COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La vellesa, una etapa natural de la vida, sovint és percebuda des d'una perspectiva negativa en la societat contemporània. Tot i els avenços mèdics, socials i tecnològics, els estereotips i prejudicis sobre les persones grans persisteixen, i generen un impacte negatiu tant en la seva autoestima com en la seva inclusió social. 

Un dels principals problemes és la visió estereotipada de la vellesa com una etapa de declivi físic, cognitiu i social. Expressions com “a la seva edat ja no pot fer això” o “ja no serveixen per treballar” reflecteixen una cultura que associa l’envelliment a la ineficiència, la debilitat i la inutilitat. Això no només menysprea les contribucions que les persones grans fan a la societat, sinó que també fomenta actituds de discriminació, conegudes com a edatisme. 

Els prejudicis socials sobre la vellesa tenen conseqüències profundes. Moltes persones grans experimenten: 

• Aïllament social: La falta de valoració sovint condueix a situacions d'exclusió i solitud.
• Problemes d’autoestima: Sentir-se ignorades o considerades una càrrega pot minar la seva confiança.
• Desigualtats en l’accés a recursos: La percepció que són “menys productives” pot afectar l'accés a serveis i oportunitats. 

Els mitjans de comunicació sovint contribueixen a reforçar aquestes percepcions negatives, mostrant les persones grans com a fràgils o dependents. Les representacions positives són més escasses, tot i que la gent gran d'avui és més activa i participativa i està més formada que mai. 

Revertir aquesta situació exigeix esforços a diversos nivells: 

• Educació i sensibilització: És fonamental educar les noves generacions per fomentar el respecte i la valoració de la gent gran.
• Promoció de la intergeneracionalitat: Els espais de trobada entre joves i grans ajuden a trencar barreres.
• Canvis en les polítiques públiques: Les administracions han de garantir que les persones grans tinguin accés igualitari a serveis i oportunitats.
• Representacions positives als mitjans: Mostrar la diversitat i la riquesa de la vellesa pot canviar percepcions culturals.

La vellesa no ha de ser vista com un problema, sinó com una etapa plena de possibilitats i aportacions. Les persones grans són dipositàries de saviesa, experiència i valors que poden enriquir enormement les comunitats. Valorar-les no és només una qüestió de justícia social, sinó una manera d’aprofitar tot el seu potencial. 

En una societat realment inclusiva, la vellesa no serà percebuda com un llast, sinó com una etapa digna i valorada que tothom ha de transitar amb respecte i suport. Només així aconseguirem una societat que respecti totes les edats, sense prejudicis ni discriminacions.