EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL
BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

Tornar a articles

Aprenentatge en el decurs de la vida. Un dret per a tothom.

  • Aprenentatge en el decurs de la vida. Un dret per a tothom.
Aprenentatge en el decurs de la vida. Un dret per a tothom.
Comparteix a les xarxes socials

29.09.21

El dia 1 d’octubre celebrem el Dia Internacional de les Persones Grans. La data la va establir el 14 de desembre de 1990 l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la resolució 45/106.

Enguany, amb el lema “Equitat digital per a totes les edats”, aquesta data  pretén sensibilitzar sobre la necessitat que les persones grans tinguin accés i una participació significativa en el món digital. Les dades ens diuen que la bretxa digital està present. Un 50% de la població mundial viu sense connexió a internet i, justament, les persones grans conjuntament amb les dones, són el sector que més desigualtat pateixen en aquest sentit.

Vull centrar l’exposició en un aspecte concret d’aquesta bretxa i és la del dret de l’aprenentatge en el decurs de la vida. En els cursos per persones sèniors que fem a les universitats hem constatat com, en alguns casos, la bretxa digital suposa un problema. El recent publicat estudi Informe d’investigació sobre l’impacte social als estudiants de formació universitària sènior apunta, en les seves conclusions, com la pandèmia ha afectat el seu procés d’aprenentatge.

Les persones entrevistades han destacat efectes negatius d’aquest fet com ara la disminució de la socialització i la pèrdua de relacions (aspecte molt comentat en les entrevistes) o el trencament de les rutines associades al fet d’anar a la universitat i tot el que ha comportat no només en la socialització sinó també en la pròpia cura personal i en l’estat d’ànim. La migració a un sistema on-line de formació també ha resultat, en un primer moment, estressant pel que ha suposat d’introducció de cop i volta a un món de virtualitat que, en la majoria d’ells, no hi era, però també pels recursos d’atenció i cognitius que ha suposat adaptar-se al nou context formatiu. Tanmateix, sorprenentment la situació pandèmica ha reportat beneficis com ara introduir-se i/o aprofundir en el món de les noves tecnologies, un augment de la motivació per a l’estudi, la valoració molt positiva del manteniment dels programes formatius, i el paper dels delegats i delegades com a pont de vincle amb l’alumnat que ha quedat més desconnectat. https://www.vives.org/book/formacio-universitaria-senior-informe-sobre-limpacte-social-en-lestudiantat/

Com veiem, però, també ha suposat una oportunitat. Per alguns, ha estat el primer punt de contacte amb l’aprenentatge virtual. S’han connectat a aules virtuals, han adreçat els seus treballs a espais creats específicament per a ser avaluats i han interactuat amb la resta de companys i companyes i amb els docents obrint i tancant la càmera. Per altres, ha estat un pas més dins d’aquest món que els hi era aliè. Alguns s’hi han adaptat absolutament, d’altres només s’han iniciat i, la resta ha abandonat. Tanmateix, tots han fet passos en un món semi-desconegut i, aquests passos, els està portant a que la bretxa digital sigui cada cop més estreta.

Aquest bretxa no ha de suposar un desavantatge pel col·lectiu sènior. En cap cas ha de limitar el seu accés a una educació permanent. Estem parlant de drets de les persones i, tal com afirma la Comissió Internacional sobre l’Educació al segle XXI -encarregat per la UNESCO-, aquesta educació permanent es recomana sense fronteres per edat. A més, el mateix informe subscriu que el valor de l’educació és un dels factors més importants, tant en relació a la pau com en el desenvolupament de les persones i les societats.

El conjunt de la societat ha de treballar, doncs, per esmenar aquestes desigualtats. Les persones grans tenen dret a accedir a formacions de tot tipus. En els programes universitaris per a sèniors els donem aquesta oportunitat que va més enllà de l’edat.