COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

BLOG FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Interseccionalitat i exclusió social

Interseccionalitat i exclusió social

Marta Ausona
Professora investigadora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL
Veure tots els articles

18.07.22

Totes les persones som vulnerables, tu també. No obstant això, depenent d’algunes de les teves característiques, tindràs més o menys punts de poder estar socialment exclosa.

Sovint es pensa que les persones excloses ho estan perquè s’ho han buscat o han tingut mala sort. Se les culpa i se les hiperresponsabilitza de les situacions en què viuen sense tenir en compte les estructures que les aboquen a viure com viuen.

La classe social on hagis nascut, el teu sexe i gènere, el teu origen ètnic, la teva edat, la teva religió o les capacitats que se t’adjudiquen, entre altres factors, condicionen les teves possibilitats d’estar socialment més inclòs o exclòs de la societat on vius.

Depenent de quins d’aquests elements tinguis i de com s’entrecreuin entre ells, el classisme, el sexisme i/o masclisme, el racisme, l’edatisme o el capacitisme, entre altres “-ismes”, impactaran en el teu cos de maneres diverses en forma de discursos i pràctiques d’exclusió social, les quals t’afectaran en diferents àmbits com les teves possibilitats de formació, el teu treball o la manca del mateix, el teu nivell econòmic, la teva salut, el lloc on vius i els teus drets de ciutadania.

Per exemple, no és el mateix ser una dona considerada blanca de classe alta que ser una dona considerada no blanca, de classe obrera. Les dues pateixen el masclisme, però una d’elles viurà quotidianament el racisme. I pot ser que el pateixi de la mateixa dona blanca abans esmentada. Tampoc no és el mateix ser dona blanca de classe alta que ser home no blanc de classe obrera. La primera continua tenint privilegis sobre el segon, no pel sexe o gènere, si no per classe social i origen ètnic.

El gènere, la classe social, l’edat i l’origen ètnic s’entrecreuen entre ells creant mapes particulars d’opressions i privilegis.

Us explico una de les experiències vitals i professionals més dures que he tingut. Va ser a Florència. Treballava com a educadora de carrer en un campament de refugiats on vivien unes cinquanta famílies que havien fugit de la guerra de la ex-Iugoslàvia, algunes des de feia més de deu anys. Se’ls havia perseguit per ser Rrom (gitanos) i musulmans. No se’ls deixava construir, vivien dins de caravanes o de xaboles d’uralita, en estius que arribaven a més de quaranta graus. Hi havia un lavabo extern, d’aquells de plàstic, per cada dues famílies. Els havien construït el campament al costat de l’abocador municipal. Una nena, de fet, havia mort tancada dins un vella nevera mentre jugava a fet i amagar. Als vespres, sortien les rates. Les persones adultes tenien greus problemes per trobar feina quan deien on vivien. Algunes famílies obtenien diners en feines precàries i mal remunerades; d’altres, de la mendicitat i altres, d’on podien. Eren un col·lectiu heterogeni, homogeneïtzat per la pobresa i els prejudicis. En aquestes condicions, jo feia reforç escolar als infants que m’ho demanaven. A vegades, sobre les capotes dels cotxes. És pervers dir que no “s’integraven perquè no volien”. Molts cops, em preguntava com seria la meva vida si hagués nascut allí, quanta ràbia portaria acumulada, quant de rancor, de tristesa, d’impotència. I quanta força em quedaria a dins per tirar endavant, malgrat tot.

En aquest exemple, veiem eixos de desigualtat que interseccionen: persones refugiades, pertanyents a minories ètniques i religioses estigmatitzades, en situació de pobresa. Les nenes, les adolescents i les dones ho tenien pitjor que els homes per la variable de gènere. A més de la càrrega de trobar recursos per subsistir, que requeia en totes i tots, les dones portaven a sobre la càrrega de cuidar dels altres, us sona? També passa entre nosaltres.

Els eixos de desigualtat (gènere, classe social, origen ètnic, edat, capacitats normatives, entre d’altres) no se sumen, són fets que interseccionen, formant calidoscopis diferents de l’exclusió. L’ajuda mútua, la solidaritat, la lluita individual i col·lectiva contra les injustícies socials poden crear noves formes, més equitatives i justes, de ser i estar al món.

I en aquest calidoscopi de desigualtats que ens travessen de formes diferents, què pots fer tu per ser un agent de canvi?