COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

En el món educatiu, de lleure i social utilitzem constantment el concepte d’empatia per explicar que ens hem de posar “en el lloc de l’altre” , ja que necessitem comprendre com la persona viu una situació determinada per poder-la acompanyar en el seu procés d’aprenentatge i/o de benestar. Per poder acompanyar als nostres éssers estimats propers, als alumnes que es connecten des de casa, a les persones que estem acompanyant en la distància física l’empatia és essencial.

Cal, però, deixar ben clar què és empatia i què no ho és ja que si com a professional no la practico correctament i la confonc amb simpatia i/o compassió em pot portar a un esgotament emocional i provocar el que es coneix com el Burn-out.

L’empatia afavoreix el desenvolupament constructiu de la personalitat, alleugera la càrrega afectiva que, al ser exterioritzada, afavoreix l’acceptació de si mateix i l’autoconeixement i la col·laboració entre persones.

Una societat empàtica és una societat on es redueix l’agressivitat i es potencia la resolució positiva de conflictes.

L’empatia pot ser unidireccional o bidireccional. Tot i que en l’àmbit professional la bidireccionalitat no és una condició sine qua non, l’empatia és diferent que la simpatia. Amb la simpatia sentim “amb” la persona la mateixa emoció i ens la fem nostra. L’empatia és quan em situo “dintre” de l’experiència de la persona però no m’adhereixo a la seva emoció, el que em permet acció.

Per això, per poder desenvolupar una bona empatia hem de respectar 4 passos imprescindibles, tots ells, com explica el Dr. Bermejo (2012):

1- Identificació: ens identifiquem amb la persona i entenem el que ens explica des de la seva perspectiva.
2- Incorporació: Soc permeable a la història i sentiment de l’altre.
3- Repercussió: es desperten emocions i records de la meva pròpia biografia que connectem amb la vivència de l’altre.
4- Separació: Em desvinculo emocionalment retrobant la meva pròpia identitat.

L’empatia implica la meva disposició a acompanyar de forma sincera i autèntica a l‘altra persona, la empatia no s’improvisa, es fa conscientment.

Tots hem estat confinats aquests darrers dies i el nostre món s’ha trasbalsat, tots hem viscut i estem vivint la distància social i física, ens costa acostumar-nos-hi.

En aquests moments doncs l’aposta és desenvolupar l’empatia! Treballem amb empatia per a que la distància social només sigui física i no psíquica i afectiva.

____
Bermejo, J. C. (2012). La empatía terapéutica. Bilbao, España: Desclée De Brouwer