Article

Abraçar sense tocar-nos: els reptes dels professionals socials durant la pandèmia

Abraçar sense tocar-nos: els reptes dels professionals socials durant la pandèmia

Lisette Navarro
Professora del Grau en Educació Social i Treball Social, del Màster universitari en models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència i del Postgrau d’Expert universitari en coaching en l’àmbit socioeducatiu

El Periodico
<p class="mce"><span>Estar al costat d'algú i acompanyar-lo sense tocar el seu cos ha de deixar pas al fet que els que es toquin siguin les ànimes, els cors i la voluntat de treballar plegats.</span></p> <p class="mce"><span>Una carícia o una </span><strong>abraçada</strong><span> poden salvar una situació conflictiva, transformar l’energia i ser les eines més poderoses que podem tenir al nostre abast per a apropar-nos a altres persones, per a </span><strong>connectar</strong><span>. Tot i això, l’arribada de la </span><strong>Covid-19</strong><span> ens ha obligat a trencar aquesta </span><strong>manera de comunicar-nos</strong><span> i establir vincles amb els altres.</span></p>

Comparteix l'article