COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La setmana passada, al Centre de Formació Pere Tarrés del carrer Carolines, vam acollir amb entusiasme l'exposició itinerant “Més plàstics, menys vida” de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta iniciativa va servir com a catalitzador per promoure accions pedagògiques destinades a sensibilitzar els grups de cicles formatius, d'educació infantil i d’integració social, així com els cursos de monitors i monitores de lleure sobre la necessitat d'actuar amb urgència per preservar el nostre entorn i per comprendre de manera tangible la connexió entre les seves accions diàries i futures com a professionals i l'impacte global dels problemes ambientals.

La crisi ambiental actual no només posa en perill la salut del nostre planeta, sinó que també agreuja les desigualtats socials existents. Les entitats i professionals amb perspectiva d’acció social hem de reconèixer la vinculació intrínseca entre aquests dos àmbits i abordar-los de manera integral.

Per què els col·lectius més vulnerables sofreixen de manera desproporcionada les conseqüències del deteriorament mediambiental?

• Per la localització geogràfica: molts col·lectius vulnerables viuen en zones amb menor accés a recursos, com ara aigües netes, aire pur i terres fertilitzades. Això els fa més susceptibles als impactes negatius del canvi climàtic, la contaminació i altres problemes ambientals.
• Per la manca d’accés a recursos: aquests grups sovint tenen una capacitat financera limitada i, per tant, tenen dificultats per adaptar-se als canvis ambientals. La manca d'accés a serveis bàsics com a l'aigua potable i els serveis de salut els fa més vulnerables a malalties relacionades amb l'entorn.
• Per la dependència a recursos naturals: molts col·lectius vulnerables depenen directament dels recursos naturals per a la seva subsistència, com ara la pesca, l'agricultura o la recol·lecció de fusta. El canvi climàtic i la contaminació afecten directament aquestes fonts de subsistència, provocant la pèrdua de mitjans de vida.
• Per l’exclusió social i la manca de poder: els col·lectius més vulnerables sovint es troben marginats socialment i manquen de poder polític. Això fa que tinguin menys influència en la presa de decisions que afecten el seu entorn i la seva qualitat de vida, augmentant la seva exposició als perills ambientals.
• Per la injustícia ambiental: hi ha una tendència a ubicar instal·lacions contaminants o zones de risc ambiental en àrees amb poblacions desfavorides. Això contribueix a la concentració de problemes ambientals en les comunitats ja vulnerables, creant una injustícia ambiental.
• Per la manca d’educació i formació: la manca d'educació i informació sobre les qüestions mediambientals pot fer que aquests col·lectius siguin menys conscients dels riscos i menys capaços per prendre mesures preventives.

La sensibilització ambiental ha de transcendir les fronteres convencionals de l'ecologia i integrar-se en les pràctiques dels professionals de l'acció social.

Com podem les entitats i professionals de l’acció social integrar la sensibilització ambiental a la pràctica diària?

• Promovent hàbits sostenibles, incloent-hi la gestió de residus, estalvi d'energia i utilització responsable dels recursos.
• Incorporant temes ambientals a les intervencions, durant sessions d'orientació i suport (sostenibilitat, canvi climàtic, les interconnexions entre les desigualtats socials i mediambientals, etc.).
• Establint aliances amb organitzacions ambientals per implementar iniciatives conjuntes que abordin els impactes ambientals en les comunitats desafavorides.
• Promovent la justícia ambiental, mitjançant la defensa de polítiques i pràctiques que abordin la desigualtat en la distribució dels impactes ambientals i garanteixin l'accés equitatiu als recursos ambientals.
• Incorporant pràctiques sostenibles a les entitats, com reduir el consum de paper, implementar pràctiques energètiques eficients i promoure la mobilitat sostenible.
• Fomentant la consciència ambiental i la participació a nivell comunitari, mitjançant l'organització d’esdeveniments de conscienciació ambiental a nivell comunitari per involucrar i educar la població local sobre les qüestions ambientals.

Quan s’integren aquestes accions a la pràctica diària, els professionals de l'acció social poden contribuir significativament a la creació d'entorns més sostenibles i justos. Aquesta integració no només millorarà la qualitat de vida actual, sinó que també contribuirà a la preservació del medi ambient per a les futures generacions.

A la Fundació Pere Tarrés destaca el compromís ferm amb la integració de la sensibilització ambiental a totes les accions formatives. La promoció d'una consciència mediambiental està en el cor de la nostra missió, i aquesta dedicació es reflecteix en la implementació d'una càpsula addicional centrada en el consum responsable i la mesura de la petjada ecològica. A través d'aquesta iniciativa, volem inculcar als nostres participants la importància de les seves decisions diàries en la salut del nostre planeta. Amb aquest enfocament integrador, estem construint ponts entre les qüestions socials i mediambientals, creient fermament que només a través d'una visió holística podem crear canvis duradors i fomentar un futur més just i sostenible per a tothom. Estem decidits a liderar amb l'exemple i inspirar altres persones i entitats a unir-se a aquesta missió vital.