COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La protecció a la infància no pot continuar sent una simple declaració d’intencions: ha de convertir-se en una prioritat estructural i efectiva. Amb les dades actuals s’evidencia que la violència contra infants i adolescents és present al nostre voltant i sovint és invisibilitzada. Malauradament, no és un fenomen marginal ni excepcional, sinó una problemàtica que travessa la societat i que necessita respostes clares i decidides. Davant d’aquesta realitat, construir entorns protectors i segurs no esdevé una opció sinó que és una responsabilitat de totes i tots.

En els darrers anys, conceptes com bon tracte, consentiment o entorn protector han entrat amb força en el debat educatiu i social, especialment arran de l’aprovació de la Llei Orgànica 8/2021 de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI). Però més enllà de la terminologia, la pregunta clau és: estem transformant realment les pràctiques i les cultures institucionals per garantir la protecció efectiva dels infants?

La protecció integral de la infància no és només una qüestió de sensibilitat; és una obligació jurídica i ètica. La Convenció sobre els Drets de l’Infant reconeix els nens, nenes i adolescents com a subjectes actius de drets, amb veu pròpia i capacitat de participació. En l’àmbit català, la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA) estableix el dret dels infants a ser escoltats i protegits i a créixer en entorns segurs, familiars i educatius que afavoreixin el seu desenvolupament integral. Per tant, no parlem només d’una opció pedagògica: parlem del compliment efectiu de drets fonamentals.

En aquest marc, un entorn protector és molt més que un espai físic lliure de riscos; hauria de ser un context relacional, emocional i educatiu que garanteixi seguretat, respecte i desenvolupament. Hauria de ser un espai on hi hagués suport afectiu i confiança, on es promogués l’autonomia i l’aprenentatge, i on infants i adolescents poguessin participar, expressar-se i ser escoltats. La protecció no consisteix únicament a evitar el maltractament, sinó que sobretot implica generar activament condicions de bon tracte.

Per tal que aquests entorns siguin reals i no només discursius, cal una estructura sòlida. Això implica disposar de protocols clars d’actuació davant situacions de risc, establir codis de conducta explícits i compartits, garantir la formació específica dels equips educatius i designar figures de referència com el delegat o delegada de protecció. També requereix elaborar mapes de riscos participatius i habilitar canals de comunicació accessibles i confidencials per als infants i adolescents.

La prevenció i la sensibilització han de ser l’eix central d’aquesta transformació, però malauradament sovint s’actua quan el dany ja s’ha produït. El repte és anticipar-se, identificar vulnerabilitats i minimitzar riscos abans que es materialitzin. La cultura del bon tracte s’ha de construir de manera conscient, sistemàtica i transversal en tots els espais educatius i de lleure.

En aquest sentit, entitats com la Fundació Pere Tarrés situen la protecció i l’acompanyament a la infància com una de les seves principals línies d’actuació, apostant decididament per la creació i promoció d’entorns protectors i segurs. Aquesta aposta evidencia que la protecció no és només un marc normatiu, sinó un compromís pedagògic i social.

Ara bé, el veritable repte és convertir el bon tracte en un hàbit actiu i conscient. Cal adoptar, en tots els espais i serveis infantils, pràctiques de cura emocional i relacional que repercuteixin en el benestar físic i psicològic de totes les persones que en formen part. Això implica revisar maneres de comunicar-nos, d’exercir l’autoritat, de gestionar els conflictes i de promoure la participació real dels infants.

Garantir la protecció integral dels infants va molt més enllà del compliment legal. És una responsabilitat col·lectiva que interpel·la institucions, professionals, famílies i societat en general; és una aposta ètica per una comunitat que cuida, escolta i respecta els drets dels infants. Si volem una societat més justa, hem de començar per assegurar que cada infant i adolescent se senti segur, mirat, escoltat, valorat i respectat. Només així construirem entorns que no només protegeixin, sinó que també facin créixer.