COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Jugar és créixer: 7 idees claus

  • Jugar és créixer: 7 idees claus
Jugar és créixer: 7 idees claus
Comparteix a les xarxes socials

04.10.21

Has vist que concentrat està un infant de 4 o 5 anys quan juga? Està completament enfocat en el joc i sembla aïllat de tot el que l’envolta, com si estigués dins d’una bombolla atemporal. Està en el joc i enlloc més. Si l’observem amb deteniment, podem veure que no està fent una activitat qualsevol, sinó que a través del joc està creixent. 

El joc és una activitat universal: tots els infants d’arreu del món juguen. No importa on visquin, ni la situació en la que estiguin. El joc és una conducta innata en els infants i hauria de ser la seva prioritat en el seu dia a dia. Jugant, experimenten amb els objectes, descobreixen les capacitats del mateix cos, practiquen habilitats socials, descobreixen com funciona el món i moltes altres coses.

En un món tan accelerat com l’actual, sovint els adults imposem els nostres ritmes impossibles als infants. Els nens i les nenes han de fer a vegades jornades llargues amb horaris molt atapeïts: escola, extraescolars, deures... és important que els adults ens relaxem i, especialment en les primeres edats, donem prioritat al joc.

Des de la visió adulta, sembla que el temps s’hagi d’omplir sempre amb activitats productives i que jugar sense cap finalitat ni objectiu clar, sigui una pèrdua de temps. Aquesta és una idea completament equivocada i us donaré 7 motius de perquè els pares, les mares, però també els professionals del món de l’educació i del lleure s’han d’assegurar que els infants tinguin temps i llocs per jugar lliurement:

1 - És una font de felicitat i gaudi. Com diu el pedagog i dibuixant Francesco Tonucci, El joc lliure és plaer i no suporta vigilància ni acompanyament. Cal que hi hagi estones que l’infant jugui sense supervisió ni intervenció dels adults. Jugar pel plaer de jugar.

2 - Ajuda a anar entenent el món dels adults. El mateix Tonucci explica que Per un nen, jugar és la possibilitat de retallar un trosset de món i manipular-lo al seu aire. Jugant, sovint imita als adults: fent de mestre, de bomber, o jugant a comprar i vendre, per exemple, reprodueix situacions viscudes, les porta al seu terreny infantil i les elabora per anar-les comprenent.

3 - Estimula el desenvolupament cognitiu: Es diu que Una bona joguina és aquella que, sense ser res en concret, ho pot ser tot; i segurament ens ve ràpid al cap la clàssica imatge d’un infant que rep un regal i en comptes de jugar amb la joguina que hi ha dins, ho fa amb la capsa. Jugant desenvolupem moltes capacitats cognitives d’una manera natural: la creativitat, la imaginació, la curiositat, la psicomotricitat o el simbolisme. En la ment d’un infant els objectes es poden transformar en d’altres i per això les millors joguines son aquelles que promouen el joc obert. Sovint no calen joguines comprades en una botiga, sinó que els infants, especialment els més petits, gaudeixen amb els objectes que troben i juguen amb cassoles, capses de cartró, pinces d’estendre la roba, pals, fulles, petxines o pedres.

4 - És una gran font d’aprenentatges: Al psicòleg infantil Jean Piaget se li atribueix la frase: l’infant no juga per aprendre, però aprèn perquè juga. Ens ve a dir que l’infant viu jugant i mitjançant aquesta activitat lúdica va experimentant, explorant l’entorn, interaccionant amb els objectes i adquirint coneixements.

5 - Promou l’expressió i canalització dels afectes i les emocions. En l’espai del joc lliure, tot és possible i tot està permès. L’infant és qui dirigeix el joc i, per tant, pot fer-lo anar cap on ell vulgui. Jugar l’ajuda a gestionar les emocions, per exemple recordo un infant a qui el mestre havia renyat a l’escola i que, en arribar a casa, va reproduir la situació viscuda, però ara fent ell de mestre i renyant als seus ninos. També és, per tant, una manera de descarregar tensions i malestars. Els professionals de la psicologia i de l’educació podem aprendre molt del que li passa a un infant observant el seu joc espontani.

6 - Contribueix a desenvolupar les habilitats socials: quan els infants juguen amb altres infants sense supervisió adulta, s’han de posar d’acord, han de respectar-se perquè el joc flueixi, s’han de posar en el lloc de l’altre, dialogar, etc. El joc lliure en grup afavoreix clarament l’adquisició d’habilitats comunicatives i socials.

7 - I, en darrer lloc, podem dir que afavoreix l’autonomia, ja que contribueix a saber gestionar els espais de llibertat. Jugant, l’infant organitza el seu temps, els seus pensaments, les seves accions. De forma inconscient, es veu capaç, percep que pot fer coses per ell mateix, pel seu compte, que té capacitats i recursos personals.... Tots aquests aspectes afavoreixen no només la seva autonomia, sinó també i de manera evident la seva autoestima.

La tasca dels educadors i educadores, dels pares i les mares quan un infant està jugant tranquil i feliç, és justament la de no interferir: no diguem res, observem en silenci i descobrirem la màgia del joc.

Respectem aquesta bombolla lúdica en que està l’infant quan juga i evitem trencar-la. Els adults posem massa ulls i massa paraules a sobre dels infants. Limitem i dirigim el seu joc en excés. Si som conscients dels beneficis del joc lliure ens serà molt més fàcil respectar-lo i posar les condicions per promoure’l: Els nostres nens i les nostres nenes ens ho agrairan i tota la societat hi sortirà guanyant.