COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

BLOG FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Els Programes Singulars: la Garantia Juvenil a Catalunya’2018

Els Programes Singulars: la Garantia Juvenil a Catalunya’2018

Ana Sesé Taubmann
Responsable de l’àrea d’Inserció Sociolaboral
Veure tots els articles | Fitxa d’experta

10.07.18

El Servei d’Ocupació de Catalunya reprèn les polítiques actives d’ocupació després d’uns mesos de “parada tècnica” i ho fa amb canvis significatius pel que fa al finançament de programes vinculats al Sistema de Garantia Juvenil.

Iniciem l’estiu amb l’anunci d’una nova convocatòria de subvencions vinculada a la Garantia Juvenil. La convocatòria manté el nom de Programes Singulars, però anuncien novetats que la fan prou diferent de les convocatòries anteriors i que caldrà seguir per poder avaluar la idoneïtat del nou plantejament. Algunes de les seves característiques que s’han anunciat:

  • Aglutina 4 tipus de programes en una sola convocatòria: Integrals, Singulars, Joves per l’Ocupació i Fem Ocupació pels Joves. Totes quatre perden la seva pròpia identitat i s’ajusten en una sola convocatòria que, això si, permet una certa flexibilitat en el plantejament del programes. A més, i no és menor, inclou el finançament dels PFI (Programes de Formació i Inserció) fins ara gestionats des d’Ensenyament.
  • Obliga a tots els/les joves participants a fer formació i rebre orientació.
  • Accepta programes amb o sense contractació.
  • Finança, sota diferents modalitats, la contractació dels/les joves participants.
  • Totes les organitzacions participants han de constar en la sol·licitud, com a entitat agrupada, no es permet la subcontractació.

Algunes reflexions al voltant:

  • El fet d’ajuntar l’oferta del SOC per a joves en una sola convocatòria concentra tots els recursos en un període concret de l’any, forçant a la competència entre programes i deixant descoberta les necessitats dels joves la resta de l’any.
  • El disseny de la convocatòria accepta presentar projectes molt diversos, la qual cosa ha de permetre donar resposta a necessitats de joves i territoris diferents. Ara bé, algunes qüestions queden tan obertes que no queda clar com s’han de poder operativitzar, com ara el partenariat públic-privat, en el moment de la sol·licitud.
  • La obligatorietat de fer formació amb la totalitat dels participants s’allunya de les necessitats reals d’alguns joves, ja formats però necessitats d’orientació i acompanyament en la cerca de feina.
  • El finançament dels PFI (Programes de Formació i Inserció) mitjançant aquesta convocatòria els allunya encara més de la lògica d’ensenyament semireglat, aportant encara més incertesa sobre el seu futur a mig termini.
  • De nou, una part significativa de les polítiques actives d’ocupació, com és l’adreçada als joves, es publica en format de subvenció, amb atorgament per concurrència competitiva; aquest plantejament de partida considerem li treu legitimitat al conjunt i precaritza la intervenció que les entitats poden fer arribar als joves, sense la flexibilitat i continuïtat que ells necessiten.

L’èxit d’aquesta convocatòria és una incògnita. El context polític en el que ha estat dissenyada és especialment complex, neix amb el calendari molt ajustat, en paral·lel a la implementació de la nova llei de contractació pública, ... són elements que incrementen el nivell de risc. Caldrà, més que mai, fer un seguiment acurat del seu impacte.