COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

L’actual context que vivim, en què els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic, impulsa les entitats del tercer sector a preparar-se per actuar, però també per comunicar. Davant de situacions d’emergència, les entitats no només encapçalen la resposta social i comunitària, sinó que també han d’esdevenir referents comunicatius, generadors de confiança i transmissors d’informació rigorosa i útil.

Amb aquesta mirada, el passat 26 de juny es va celebrar a València la jornada Más allá de la emergencia: aprendizajes de la gestión del voluntariado en situaciones de crisis, impulsada per La Volunteca, projecte estatal coordinat per la Fundació Pere Tarrés i la Plataforma del Voluntariat d’Espanya. La jornada va servir per reflexionar sobre el paper que juguen les entitats del tercer sector i el voluntariat en situacions sobrevingudes, i per compartir aprenentatges des de l’experiència de diverses entitats.

Un dels temes tractats va ser, precisament, la comunicació. Com informem des del tercer sector en contextos de crisi? Quins rols assumeixen les entitats i les persones voluntàries a l’hora de transmetre informació i generar confiança? I, encara més important en temps convulsos: com identificar i combatre la desinformació?

Comunicar per cuidar: una responsabilitat del tercer sector

Quan esclata una emergència, la resposta de les entitats socials és sovint immediata. Des de l’atenció directa fins a la mobilització de voluntariat o la logística d’ajuda, el tercer sector demostra una gran capacitat de reacció. Però, habitualment, la comunicació queda en un segon pla, absorbida per la urgència operativa. I, tanmateix, fer arribar missatges clars també és actuar.

Informar de manera entenedora, transmetre serenor, oferir pautes útils, escoltar activament i respondre la comunitat són formes de cuidar. En contextos d’alta incertesa i vulnerabilitat, una bona comunicació pot reduir l’angoixa, reforçar la confiança i millorar la resposta col·lectiva.

És aquí on el tercer sector té un actiu valuosíssim: la confiança social. Les entitats, especialment les que tenen un arrelament territorial i una trajectòria consolidada, es perceben com a fonts creïbles i properes. Això les converteix en interlocutores clau, especialment quan els canals institucionals no arriben a tothom o generen distància, els mitjans de comunicació ofereixen informació interessada o les xarxes socials desinformen.

La desinformació: un risc en creixement

Cada cop més, les situacions de crisi venen acompanyades d’una altra emergència paral·lela: la desinformació. Rumors, notícies falses, imatges fora de context, vídeos que no corresponen a la situació d’emergència en qüestió o àudios alarmistes poden generar pànic, bloquejar l’ajuda, saturar els serveis o provocar conflictes.

A tall d’exemple, durant la dana que va afectar València el mes d’octubre de 2024, diverses informacions falses sobre el que va succeir van córrer per grups de WhatsApp i xarxes socials, però també van servir per omplir programes de televisió amb grans audiències. Es va difondre, interessadament, informació fraudulenta sobre gent atrapada al pàrquing del Centre Comercial Bonaire, la suposada responsabilitat del govern en les inundacions a causa d’una falsa destrucció de pantans o els missatges i els vídeos que pretenien criminalitzar persones migrants, entre moltes altres fake news.

Durant la jornada organitzada per La Volunteca a València, es va destacar la necessitat de detectar, desmentir i anticipar aquests rumors. La millor manera de fer-ho? Amb una comunicació pròpia, clara i continuada; amb canals directes amb la comunitat; evitant amplificar informacions dubtoses, i amb l’aliança entre entitats, mitjans i administracions per garantir una veu compartida i fiable.

Cap a una comunicació més estratègica i preparada

La transmissió d’informació en emergències no pot ser improvisada. Com qualsevol altre àmbit de l’acció social, cal planificar-la, assajar-la i integrar-la en els protocols d’actuació. Això implica disposar de plans de gestió comunicativa per a crisis, amb rols definits, canals i missatges preparats; formar equips per fer front als reptes de difusió amb eines i criteris comuns; establir protocols de coordinació amb altres actors del territori per evitar contradiccions o sobreinformació, i posar la comunicació al servei de les persones: clara, empàtica, útil i veraç.

Cal destacar el paper de les persones voluntàries, ja que no només col·laboren amb les tasques sobre el terreny, sinó que també expliquen, comparteixen, transmeten. Per aquest motiu, és necessari formar el voluntariat en comunicació bàsica en situacions d’emergència i dotar-lo de missatges clau o recomanacions. Reconèixer el seu rol com a altaveu social pot marcar la diferència.

Un repte col·lectiu i una oportunitat

El canvi climàtic no és una amenaça de futur, sinó una realitat del present. Davant d’aquest escenari, les entitats del tercer sector han de continuar sent referents de resposta, però també de comunicació transformadora. Perquè quan tot trontolla, la informació no és només una necessitat: és una forma de suport, de protecció i de vincle. I el tercer sector, més que mai, pot ser la veu que transmet confiança i esperança allà on més cal.