COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Quines millores suposa el nou Pla Estratègic de Serveis Socials? Més proximitat, visió comunitària i eix preventiu

  • Quines millores suposa el nou Pla Estratègic de Serveis Socials? Més proximitat, visió comunitària i eix preventiu
Quines millores suposa el nou Pla Estratègic de Serveis Socials? Més proximitat, visió comunitària i eix preventiu
Comparteix a les xarxes socials

27.01.21

Actualment, el Sistema de Serveis Socials és el menys conegut i utilitzat dels tres sistemes públics que gestiona la Generalitat de Catalunya, sent un dels tres pilars de l’Estat del Benestar, tot i que és universal, igual que el de salut i el d’educació.

Al mes de desembre es va fer públic el Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024. El pla va ser fruit del consens amb full de ruta entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Tercer Sector, els col·legis professionals, els ens locals i els agents econòmics i socials implicats.

Hi destacaríem diferents punts claus, entre ells, un dels objectius del pla és que la ciutadania atesa als Serveis Socials pugui disposar d’un/a professional de referència facilitant proximitat, que pugui garantir una atenció centrada en la persona, buscant cohesió i que faci més efectiu i eficient l’actual sistema català de Serveis Socials.

Aquest pla era necessari per donar resposta als canvis socials, demogràfics i econòmics que l’actual pandèmia ha evidenciat: les desigualtats socials, la feminització de la pobresa, increment de persones vulnerabilitzades, l'exclusió, l’envelliment, i les capacitats diverses en general. El Pla Estratègic contempla una mirada molt més àmplia, més específica, amb la finalitat de respondre a la població i les seves problemàtiques afegides. La societat és canviant i es requereix d’aquesta especificitat d'atenció i resposta professional.

La pandèmia del Covid-19 ha impactat de manera directa i preocupant en el sistema català de Serveis Socials, incrementant la demanda en l’atenció primària. Conseqüentment, s’han duplicat les necessitats bàsiques i socials, s’han incrementat les demandes d’atenció social de les unitats familiars ateses i han augmentat les necessitats bàsiques. Tot plegat també ha tingut un impacte important als serveis Socials d’atenció especialitzada. Per exemple, s’ha triplicat la demanda d’allotjament de persones habitants de carrer o en situació de sensellarisme, malgrat que el nombre de places han augmentat, i s'han obert diferents espais i serveis especialitzats, facilitant així una atenció molt més concreta.

Amb el nou pla, es preveu fer un canvi important amb l’objectiu d’evitar la institucionalització de les persones dependents i començar a caminar cap a una acció-prevenció. La mirada transformacional de la prevenció és indefugible, i l’actual sistema resta l'autonomia real de les persones i dels col·lectius socials. És per això que es fa evident que no resulta una bona praxis i, per tant, no és sostenible a llarg termini.

Segons el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, el nou Pla Estratègic suposa “més prevenció, més proactivitat i menys institucionalització”. Això representa un canvi evolutiu, tenint com línies principals la prevenció, l’apoderament personal i autonomia real, per a què les persones poden desenvolupar el seu projecte vital, i dins del seu entorn personal, familiar, social i comunitari.

Amb el pla s’ha creat un procés de canvi que reforçarà l’Estat del Benestar a Catalunya, ja que complirà amb la premissa d’assegurar l’equitat, la cohesió i la justícia social. Dels eixos principals de treball i abordatge, s’ha incrementat a un total de 13 eixos, posant èmfasis en diferents qüestions i mancances específiques.

Alguns dels nous eixos proposats com estructura d'intervenció són els següents:

  • Acció comunitària inclusiva (eix 5), amb accions previstes des de l’acció comunitària facilitant l’aparició i manteniment de xarxes, com oferir espais de treball, tot allò amb el compromís de promoure projectes específics, generant entorns preventius, més inclusius i igualitaris.
  • Prevenció en infància i joventut (eix 6). Reforçar les estratègies de sensibilització, detecció i atenció al maltractament i l’abús sexual infantil, abordar els embarassos adolescents i les conductes de risc des de la perspectiva de gènere, defugint la càrrega de responsabilitat exclusiva cap a les adolescents. Un altre aspecte rellevant és l’acció en l’atenció a la Salut Mental dels infants i adolescents treballant des de la no estigmatització. Es preveu ser articulat mitjançant l’adaptació de nous perfils professionals com pot ser l’educació social a domicili, dinamitzadors/res cívics i la figura professional de la mediació, amb la finalitat de donar suport i l’acompanyament social de la infància, adolescència i joventut.
  • Les famílies com a unitat d’intervenció social (eix 7). Reforçar la implicació especialment en les famílies més afectades per la crisi del Covid-19, promocionar espais de criança positiva i atenent a les complexitats de les unitats familiars tant diverses que hi ha.
  • Promoció de l’autonomia personal (eix 8). Es preveu revisar protocols, criteris i planificació actual d’atenció sociosanitària. A més es repensarà els models actuals que resten autonomia amb l’objectiu de poder lluitar contra la soledat no volguda, fer una transició cap a una desinstitucionalització progressiva de les persones amb capacitats diverses o dependència, sobretot incrementant la cobertura de les cuidadores informals des de la capacitació continuada i d’autocura.
  • Sinèrgies amb el món local, social i comunitari (eix 12). Impulsar línies de treball que integrin al món local, com també els òrgans col·legiats, els agents socials, les entitats del Tercer Sector i de professionals, creant instruments de gestió i articulació de xarxes operatives per promoure territoris socialment responsables.
  • Resposta integrada a problemàtiques socials complexes (eix 13). Com actuacions prioritàries es pot trobar l’elaboració de models d'intervenció per adaptar les característiques a cada territori. Establir articulació de xarxes, com pot ser la millora de coordinació dels Servei Català de Serveis Socials amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i definir indicadors, eines de detecció i diagnòstic per l’abordatge integral de la vulnerabilitat energètica.

Per a dur a terme aquest Pla Estratègic 2021-2024 es preveu la incorporació de 16.700 nous professionals de perfils de diverses disciplines i vinculades a l’acció social: treball social, psicologia, treball familiar, educació social, terapeutes familiars i en general personal administratiu. Aquestes noves incorporacions tindran més formació, suport i noves eines de treball, recerca, informació compartida, eines comunes de cribratge i protocols compartits. Es posarà èmfasi al treball en xarxa i la interacció amb altres sistemes públics.

Un altres objectius d’impacte significatiu que recullen el nou pla són:

  • Millorar l’atenció centrada en la persona i la seva continuïtat, principalment en atenció primària i reforçant el treball en xarxa.
  • Augmentar el desplegament dels serveis d’intervenció socioeducativaper a infants en situació de vulnerabilitat.
  • Extensió dels plans d’acció comunitaris a totes les àrees bàsiques per potenciar la comunitat com a agent de transformació social.
  • Establir nous models d’integració un enfocament prioritari, articulant els departaments d’Educació, Justícia i Territori.

Els i les professionals que treballem a primera línia de l’Acció Social esperem que aquests canvis institucionals i sistemàtics contribueixin a evitar la cronificació i agudització de les problemàtiques socials, millorant la qualitat de vida de les persones vulnerabilitzades. A més de generar oportunitats i fomentar la inclusivitat en igualtat de condicions.