EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL
BLOC DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

Tornar a articles

En societats tan híper connectades per què hi ha tant aïllament social?

  • En societats tan híper connectades per què hi ha tant aïllament social?
En societats tan híper connectades per què hi ha tant aïllament social?
Comparteix a les xarxes socials

18.07.18

Per què una societat híper connectada produeix tant aïllament social i solitud? Per què els nens i adolescents de la nostra societat, que anomenem desenvolupada, pateix solitud i xarxes de relacions insuficients?

La crisi ens ha colpejat amb força i ens trobem davant d'una societat complexa, diversa, marcada per grans desigualtats socials, on hi ha importants esferes de població invisible, "Els ningú", com diria l'escriptor Eduardo Galeano en la seva obra "El llibre de les abraçades ".

Unes societats on l’aïllament social i la solitud estan generant problemes que afecten a la vida de les persones, especialment a la dels nens, nenes i adolescents. Alguns d'ells, d'especial importància:

1. L'alt índex de suïcidis. Segons dades de l'OMS, el 2014, el suïcidi és la tercera causa de mort entre els adolescents de 9 a 19 anys en el món, darrere dels accidents de trànsit i el VIH.

2. Increment de problemes de salut mental. El 20% dels nens i adolescents de tot el món els pateix. El risc a la classe social baixa és el doble que a l'alta, segons dades de l'Enquesta de Salut Mental de Catalunya.

3. Una tercera problemàtica fa referència als anomenats nens de la clau. Segons un estudi, a Espanya hi ha 580.000 nens d'entre 6 i 13 anys que es queden sols a les tardes a l'estiu. És un 66% de més que el 2009. També durant l'any escolar, amb el pas de Primària a l'Educació Secundària Obligatòria més del 70% dels instituts realitzen jornada contínua i només un 13% de les famílies són a casa en aquestes hores . Això significa que aquests nois i noies a les 3 de la tarda estan sols a casa, que és buida.

4. Les soci addiccions entre els joves generades per la solitud i la manca d'afecte. L'edat mitjana d'inici de consum se situa entre els 14 i els 18 anys, segons dades de l'enquesta estatal ESTUDES.

Problemes com els assenyalats que suposen per als professionals de l'acció social i educativa una sèrie de reptes. Especialment n’assenyalaré tres a incorporar en les nostres actuacions:

1. La necessitat de redissenyar les nostres ciutats i els nostres barris amb la comunitat, especialment cal escoltar la veu i les propostes dels nens, adolescents i joves. Construir, per tan, ciutats més habitables, més col·laboratives, ciutats amigues i accessibles per a tots és una tasca que correspon a tota la comunitat.

2. En segon lloc, hi ha tensions entre la dimensió global i local en relació amb la cura i el donar suport a les persones. El municipi i el barri són espais fonamentals per a la cura i el suport a les persones, però, d'altra banda, també es produeixen dinàmiques polítiques i econòmiques que moltes vegades no responen a aquest model d'atenció comunitària, centrada en la persona i des de la proximitat. Es fa necessari, per tant, replantejar un model d'atenció que permeti desenvolupar en cada circumstància de la persona respostes flexibles i adequades a les seves necessitats.

3. Davant societats individualistes, que produeixen situacions de solitud i aïllament social, requereixen la promoció d’espais i contextos comunitaris, com per exemple experiències de lleure educatiu. Experiències que puguin afavorir xarxes d'amistat i de relacions diverses per als nens i adolescents i també per a les famílies.

Davant d'aquest somni de comunitats accessibles, més humanitzades i compromeses, els professionals de l'acció social i educativa que treballem especialment amb nens i adolescents tenim el repte d'impulsar polítiques i accions que considerin als ciutadans agents actius, amb capacitat de diagnosticar les necessitats, generant nous coneixements i participant activament en les solucions dels problemes; promovent també actuacions que tinguin en compte la globalitat dels factors que produeixen els processos de solitud i d'aïllament social que viuen els nostres nens i joves.

Tal com diu l'educadora Nelsa Curbelo: "Si no millorem els contextos, no millorarem les persones".