COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Jugar en família en època de confinament: preguntes i respostes freqüents

  • Jugar en família en època de confinament: preguntes i respostes freqüents
Jugar en família en època de confinament: preguntes i respostes freqüents
Comparteix a les xarxes socials

17.03.20

En aquests dies de confinament i alerta sanitària en els quals passarem moltes hores tancats a casa, és el moment ideal per treure la pols a aquells jocs de Reis o que ens va cagar el tió que no hem ni tret de la capsa i que encara tenim desats a l’armari. Som-hi doncs!

Abans que res, però, algunes preguntes i respostes sobre com cal jugar amb els nens i nenes:

  • Hem de deixar que els infants juguin sols o ens hi hem de posar els pares també? Doncs ni una cosa ni l’altra: hi ha d'haver estones de tot. Si volem que els nens i nenes (i els joves!) agafin l'hàbit de jugar, és important que els acompanyem i que prediquem amb l'exemple. Per exemple, quan els infants són molt petits, de vegades les normes del joc els costen molt d'entendre i està bé que l'adult sigui al seu costat, els hi expliqui el joc i jugui amb ells. No només ens ho passarem bé sinó que al mateix temps enfortirem el vincle entre els pares i mares i els infants. Però alhora, cal tenir en compte que en alguns moments els infants també han de saber jugar sols, perquè si no es crea una dependència que no és bona.
  • Hem de deixar guanyar els infants? Un cop més no hi ha una resposta concloent a aquesta pregunta. Per norma general, no, perquè si volem el joc sigui una eina educativa, guanyar i perdre són dues parts implícites de jugar i dos aprenentatges essencials. I tant important és saber perdre -–perquè aprendran a gestionar la seva frustació–-, com saber guanyar respectant l’adversari: quan perds ja fa prou mal, només falta que qui t’ha guanyat t’ho vulgui passar per la cara! Alhora, però, des d’un punt de vista estratègic, pot ser interessant que les primeres vegades que els infants juguin a un joc guanyin: si els deixes guanyar fas que la propera vegada s’hi enganxin.
  • I què fem quan els infants ens venen a queixar-se que s’avorreixen? Som els adults qui els hem de buscar una distracció o cal deixar que ells es busquin la seva pròpia manera d’entretenir-se? Doncs també en aquest cas hi ha d'haver una mica d'equilibri entre les dues coses: els adults hem de fer la funció de recomanar-los propostes, hem d'ofertar i proposar, i cal que participem i ens impliquem en el seu joc, però és molt important que pel que fa al joc ells i elles s’espavilin sols. Ho il·lustraré amb una senzilla anècdota: l’altre dia a casa, un dels meus fills em va dir: “Vaig a jugar a bàsquet i faré un jo contra jo". El primer que em va passar pel cap va ser que amb tota la gent que érem a casa, era una pena que hagués de jugar sol. Però després vaig arribar a la conclusió que amb aquest sistema ell aprenia a gestionar-se el seu propi temps. Si sempre els hi donem tot mastegat creem una dependència i llavors tota l'estona t'estan demanant que juguis amb ells. Per tant, també és bo que els infants s'avorreixin, perquè a partir d'avorrir-se és quan inventes i crees.

I ara que ja hem reflexionat una mica sobre algunes pautes per fer del joc familiar una bona eina educativa, ja podem remenar l’armari/calaix/lleixa corresponent i començar a treure capses de jocs. Però a què podem jugar?

  • D’una banda, tenim els jocs de tota la vida: el Parxís, l'Oca, els escacs, les dames, el domino, el bingo… Són els de sempre, aquells a què jugàvem amb els nostres avis quan érem petits i petites i que són molt útils perquè sobretot els més petits aprenguin mates. Segur que a la majoria de cases en tenim més d’un d’aquests. Però com que el confinament ens impedeix anar-ne a comprar a la botiga, també podem crear-los manualment adaptant-los a allò que tinguem a casa: podríem improvisar un bingo amb cartolines amb els números escrits, un pot reciclat per posar-los a dins i llavors que ens poden servir per tapar els números. Només cal posar-hi imaginació!
  • També tenim molts altres tipus de jocs de taula i tauler: en recomanem alguns de molt divertits i alhora interessants des d’un punt de vista educatiu: com el Memory, on has de fer memòria per trobar la parella de la teva carta; el Cluedo, el clàssic joc en què has de resoldre un crim i que ara podrem trobar amb versions més modernes i amb petites variants; el Lince, en què has de trobar ràpidament tres imatges idèntiques dibuixades en un tauler; el Mikado, aquells bastons de colors que havies d'anar traient un a un sense moure la pila. O les cartes, amb infinitat de variants: el burro, la mona, la brisca... O, si parlem de clàssics, els Juegos Reunidos Geyper: un joc de jocs, ua capsa que aplegava molts jocs diferents. Aquest tipus de jocs són els que mai passen de moda i sempre els podem tenir al calaix de casa per qualsevol circumstància.
  • Després tenim els jocs més moderns: l’Uno, el Time's up, que incorpora tres jocs en un en què has d’endevinar, definir paraules i reproduir-les mitjançant la mímica i que és un joc de cartes diferent, més mogut; el Timeline, que consisteix a col·locar cartes amb esdeveniments històrics cronològicament en una línia del temps; o l’Aventureros al tren, un joc on cal anar afegint vagons per aconseguir el tren més llarg possible amb menys estona.

En resum, tenim al nostre abast tota una munió de jocs per a tots els públics, edats i gustos que ens han de servir per passar les llargues hores del confinament en família de manera divertida i alhora educativa. Tant si triem un joc com un altre, però, l’ingredient més important i l’únic imprescindible serà sempre el mateix: les ganes de passar-s’ho bé!

Bona partida!