COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Encara que es parla molt de la suposada recuperació econòmica, una mirada acurada a la realitat que ens envolta mostra que encara estem lluny d’una millora real. Només una dada: gairebé mig milió de persones viuen a Catalunya atrapades entre l’atur i la precarietat laboral, sense perspectives de sortir-ne durant el proper any. Són els anomenats “treballadors pobres”, persones que, encara que tenen un treball, la remuneració que perceben no els permet arribar amb solvència a finals de mes. Per quantificar i caracteritzar la vulnerabilitat d’una persona davant del treball, el passat mes d’abril la plataforma Juntos por el empleo de los más vulnerables va publicar el segon Estudio de Vulnerabilidad y Empleo en España, que analitza la inactivitat, l’atur i la precarietat laboral. Aquests informes aprofundeixen en quina quantitat i com són les persones que, tot i estar treballant o voler fer-ho, estan vivint en situació de pobresa.

Per fer-ho analitzen a fons conceptes més enllà de l’atur, com ara la inactivitat no desitjada (IDTD), la precarietat laboral, la taxa EVAE (Especial Vulnerabilidad Ante el Empleo), les llars amb baixos ingressos laborals o baixa intensitat laboral.

Segons les dades recollides en aquest estudi, i encara que les xifres globals milloren respecte al 2017; actualment unes 421.000 persones viuen a Catalunya  en llars amb pocs ingressos, atrapats a l’atur o en la precarietat laboral. El pitjor d’aquest casos és que tenen poques probabilitats de sortir-ne durant el proper any. L’estudi també mostra una dada preocupant: encara que l’atur disminueix, la precarietat laboral augmenta.

Què podem extreure de les dades de l’estudi?

• Encara que el mercat de treball torna a activar-se, les persones que, volent accedir-hi, es queden fora cada vegada presenten més dificultats per trobar una feina. És a dir, la seva ocupabilitat pot anar disminuint amb la  conseqüència que la pèrdua progressiva d’hàbits laborals i de confiança en tornar a treballar afecta exponencialment la reducció de l’ocupabilitat.
• Cal invertir recursos per evitar la normalització de la precarietat laboral. Tenir feina ens ha de permetre viure amb una mínima dignitat. Per això és necessari que les feines precàries (ja siguin temporals o parcials) han de poder coexistir però mai han de ser la norma en el mercat laboral.
• El tipus de llar on viu la persona és clau en relació a la seva vulnerabilitat laboral i social. La xarxa social i, especialment la xarxa familiar, és fonamental per sostenir a la persona en determinades dificultats per les quals pot passar. Aquestes llars identificades com amb baixos ingressos i/o amb baixa intensitat laboral, han de ser prioritàries alhora de rebre suport per part dels serveis socials, abans que els seus membres arribin a un punt d’exclusió de més difícil retorn.

Les entitats que ens dediquem a acompanyar aquestes persones perquè puguin retornar al mercat de treball, haurem de parar especial atenció a quins són els motius que els continuen deixant fora del sistema: La qualificació? La conciliació familiar? La pèrdua d’hàbits laborals? La falta de confiança en un mateix? En conseqüència, la intervenció haurà de ser integral i probablement, en xarxa.