COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Identitats que transformen

  • Identitats que transformen
Identitats que transformen
Comparteix a les xarxes socials

25.06.18

La identitat és la qualitat d’una persona de ser qui és, mantenint la seva personalitat de forma constant en el temps associada a una sèrie d’atributs i característiques, que l’identifiquen com a subjecte individual i social. És la percepció que cada persona té sobre si mateixa en relació als altres.

La configuració de la identitat en l’adolescència és fonamental, generant crisis psicosocials i confusió de rols que sovint generen malestars i conflictes amb l’entorn.

En el cas que ens ocupa, hem aprofundit en la configuració de les identitats de joves catalans/es, fills i filles de persones nascudes a altres indrets que configuren la seva identitat d’acord al context en el què han nascut i de les cultures transmeses per la família, la qual cosa, en ocasions, genera conflicte, en tant, la manera d’entendre el món és diversa.

Transformar les diversitats identitàries, passant del conflicte a l’oportunitat, generant identitats múltiples, plàstiques i diverses és un repte per a la intervenció amb joves que poden generar identitats úniques i múltiples.

Quan vam començar a investigar sobre les identitats, vam prendre com a referència les definicions de Manel Castells, que distingeix diverses identitats en funció de com es configuren, a través de les relacions de poder que es donen dins d'una societat.

Per entendre millor el procés de construcció de les identitats, és important saber que, primer, la identitat es construeix a través de la identificació amb múltiples aspectes (culturals, estètics, de valor,...). I segon, és un procés col·lectiu, en el qual són els altres els que validen si responem al que s'espera de nosaltres.

Sobre la base del que s'ha dit anteriorment, hi ha un tipus d'identitat dominant que Castells anomena "legitimadora", i que és reconeguda i validada des de les institucions de poder.

En resposta a aquest tipus d'identitat, sorgeix la de “resistència”, des de col·lectius o grups que són exclosos i troben majors dificultats per a l'accés al poder i als recursos que, els grups amb identitats legitimadores. La seva construcció es basa en l'auto-reafirmació cultural i el suport mutu entre iguals, i es situa en oposició a altres identitats.

Finalment, hi ha un tercer tipus d’identitat denominada "de projecte", que consisteix a construir una nova identitat a partir dels elements culturals dels quals es disposa i, en fer-ho, el que es busca és redefinir la seva posició en la societat i la transformació social. De vegades s'arriba a aquesta des de la de resistència. És a dir, es pot transitar d'un tipus d'identitat a un altre a través de processos individuals o col·lectius  (Silva, 2013).

A la ciutat de Barcelona, veiem com alguns territoris es troben en una situació d’exclusió i segregació estructural. És en aquests territoris on s’afavoreix la construcció d’identitats de resistència per part dels seus habitants i respecte a la resta de la ciutat.

En concret a un dels barris d’actuació del servei, s’observa com la majoria dels seus habitants han construït una identitat de resistència. Per un costat lligada a l’origen cultural, en tant que al territori hi ha un alt percentatge de població migrada. Per l’altre, lligada a un gran sentiment d’orgull de formar part del barri. En alguns casos, també, a partir d’aquest sentiment de pertinença, s’esdevé en identitats en projecte, expressades a través de l’organització veïnal per transformar la realitat.

En aquest context, es detecta que molts dels joves catalans, d’orígens culturals diversos, principalment de cultura musulmana, expressen sentir una doble opressió.  Per un costat no es senten acompanyats, representats ni del tot identificats  pels seus referents adults de la comunitat d’origen i alhora reben un rebut per part de la resta de comunitat que no els valida com a identitat legitimadora.

Els joves, tenen la necessitat d’identificar-se i de sentir-se reconeguts per algun grup, ja sigui el de la família (resistència)  o el de la societat majoritària (legitimadora). El doble rebuig expressat  provoca un conflicte identitari. Aquest fet, sumat al moment d’autodescobriment suposa una oportunitat per a poder construir col·lectivament una identitat en projecte  transformadora de la realitat. Provocant canvis tant en les identitats de resistència com en les legitimadores, qüestionant el poder que les recolza.

Ja que la identitat en projecte busca la transformació social,  des del servei d’intervenció ens plantegem acompanyar als joves en  el procés de construcció d’aquesta identitat a través de l’acció comunitària.

La creació d’un grup podria ser l’inici d’aquest procés i a traves d’identificar les potencialitats individuals crear un projecte col·lectiu a partir d’objectius comuns.

Per aquest fi, pensem en una metodologia consistent, primer, en un treball individual amb l’objectiu d’identificar interessos, potencialitats i treballar l’autopercepció del valor que tenen dins la comunitat. I després,  construir un grup amb objectius comuns per a dissenyar un projecte d’impacte comunitari que contribueixi a la construcció d’una societat que els inclogui.

Bibliografia

Víctor Silva Echeto (2013): El conflicto de las identidades. Comunicación e imágenes de la interculturalidad. Bellaterra : Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN 978-84-940187-0-1

Erikson EH. Sociedad y adolescencia. Siglo XXI Editores, S.A. 19a edición en español, 2004.