La ciència també és cosa de dones

<p>Fa pocs dies hem viscut el relleu presidencial a la cúpula del poder nord-americà. Un nou president. Un home. Veient les notícies, la meva filla d’onze anys em va preguntar, en un to mig curiós mig indignat: Que les dones no poden ser presidentes? Ràpidament li va contestar el seu germà gran: Sí, però encara no n’hi ha hagut cap.</p> <p>La pregunta em va preocupar. La resposta em va donar esperança. Obrir el camí no es fàcil. La línia que separa ser pioner de convertir-se en una persona marginada és molt fina. No tothom és capaç de ser el primer. Molts necessitem models a seguir. Això és el que necessiten les nenes (i els nens) del futur. Ja sigui a la política, a l’art, a la ciència o en qualsevol altre àmbit de la societat.</p>