EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Una de les funcions de l'educació social, especialment quan es treballa amb persones en les primeres etapes de la vida, és la prevenció de situacions de risc per garantir el correcte exercici dels drets dels infants continguts en la Convenció sobre els Drets de l'Infant i la legislació posterior. Cada procés educatiu, ja sigui social o escolar, sempre ha de tenir en compte aquesta idea de prevenció.

L'educador/a social és una persona acostumada a treballar en situacions de vulnerabilitat i risc en els diferents escenaris en què sol intervenir (centres oberts, centres residencials d'acció educativa, territori, serveis socials...). Considerem que la seva presència a l'escola com un espai on hi asisteix tota la població infantil  pot ser molt rellevant per detectar i tractar precoçment les possibles deficiències socioculturals, econòmiques i familiars que poden afectar els estudiants, sense haver d'esperar una derivació als serveis socials que certifica l'existència d'una situació de vulnerabilitat.

El professional de l'educació social està especialitzat en el treball en casos des de la doble vessant individual i la famíliar. Des d'aquesta perspectiva, disposa d'un espai ben definit en el desenvolupament de plans d'atenció individualitzada per abordar els possibles problemes específics que es produeixen en el context familiar. És un professional acostumat a treballar en equip i interdisciplinàriament (treball social, salut, policia local, escola, emergències socials...). Aquesta manera de treballar porta implícitament la idea de xarxa com la manera més adequada de respondre a les necessitats des d'una perspectiva polièdrica i sistèmica.

L'educador/a social a l'escola del s XXI

L'escola del segle XXI, des d'una concepció àmplia de la idea d'educació que va més enllà de l'escolarització, ha d'estar oberta a la presència normalitzada i regular dels educadors socials des d'aquesta perspectiva de complementarietat entre els agents que treballen de forma col·laborativa. És necessari fer pedagogia  de la professió, de manera que la seva presència contribueixi a optimitzar els recursos existents en benefici del benestar dels nens. Això s'ha de revertir mitjançant una major eficiència en les intervencions, una millor eficiència en la gestió de recursos i prestacions i una major eficàcia dels processos d'acompanyament de les persones ateses.

L'educador/a social pot convertir-se en el referent únic del cas en relació a tots els agents que puguin estar intervenint en l'abordatge d'una situación concreta. 

La seva privilegiada posició en el territori i la flexibilitat i disponibilitat per treballar amb tots els agents implicats,  permet veure molt més fàcil la globalitat del cas i poder fer un pont entre tots ells, en les seves múltiples combinacions: escola familiar, escola-territori, família-oci, centre familiar-escolar-obert, escola-salut-família, policia-escola-territori, etc.... Pot desenvolupar itineraris integrats i globals que evitin duplicitats en intervencions, contradiccions entre ells com a conseqüència de la fragmentació dels seus dissenys, la racionalització de diversos procediments - beques menjador, llibres, colònies, visites de tractament, etc.... - a més de garantir una intervenció conjunta i coherent.

Per una altra banda, aquesta funció de referent únic dins d'una concepció àmplia de l'equip interdisciplinari i de treball en xarxa permet superar les dificultats en la gestió de la información, com és la confidencialitat i el secret profesional, al ser tots membres d'un mateix equip.

En definitiva, considerem que l'educador/a social entès com un únic referent pot fer-se càrrec del seguiment dels itineraris personals, desenvolupar intervencions familiars en casos de vulnerabilitat que afecten l'escola però transcendir el paper del professorat, coordinar i establir ponts de cooperació entre tècnics diversos del territori i participar activament en les comissions psicosocials de l'escola, així com desenvolupar projectes de prevenció educativa en l'àmbit escolar.