COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El 2025, Catalunya avança cap a un model d’atenció a la gent gran que combina proximitat, innovació i respecte profund pels drets individuals. Ara bé, aquesta transició no està exempta de reptes. Un dels més alarmants és l’increment del maltractament. Segons dades recents, els Mossos d’Esquadra van registrar més de 1.500 denúncies per maltractament a persones grans l’any 2024, cosa que suposa un augment del 26 % en menys d’una dècada. A la demarcació de Barcelona, es van notificar 722 casos oficialment, amb una clara predominança del maltractament psicològic, seguit per l’econòmic, la negligència i el físic.

Aquestes xifres, lluny de ser només dades, representen històries de vulnerabilitat que ens interpel·len directament com a societat i, especialment, com a professionals de l’àmbit sociosanitari.

La detecció de la fragilitat i els senyals de maltractament —sovint subtils, silenciosos o normalitzats— exigeix una actitud vigilant i proactiva. Són cada vegada més imprescindibles les eines de cribratge, les guies pràctiques i, sobretot, una mirada professional que sàpiga llegir el context i escoltar allò que no sempre es diu amb paraules.

La creació de la Direcció General de la Gent Gran i l’impuls de marcs com la Carta de Drets i Deures de les Persones Grans de Barcelona han representat passos importants en la institucionalització del bon tracte. Més enllà de la teoria, aquestes iniciatives han d’informar la pràctica diària, promovent relacions de respecte, reconeixement i corresponsabilitat.

En paral·lel, cal destacar els esforços en sensibilització social. L’edatisme —aquest prejudici envers l’edat— sovint s’infiltra en la manera com parlem, actuem i, fins i tot, pensem. Iniciatives com FiraGran i diverses campanyes públiques tenen un paper fonamental a l’hora de revertir aquesta tendència, oferint espais de trobada, diàleg i visibilització del paper actiu de la gent gran en la nostra societat.

A tot això, s’hi suma el paper creixent de la tecnologia social. Plataformes digitals, dispositius d’assistència i recursos per a la vida independent poden ser aliats molt potents, sempre que s’utilitzin com a suport —i no com a substitut— de l’acompanyament humà.

En aquesta línia, algunes bones pràctiques vinculades a l’atenció a la gent gran serien: 

• Acompanyar des de la proximitat emocional: L’escolta activa i el respecte pels ritmes personals són claus per establir vincles de confiança.
• Detectar signes de risc de forma precoç: Integrar protocols senzills per identificar situacions de fragilitat i maltractament latent.
• Formar-se contínuament: Les realitats socials i les normatives evolucionen. Conèixer-les és una responsabilitat professional.
• Evitar el llenguatge edatista i paternalista: El tracte igualitari comença per la manera com ens expressem.
• Fomentar la participació activa i posar la persona al centre: Donar veu a la persona gran en les decisions sobre la seva pròpia vida reforça la seva autonomia.
• Treballar en xarxa: La coordinació entre serveis mèdics, socials, familiars i comunitaris és indispensable per a una atenció integral.
• Utilitzar la tecnologia amb sentit: Prioritzar eines digitals que realment millorin la qualitat de vida i evitin l’aïllament social.

En definitiva, cuidar bé vol dir reconèixer que cada persona gran té una història, uns drets i un lloc al món que ha de ser respectat.

En un moment en què les dades ens alerten d’una realitat complexa i dolorosa, el compromís ètic i professional esdevé més necessari que mai. No es tracta només de fer bé la feina, sinó de fer-la amb sentit, amb mirada humana i amb la convicció que l’envelliment ha de ser sinònim de dignitat.