EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Tradicionalment, l’escola, juntament amb la família, ha ocupat el rol com a principal agent formador, però actualment, els infants i joves tenen accés a una gran diversitat de fonts d’informació tant o més potents i que modulen la seva construcció com a persones. Per assegurar un bon procés dins del sistema educatiu, especialment en entorns de vulnerabilitat social, es fa imprescindible que l’escola connecti amb el món social dels infants i joves a través de l’educació social.

Els que tradicionalment s’havien considerat agents informals o no formals de l’educació, com és el cas del grup d’amics, la publicitat, els recursos socioeducatius, el lleure, l’esport, les xarxes socials... cada vegada han anat agafant més força, fins al punt de poder ser tant o més determinants que la família o l’escola.

En conseqüència, l’antiga classificació entre recursos “formals” o reglats i “no formals” o no reglats actualment ja no té sentit, especialment quan molts d’aquests recursos són tant conscients de la seva acció, intencionals i sobretot sistemàtics com la pròpia escola.

Com que l’èxit a l’escola determina en gran mesura el procés d’incorporació social dels joves, especialment en entorns de vulnerabilitat social, es fa imprescindible construir relacions de reforç entre el màxim nombre d’agents socioeducatius. L’educació social és l’element que pot fer de catalitzador entre aquests agents per tal d’harmonitzar la perspectiva social del món dels infants i adolescents amb la perspectiva del món adult al qual s’hauran d’incorporar.

En línies generals, hi ha cinc grans eixos en què l’educació social pot fer aportacions significatives a l’escola.

Dins de l’escola:

• Vida social i convivència, entenent que l’escola és una micro-societat on s’haurien de tenir bones experiències de vida social saludable i de comunitat justa. Aquí es pot abordar tot el que té a veure amb participació, prevenció de situacions d’assetjament, respecte a la diversitat, construcció de les identitats o promoció dels drets humans.
• Matèries o temàtiques transversals de caràcter social. Normalment a l’escola se li encarrega que treballi tot allò que a la societat li preocupa però que difícilment pot assumir. Exemples de tot això poden ser: l’educació per a una vida saludable, la prevenció de consums, l’oci responsable, l’educació sexual i socioafectiva, la prevenció de la violència de gènere o l’ús de les xarxes socials i la tecnologia.
• També, de manera més especialitzada, l’escola pot assumir el seguiment i anàlisi de situacions conflictives específiques vinculades a les conductes de risc o de fracàs escolar, essent l’educador o l’educadora la figura referent del conjunt de professionals que intervenen en un cas.

Fora de l’escola:

• L’educació social és el pont ideal entre l’escola i el territori. Aquí es pot destacar el vincle amb els serveis socials, amb la resta d’agents socials de la comunitat, com les entitats esportives i de lleure, d’inserció laboral o altres serveis especialitzats, com els centres residencials d’acció educativa o els equips de medi obert que treballen en mesures penals alternatives amb joves infractors.
• A la vegada, també pot fer aquest vincle entre la família i l’escola. En aquest cas, el suport a la família pot ser en l’orientació en competències parentals en totes les franges d’edat, des de la petita infància fins a l’adolescència i la joventut.

Com ja s’ha demostrat en nombroses experiències que fa anys que estan en funcionament, l’arribada de l’educació social a l’escola suposa una clara millora en l’atenció dels infants i dels joves, així com un suport fonamental per als i les mestres d’escoles i instituts. Es tracta d’incorporar aquesta figura com un professional més en els claustres, des d’una perspectiva de treball interdisciplinari i no únicament com una figura de reforç.

L’escola segueix essent l’espai privilegiat per aconseguir el millor creixement personal dels infants i joves, però necessita una nova figura professional especialitzada que contribueixi activament a la construcció de noves propostes educatives que donin resposta als reptes del món d’avui. Reptes als quals l’escola, tal com està pensada actualment, no pot donar resposta.