Notícies

El 60% de les famílies becades per participar en casals i colònies a la Fundació Pere Tarrés es troben en situació de pobresa severa

El 60% de les famílies becades per participar en casals i colònies a la Fundació Pere Tarrés es troben en situació de pobresa severa

15.04.26

La situació de fragilitat de les persones que sol·liciten cada any beques perquè els seus fills i filles puguin gaudir d’activitats de lleure a l’estiu continua creixent després de diversos anys seguits de crisis. La gran majoria dels indicadors analitzats per l’informe anual de la Fundació Pere Tarrés sobre les condicions de vida de les famílies que ha becat a l’estiu van a la baixa i indiquen un preocupant agreujament de la vulnerabilitat.

A través de l’anàlisi de diversos paràmetres relatius a les condicions socioeconòmiques de les famílies, l’informe calcula els principals índexs que mesuren els diferents graus de pobresa segons l’índex fixat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): la pobresa moderada (el llindar a partir del qual es considera que una persona es troba en situació de risc i que suposa que els seus ingressos anuals se situen per sota del 60% de la mitjana de les llars catalanes), la pobresa severa (és a dir, les llars amb uns ingressos per sota del 40% de la mitjana de Catalunya) i la pobresa extrema (la situació més greu de totes, en què els ingressos familiars suposen menys del 20% de la mitjana catalana).

Així, segons l’informe, els principals indicadors que permeten mesurar el grau de vulnerabilitat de les famílies cauen respecte l’any passat: vuit de cada deu famílies becades per la Fundació aquest darrer estiu (un 79,9%) es troben sota el llindar de pobresa. Això suposa 13 punts més que l’any passat. D’altra banda, per posar en context aquesta xifra cal recordar també que en el global de Catalunya, el percentatge de famílies que se situen en risc de pobresa és molt inferior, del 24,8%, segons la taxa AROPE. Tot i que les famílies que sol·liciten beca a la Fundació se situen dins d’un perfil amb un risc social alt i per tant amb percentatges de risc superiors.

Pel que fa al segon nivell de vulnerabilitat, la pobresa severa, la situació també és dramàtica entre les famílies analitzades: sis de cada deu (un 59%) es troben en aquesta situació, un creixement de 12 punts respecte les dades registrades en l’informe de l’any passat. Finalment, una de cada sis famílies (17,1%) són en situació de pobresa extrema (recordem, amb uns ingressos inferiors al 20% de la mitjana catalana), l’única dada que millora lleugerament respecte l’any passat (2 punts menys).

És a dir, l’anàlisi mostra que la situació socioeconòmica d’aquestes famílies becades empitjora any a any. A més, les dades marquen una tendència clara: augmenta el nombre de famílies que creuen per primer cop el llindar que marca la pobresa. Cal remarcar, a més, que aquests indicadors tenen en compte els ingressos de les famílies però no les despeses que la majoria han d’assumir i que des de la pandèmia i amb les successives crisis energètiques i conflictes bèl·lics no han fet més que créixer els últims anys, amb la qual cosa fins i tot les famílies que queden per sobre d’aquests índexs es troben en situacions molt precàries.

Les rendes de les famílies empitjoren

Hi ha altres indicadors que incideixen en aquest empitjorament de les condicions de moltes famílies. Per exemple, l’informe indica que els ingressos mitjans anuals també cauen. La renda mitjana per llar de les famílies analitzades se situa en 13.293 euros anuals, 2.300 menys que la registrada en l’estudi anterior. D’altra banda, més de la meitat de les famílies (un 53%) se situa en franges de renda per sota dels 15.000 euros anuals A més, un 6% de les famílies viu amb menys de 5.000 euros l’any.

Això pel que fa a la mitjana de renda de la família. Però també és molt significativa la dada d'ingressos mitjans per persona, que en la mostra analitzada és de 6.152 euros anuals, 956 menys que l’any anterior. A més, un 36% de la mostra viu, de mitjana, amb menys de 6.000 euros l’any per persona. Cal explicar que aquesta mitjana per persona (que tècnicament s’anomena mitjana d'ingressos per unitat de consum) s’extreu dividint la renda total d’una llar entre el nombre de membres de la família i aplicant un pes específic diferent a cada membre (1 punt al pare/mare que aporta el gruix d’ingressos, 0,5 a la resta i 0,3 als menors de 14 anys).

Un cop més, si comparem la situació de la mostra analitzada amb les dades globals de tota Catalunya s’evidencia com creixen les situacions d’extrema vulnerabilitat de les famílies analitzades: segons l’Idescat, la mitjana anual d’ingressos per llar a Catalunya va ser el 2025 de 43.889 euros (recordem que la mitjana anual de la mostra de famílies ateses per la Fundació Pere Tarrés és de 13.293 euros anuals). Pel que fa a la renda mitjana per persona (per unitat de consum), la catalana se situa en 25.424 euros, quatre cops més que els 6.152 euros anuals que reflecteix l’informe.

Enguany l’informe s’ha elaborat seguint una metodologia diferent de recollida de dades, basada en una enquesta declarativa, quan l’any passat aquestes dades s’obtenien exclusivament en base a documentació oficial com registres administratius o fonts estadístiques disponibles. Un canvi metodològic que pot provocar alguna desviació en les dades comparatives de l’any passat.

Famílies monomarentals i dificultats per finançar despeses bàsiques

Aquestes xifres i percentatges són la punta de l’iceberg d’una situació molt complexa per a moltes famílies. I aquestes dificultats econòmiques sovint acaben repercutint en els infants: algunes famílies no tenen prou ingressos per mantenir una alimentació equilibrada ni per escalfar adequadament la llar a l’hivern; algunes viuen en habitatges insalubres, petits i sobreocupats, on els infants no disposen d’espais amb prou intimitat o comoditat per estudiar o fer les tasques de l’escola. La majoria de les famílies que sol·liciten beca a la Fundació tenen també problemes per pagar alguns rebuts mensuals i per costejar-se vacances i molts tenen dificultats importants de connectivitat a Internet.

Hi ha més dades del mateix informe que incideixen en aquests factors de vulnerabilitat: les llars analitzades, per exemple, tenen una alta ocupació: en el 16% dels casos en un únic domicili hi viu més d’un nucli familiar i el 9% de les famílies es veuen obligades a compartir l’habitatge amb altres persones que no formen part de la família. Un 36,8% de les famílies són monoparentals o monomarentals. Altres dades indiquen que el 12% de les famílies compta amb alguna persona del nucli familiar amb carnet de discapacitat.

A més, 9 de cada 10 famílies no disposen de l’habitatge en propietat, mentre que entre la minoria de famílies que són propietàries de la seva residència, el 66,5% viuen en menys de 75 metres quadrats. També es detecten situacions d’amuntegament: el 71,6% viu en una superfície inferior a 25 metres quadrats per persona. Són de manera molt majoritària (aproximadament entre un 80 i un 90%) famílies que venen derivades o han estat ateses pels serveis socials. De fet, dels 7.146 infants becats l’estiu passat al voltant de 6.000 provenen de famílies que han tingut contacte amb serveis socials.

Beques per a més de 7.146 infants

En aquest context, per a moltes llars, garantir que els fills o filles participin en activitats educatives i de lleure fora de l’horari lectiu és tot un luxe. La Fundació Pere Tarrés està convençuda que les activitats d’educació en el lleure són essencials en el desenvolupament dels infants i milloren les seves competències educatives i professionals, però a més, per a molts suposen espais reparadors i de desconnexió de les situacions difícils que viuen a casa. Però tot i això, el 20% d’infants catalans no fa cap activitat de lleure fora de l’escola, i aquesta diferència creix entre les famílies de rendes més baixes, segons un informe de la Síndica de Greuges. Per això, la Fundació vol que tots els infants puguin gaudir de les activitats de lleure, facilitant ajuts suficients per als que no puguin participar per raons econòmiques o per necessitats educatives específiques. Una situació que és especialment clau a l’estiu, un període on és important mantenir la continuïtat educativa per als infants de contextos vulnerables que participen en esplais o en centres socioeducatius.

Per això un any més, sota el lema “Transforma el seu estiu”, la Fundació posa en marxa una campanya de beques per garantir l’accés a les activitats de lleure a l’estiu a infants en situació de vulnerabilitat. L’estiu passat la Fundació Pere Tarrés va mobilitzar 2.263.968 € per becar 7.146 infants i joves perquè poguessin participar en casals o colònies, més que mai abans. Aquests ajuts són possibles gràcies al suport d’administracions, empreses i particulars.

Un estiu inclusiu

Oferir beques a famílies amb dificultats econòmiques és una de les potes de la Fundació Pere Tarrés per aconseguir que els beneficis i aprenentatges que suposen les activitats de lleure arribin a tots els infants i joves, però no és l’única. L’altra línia de treball de l’entitat per aconseguir un estiu inclusiu passa per garantir que els infants amb capacitats diverses puguin gaudir del lleure al mateix nivell que resta de nens i nenes. En aquest sentit, l’estiu del 2025 la Fundació ha redoblat els esforços per atendre prop de 500 infants amb necessitats educatives especials, que han estat acompanyats per un equip de 283 vetlladors i vetlladores.

Una necessitat creixent, ja que la Fundació ja ha identificat una demanda addicional d’un 26%, una dada que ens indica la necessitat d’ampliació de recursos per poder atendre tots els infants amb necessitats educatives especials aquest estiu.