EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL
BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

Tornar a articles

Versatilitat professional en temps de crisi

  • Versatilitat professional en temps de crisi
Versatilitat professional en temps de crisi
Comparteix a les xarxes socials

31.03.21

Parlant en termes esportius, podríem dir que els professionals de l’acció social ens trobem en plena cursa d’obstacles de la que coneixem la línia de sortida (13 de març de 2020), però desconeixem: el recorregut a seguir i la distància (quan es controlarà la Covid’19), el nombre de tanques fixes i salts d'aigua (mesures restrictives i permanència), la resistència dels corredors (física, emocional, de salut i mental), i les condicions i característiques de la pista (horaris, disponibilitat de recursos, formació, equips, adequació dels espais...).

Les restriccions i, alhora, exigències en la pràctica professional imposades per la pandèmia, estan condicionant una atenció i acompanyament socioeducatiu proper, presencial i càlid pel tancament de serveis o la reducció de l’horari d’atenció directa, o al contrari, una atenció i acompanyament intensificats, quan aquesta es dona en medi residencial.

Sigui en un sentit o en un altre, els educadors i educadores socials, com d’altres professionals d’atenció a les persones, estan experimentant un procés de transformació per tal d’adaptar i flexibilitzar la pràctica professional en benefici de la millora de la qualitat de vida de col·lectius vulnerables als que acompanyen. Bona part de les dinàmiques i les rutines d’un dia qualsevol a Serveis Socials estan canviant: una reunió a primera hora del dia, el cafè a mig matí amb els companys d’equip, les reunions de coordinació amb professionals de diferents serveis, una conversa espontània entre passadissos o aquelles mirades de complicitat sana que supleixen 1.000 paraules...

La versatilitat professional, que és la capacitat d’adaptació a noves situacions i que es demostra mitjançant l’empeny, l’esforç i la voluntat d’aprendre, ha vingut per quedar-se. Ser educador social avui en dia implica, més que mai, aquesta versatilitat en el què fem, com i amb què ho fem, quan i des d’on ho fem, i amb qui i per a qui ho fem. És a dir, s’estan actualitzant les estratègies educatives i repensant l’ús dels espais, dels recursos i dels temps des d’una perspectiva d’accessibilitat del i al professional; i també s’estan ampliant les vies de comunicació i les formes d’adreçar-se, d’apropar-se i de relacionar-se amb l’altre, a més a més de la incorporació de les noves tecnologies i l’ús de les xarxes de forma, ja gairebé, insubstituïbles.

En aquesta cursa, tots els professionals estan fent un gran esforç per no abandonar, malgrat la dificultat dels obstacles, tot estirant de les seves potencialitats i competències. Hi ha educadors que estan demostrant grans habilitats en l’ús d’eines informàtiques, d’altres mostren més facilitat per connectar amb l’altre i empatitzar malgrat sigui a través d’una pantalla, d’altres entenen la necessitat d’una flexibilitat horària o espaial d’atenció, i també hi ha educadores que s’estan dedicant a fer més eficient i eficaç el sistema, a estalviar processos i optimitzar recursos... Les circumstàncies no han permès programar una formació prèvia, i com a cercadors de recursos formatius pels col·lectius amb els que treballem, aquesta vegada ho hem hagut de fer per a nosaltres mateixos. En aquest sentit, cal posar en valor que entre els professionals, i les institucions que hi ha al darrera, s’ha generat de manera col·laborativa un intercanvi de continguts, reflexions i recursos que, compartits majoritàriament en línia, han inspirat i impulsat canvis en l’exercici de la professió.

Aquesta sacsejada professional sobrevinguda, com qualsevol canvi en una organització, haurà de ser revisada i avaluada per conèixer els efectes generats i aprendre. S’han hagut de prendre moltes decisions en una situació inestable, amb poca informació contrastada i en poc temps, la qual cosa ha pogut comportar errors i desajustos en la prestació dels serveis, que haurem d’esmerçar, per avançar.

Només des de l’avaluació de la versatilitat demostrada pels educadors i educadores socials en aquests temps de crisi, podrem millorar i fer créixer la professió i, com a conseqüència, contribuir en la promoció dels drets bàsics de les persones mitjançant processos educatius de qualitat.