amb el sentiment, però que siguem capaços de retornar al nostre estat emocional original. Si ens impliquem emocionalment i trenquem aquesta mínima distància necessària ens trobarem que som dues persones frustrades, o dues persones desmotivades, i des d’aquí no podrem ajudar ni acompanyar a l’altre.

Pels educadors socials aquesta és una habilitat fonamental. Hem d’estar preparats per a connectar realment amb els sentiments de persones que viuen situacions de pèrdua i dol extremes, com poden ser desnonaments, aïllament social o marginalitat mentre nosaltres vivim una realitat molt llunyana a aquesta. Sense l’empatia, per tant, mai podrem ser bon professionals referents i models per a aquestes persones.

No et posis en la pell de ningú. Mai sabràs com una situació afecta al 100% a una altra persona. Connecta amb el que sent per poder acompanyar sense interferir i respectar el seu ritme i procés.

I tu, sabràs ser empàtic i connectar amb els sentiments dels altres?