Intel·ligència artificial en el tercer sector: entre l'oportunitat i la responsabilitat col·lectiva

El que les entitats socials estem aprenent mentre explorem un nou territori tecnològic.

La intel·ligència artificial (IA) ha passat, en pocs anys, de ser un concepte llunyà a convertir-se en una eina present a totes les capes de la nostra vida quotidiana: l’educació, la salut, les empreses i, cada vegada més, el tercer sector. Tot i això, el seu aterratge en les entitats socials encara és recent, gradual i carregat de matisos. La jornada “La IA aplicada a les entitats socials”, del passat 26 de novembre, va oferir una fotografia precisa del moment actual: un sector mogut per la curiositat i la voluntat d’avançar, però també per les preguntes legítimes, els dilemes ètics i la necessitat d’un acompanyament professionalitzat.

Durant la jornada es van presentar els primers resultats d’una enquesta a 47 entitats socials. El diagnòstic és clar: la majoria d’organitzacions es troben encara en fase exploratòria. Ja utilitzen assistents virtuals, eines d’automatització administrativa o sistemes de classificació documental, però la IA encara no s’ha integrat de manera sistemàtica en una estratègia institucional que abordi temes com els següents:

• La gestió documental, mitjançant la classificació automàtica, la indexació d’arxius o la generació de resums operatius.
• L’anàlisi de dades, amb usos orientats a la identificació de patrons, l’explotació bàsica d’indicadors i el suport a la presa de decisions.
• La comunicació amb persones usuàries, especialment en respostes automatitzades, derivacions inicials o millores en l’accessibilitat lingüística.

Aquesta fase exploratòria és comprensible, però també reveladora. Quan la incorporació de la IA depèn principalment d’iniciatives individuals o d’usos puntuals, apareixen desigualtats internes, manca de criteri compartit i riscos difícils de detectar. En un sector que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, aquesta fragmentació no és menor: pot derivar en pràctiques incoherents, dependències tecnològiques o decisions poc alineades amb la missió social de les entitats.

L’interès creixent per la IA conviu amb preocupacions compartides: el compliment del RGPD, la qualitat i traçabilitat de les dades, la manca de formació interna o el temor que la tecnologia substitueixi l’acompanyament humà. Aquestes inquietuds apunten a una idea clau: el potencial de la IA no és automàtic.

Sense criteris clars, protocols interns i capacitat crítica, allò que podria millorar processos pot acabar generant una falsa sensació d’eficiència o introduint nous riscos. La qüestió central no és quines eines s’utilitzen, sinó sota quines condicions i amb quin marc de responsabilitat. 

La taula d’experts, amb Xavier González Rodrigo i Francina Solé-Mauri, va aprofundir en una pregunta clau: com ha d’incorporar-se la IA en entitats que treballen amb drets, vulnerabilitat i serveis essencials?

Les seves aportacions van posar l’accent en la doble cara de la IA: les oportunitats tècniques i els imperatius ètics. Els algoritmes no són neutrals i poden reproduir desigualtats, ja sigui a través del biaix de les dades, del denominat “colonialisme de dades” o de dinàmiques de vigilància excessiva. Aquest advertiment té conseqüències directes per al tercer sector: no és acceptable una adopció acrítica de sistemes opacs en contextos en què l’error pot tenir un impacte directe sobre les persones.

Assumir aquesta complexitat implica dotar-se de governança real, formació adequada i mecanismes de supervisió que vagin més enllà del compliment normatiu. L’èxit no es troba en la potència tècnica de les eines, sinó en l’equilibri entre eficiència, protecció de drets i dignitat humana.

La taula d’entitats, amb la participació d’Educo, UNICEF Espanya, FATEC i Oxfam Intermón, va permetre aterrar el debat en experiències concretes. Tot i les diferències de mida, estructura o missió, totes van coincidir en tres idees fonamentals: la necessitat de disposar de polítiques clares d’ús responsable, la importància de la formació interna i la conveniència d’adoptar una mirada crítica i prudent.

Aquest consens no és anecdòtic. Apunta a una convicció compartida: la IA no soluciona desigualtats estructurals, però pot contribuir a millorar processos, alliberar temps i arribar millor a col·lectius vulnerables si s’utilitza de manera rigorosa, ètica i alineada amb la missió social.

Més enllà de les dades i de les experiències, la jornada va deixar un missatge de fons: la IA no pot abordar-se com una moda ni com una amenaça: és un repte col·lectiu que exigeix conversa, criteri i corresponsabilitat. Requereix una conversa col·lectiva i constant sobre límits, impactes i oportunitats. La intel·ligència artificial, usada amb criteris clars, pot alliberar temps i millorar processos, però mai substituirà el vincle humà, l'escolta o el judici professional.

Avui, el sector social es troba en un moment decisiu. Té l'oportunitat de definir com vol que la tecnologia contribueixi a la seva missió: no des de la improvisació, sinó des de l'ètica, la governança i la responsabilitat. I té, també, el repte de garantir que l'adopció tecnològica no aprofundeixi desigualtats, sinó que contribueixi a reduir-les i sigui una eina al servei de la inclusió.

En definitiva, la veritable innovació no rau en els algoritmes, sinó en la capacitat del sector de decidir com vol relacionar-se amb la tecnologia, sostenint espais de reflexió, formació i aprenentatge compartit i sense renunciar a la seva essència: la defensa de drets, la dignitat de les persones i una acció social compromesa amb la inclusió i la justícia social.