COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Enfonsar-nos o sortir-ne enfortits? 5 factors clau per al desenvolupament de la resiliència

  • Enfonsar-nos o sortir-ne enfortits? 5 factors clau per al desenvolupament de la resiliència
Enfonsar-nos o sortir-ne enfortits? 5 factors clau per al desenvolupament de la resiliència
Comparteix a les xarxes socials

21.03.21

Com aneu d’anticossos per fer front l’adversitat? Resiliència, que és la capacitat de fer front les adversitats i, fins tot, sortir-ne enfortit, ha estat una de les candidates a paraula de l’any 2020. Però, quins són els seus ingredients? Què és allò que ens ajuda a estar preparats per les dificultats de la vida?

Anem a intentar donar resposta a aquestes preguntes!

A hores d'ara, segur que ja heu descobert que la vida no és sempre de color rosa. Vivim temps que ens ho recorden de manera persistent. I a uns més que a d’altres. Conflictes armats, desigualtat econòmica, desastres naturals, pèrdua d'éssers estimats... ¿Què fa que, davant d'aquestes situacions, hagi éssers humans que s'enfonsen i d’altres, però, surten endavant o, fins i tot, aprofiten aquestes situacions per sortir millorats o enfortits?

Aquest és el primer llibre sobre la resiliència que es va publicar a Espanya, ja fa més de 20 anys. Va ser una publicació impulsada per la Fundació Pere Tarrés. El seu autor, Stefan Vaniestendael repassa els cinc factors que els investigadors han trobat en històries de vida resilients, el que anomenem "factors protectors". Són els nostres antídots contra la derrota, la nostra poció màgica, la font de la nostra capacitat de resistència i adaptació.

El primer és el suport social. El suport social ens parla de relacions humanes, d'espatlles amigues, de gent que ens ajuda, que ens aconsella o que ens escolta en els mals moments. En el seu nucli hi ha l'experiència humana de sentir-se acceptat pel que un és. Les seves fonts van des de la família i els amics a la gent amb la que estudiem o treballem, o la comunitat de la qual ens en sentim part. Però no n'hi ha prou amb la seva disposició a donar-nos un cop de mà. En el suport social també juga un paper la nostra capacitat per deixar-nos estimar i tenir cura pels altres.

El segon factor protector és l'autoestima. Davant les dificultats, la manera en què ens mirem a nosaltres mateixos incrementa o disminueix les possibilitats de tirar endavant. El que pensem sobre les nostres capacitats, com ens sentim dins la nostra pell, com ens cuidem... Si creiem que som llestos o beneits, guapos o lletjos... Si ens tractem bé o ens critiquem constantment... Tot això també activa o desactiva la nostra energia davant la adversitat.

Molt relacionat amb l'autoestima hi ha el tercer factor protector, que és el tenir competències o capacitats pràctiques... Ser hàbil construint alguna cosa, saber cantar, ballar o cuinar... Tenir habilitats, en general, i, de manera especial, tenir habilitats socials. Saber comunicar-nos, saber escoltar, demanar perdó, donar les gràcies, fer o rebre crítiques... Tot això també es posa en joc davant l'adversitat i ens fa més forts.

El quart factor protector que apareix en les investigacions sobre la resiliència és la capacitat de donar sentit a allò viscut. És tenir resposta a les grans preguntes com ¿per què o per a què em llevo cada matí? Però també a les petites preguntes quotidianes com per què sóc aquí, davant de la càmera, parlant-de tot això? Aquesta capacitat es posa a prova en les situacions complicades i ens ajuda a trobar raons per no rendir-nos o, fins i tot, per entendre que hi ha dolors inútils i d'altres que ens ajuden a créixer.

Segurament el cinquè factor protector va ser el que més va sorprendre els investigadors. Potser no esperaven que el sentit de l'humor aparegués de manera tan recurrent en les històries de vida analitzades. Però així és. El sentit de l'humor ens parla d'acceptar la fragilitat com a part de la nostra condició humana i riure'ns una mica de nosaltres mateixos. És un senyal d'intel·ligència, de la capacitat per distingir el que és fonamental (poquetes coses ho són) i que és accessori. I sembla que això també és clau davant les adversitats.

Ja veieu, la resiliència no és una espècie de superposar que alguns privilegiats posseeixen. És una capacitat que es construeix, s'alimenta, es desenvolupa... És cert que no tots tenim les mateixes oportunitats per desenvolupar aquests cinc factors protectors. Per això, cal seguir treballant per canviar aquest món mal repartit. Però, alhora, podem ajudar i ajudar-nos perquè, en les nostres circumstàncies concretes, potenciem aquests anticossos davant l'adversitat amb l'ajuda dels altres (el suport social), mirant-nos al mirall de manera realista però afectuosa (l'autoestima), formant-nos, cultivant les nostres aficions, les nostres habilitats, especialment la nostra capacitat de comunicar-nos  (les competències o habilitats), fent-nos preguntes, agafant les regnes de la nostra vida, no deixant que la vida vagi passant sense més (el sentit de la vida) i somrient, rient-nos, especialment de nosaltres mateixos, ballant, cantant, xiulant, i és, de vegades, una mica nens o pirates (i el sentit de l'humor).

En moments complicats, podem pensar que tot està perdut i que no hi ha res a fer. Aquest realisme sense esperança ens torna cínics. També podem pensar que, passi el que passi, tot acabarà bé, que n'hi ha prou amb desitjar alguna cosa perquè passi. Aquesta esperança poc realista ens torna il·lusos o ingenus. La resiliència ens ajuda a ajustar la mirada, a combinar sàviament realisme i esperança per seguir endavant. No és un superpoder. És, simplement, viure intensament la vida posant en joc el millor de la nostra condició humana.