COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El món de l’esport inclou valors humans beneficiosos per a les persones que el practiquen i el gaudeixen com són la cohesió social, l’esforç, la companyonia, el foment d’hàbits saludables i el respecte a les normes, entre d’altres. És un espai de relació de primer ordre, en tant que molts infants i joves fan ús de la pràctica esportiva i, per tant, moltes famílies acaben estant implicades en l’àmbit esportiu. Com a afició, és a les grades on les famílies i amics coincideixen i es produeixen aquestes relacions socials en el marc de la comunitat esportiva municipal.

La realitat ens porta a observar que, com tots els espais de relació, també ho són de potencials conflictes i conductes incíviques i, si no s’intervé específicament sobre les relacions de convivència entre els membres de la comunitat, es poden originar situacions d’escalada de conflicte.

Fent observació d’aquesta mena de conductes que es produeixen en els partits copsem: faltes de respecte, insults i agressions entre aficions, als jugadors/ores, al personal de consergeria, a l’arbitratge (que en el cas de categories infantils són menors); incompliment de normes de civisme en entrades i sortides de les instal·lacions municipals que generen molèsties al veïnat;  destrosses en els equipaments municipals (vestidors, WC, etc.); consum de tòxics a les instal·lacions esportives, entre d’altres. Uns comportaments que disten molt dels valors als quals aspira el món esportiu.

Si bé en els partits es posen en joc moltes emocions per part de tots els membres de la comunitat esportiva, n’hi ha algunes que no afavoreixen relacions convivencials positives. Sovint es veu el context del partit com un espai on deixar anar les frustracions i neguits quotidians i, per tant, es normalitzen crits i insults que en determinats casos podrien considerar-se delictius i, en conseqüència, inacceptables.

Trencar amb la naturalització i acceptació de les males pràctiques a l’àmbit esportiu passa per la reflexió i l’acompanyament en la corresponsabilització dels clubs esportius perquè introdueixin pràctiques preventives i restauratives en cas d’incompliment de les normes.

Des dels programes de convivència que la Fundació Pere Tarrés gestiona a Castelldefels, estem duent a terme un procés de diagnosi i d’acompanyament als clubs esportius per a la corresponsabilització en les relacions i comportaments dels seus membres, en el qual s’introdueixen propostes preventives i interventives que desemboquin en una millora de la convivència a les instal·lacions esportives i transformin les situacions actuals de conflicte en escenaris de convivència. L’anàlisi, que s’ha fet mitjançant l’observació externa, les opinions de les famílies i entrevistes als referents de convivència dels clubs esportius, posa en evidència la necessitat d’emprendre accions en aquest sentit.

Amb el benentès que des dels programes d’intervenció a l’espai públic i serveis de mediació tenim com a objectiu la gestió de conflictes de manera alternativa i no violenta, trobem en l’àmbit esportiu un espai que hauria de ser d’especial interès municipal per intervenir en la gestió positiva dels conflictes, atès que donen lloc a una interacció ciutadana en què es relacionen col·lectius diversos. Al mateix temps, es pretén que els aprenentatges que es generen en l’àmbit esportiu impactin en altres espais per tal de promoure relacions de convivència positives i la gestió pacífica dels conflictes a tota la comunitat.