La Fundació Pere Tarrés reivindica el reconeixement social de les cures familiars per millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores

En un context d’envelliment de la població i de creixement de les necessitats socials, la gestió de la dependència és un dels temes clau dels pròxims anys. Es calcula que més del 10% de la població espanyola necessita cures, i la complexitat, rigidesa i lentitud dels tràmits per obtenir el grau de dependència fan que a la pràctica la majoria d’aquestes persones, gairebé el 70%, siguin ateses únicament per algun integrant de la família, majoritàriament dones. Avui se celebra el Dia Internacional de les Persones Cuidadores, una data que vol posar el focus sobre la sobrecàrrega que aquesta tasca feixuga i poc reconeguda suposa en les persones encarregades d’atendre les persones dependents. Amb aquest motiu, la Fundació Pere Tarrés llança una bateria de propostes que permetrien millorar significativament la qualitat de vida d’aquestes persones, centrades en aspectes com el reconeixement, l’autocura, el suport mutu o l’accés als recursos.

Es calcula que només a Catalunya, actualment hi ha unes 176.162 persones cuidadores no professionals, segons les dades recents del darrer setembre publicades per la Generalitat i recollides pel portal de dades obertes del Govern espanyol. Aquestes persones, sovint familiars sense preparació que cuiden de manera no professional parents en situació de dependència, realitzen una feina molt desgastant i molts cops amb renúncies personals i professionals molt altes. Es troben sovint sense suports i desenvolupen un alt grau d’estrès, esgotament físic i mental, i patiment en recaure sobre elles la responsabilitat de la cura. És, a més, una feina que suposa una alta desigualtat de gènere: segons la mateixa font, el 65% d’aquestes persones són dones.

En els darrers anys, per atendre la creixent demanda, la Fundació Pere Tarrés ha potenciat i ampliat els seus programes de formació i acompanyament a aquestes persones, finançats principalment per la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Des de 2009, ha format prop de 10.000 persones cuidadores no professionals i ha organitzat més d’un centenar de grups de suport i ajuda mútua, espais molt importants per a aquestes persones que els permeten desconnectar, compartir les seves inquietuds i incorporar nous coneixements i aprenentatges. També ha consolidat el projecte Orientacures, un servei d’acompanyament que ha orientat a més de 800 persones cuidadores no professionals arreu de Catalunya a través d’un equip multidisciplinari que ofereix informació, suport i assessorament personalitzat per poder afrontar amb més seguretat les situacions derivades de la cura, reduir la sensació de solitud i preservar el seu benestar.

Però més enllà d’aquest acompanyament, la Fundació ha analitzat, a través d’entrevistes i qüestionaris a cuidadores i a experts i expertes, els punts febles del sistema de serveis socials en base a aquest anàlisi, i ha elaborat un decàleg de propostes amb l’objectiu de millorar el sistema i la qualitat de vida d’aquestes persones. El llistat de propostes és el següent: 

1. Reconèixer les persones cuidadores. Evidenciem la necessitat d’un reconeixement social i professional de les persones cuidadores no professionals. El temps que aquestes persones destinen a les cures, que sovint els suposa haver d’abandonar el mercat laboral, és una font d’experiències i de competències que han de ser reconegudes. 
2. Garantir el suport i  la desconnexió. Cal desenvolupar i reforçar els grups de suport emocional i els espais de desconnexió per combatre el “burn out”, amb l’objectiu de generar xarxes de suport entre les persones cuidadores, millorar el seu benestar emocional, compartir experiències i assolir recursos o idees que els ajudin en el seu dia a dia, així com establir mecanismes que permetin compatibilitzar les cures amb la vida personal i laboral.
3. Incorporar les famílies en el model. És necessari escoltar les famílies i fer-les partícips del disseny i gestió del model.
4. Potenciar les entitats del tercer sector com a agents rellevants. Les entitats del tercer sector, per la seva major agilitat i proximitat amb les persones, tenen un rol determinant en oferir serveis de qualitat, generar vincles socials entre les persones cuidadores i fer propostes de millora, de vegades orientant allà on l’administració no arriba. A través de concerts socials i col·laboracions estables, com a via per consolidar el sector social com a prestador de serveis a les persones en situació de dependència i a les persones cuidadores no professionals.
5. Augmentar la conscienciació social. Cal una sensibilització i una conscienciació de la societat al voltant del tema de les cures des d’una perspectiva de gènere que posi el focus sobre el fet que la gestió de l’atenció a les persones dependents se centra en l’entorn familiar i que posi en evidència la sobrecàrrega dels membres femenins de la família i la naturalització de l’assumpció del rol de cures per part de les dones.
6. Millorar la coordinació dels agents socials. Cal millorar la coordinació entre els diferents estaments implicats en el sistema de serveis socials: entre departaments d’una mateixa administració, entre diferents administracions i entre administracions i entitats del tercer sector, amb l’objectiu d’aconseguir un model de detecció més preventiu i no tant reactiu.
7. Ampliar els recursos de suport existents. Es fa necessari ampliar, flexibilitzar i diversificar el catàleg de serveis i prestacions per reforçar els suports que es presten al domicili, oferint noves fórmules de prestacions i ajuts, reforçant mecanismes com l’assistent personal, la teleassistència avançada o nous models d’habitatge com els apartaments tutelats, i incloent-hi també els recursos comunitaris promoguts pels agents socials del territori.
8. Desenvolupar formacions adreçades a les persones que cuiden. La major part de formacions existents avui en dia vinculades a la dependència van encaminades a donar eines de com atendre la persona en situació de dependència, però cal desenvolupar noves formacions adreçades a l’autocura i que ofereixin coneixements i competències que posin al centre la persona cuidadora no professional.
9. Reforçar l’acompanyament i el respir És també imprescindible desenvolupar i reforçar els recursos d’acompanyament individual i grupal i oferir espais d’escolta, orientació i suport al llarg del procés de cura, així com facilitar temps de desconnexió.
10. Optimitzar i millorar els processos vinculats a la dependència. És necessari millorar diferents aspectes normatius relacionats amb els circuits dels serveis socials que generen una excessiva burocràcia, processos de tramitació desproporcionadament llargs, desinformació, etc. 

“Reivindiquem el dret a poder envellir o ser depenent amb els suports necessaris i possibles, i a fer-ho amb dignitat”, afirma Rafael Ruiz de Gauna, director general de la Fundació Pere Tarrés. “Fem un clam a les administracions i a la societat per posar les cures en el centre de la vida, i a reconèixer, valorar i activar els recursos i el suport que les persones cuidadores no professionals exerceixen calladament. No s’hi val mirar cap a una altra banda”, afegeix.