COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

BLOG FUNDACIÓ PERE TARRÉS

El repte de la inclusió a la societat, el gran paper dels Certificats de Professionalitat

El repte de la inclusió a la societat, el gran paper dels Certificats de Professionalitat

Jose Llorca Sánchez
Educador Social i formador a la Fundació Pere Tarrés, expert en Diversitat i TEA
Veure tots els articles

04.11.19

Parlar d’inclusió social està a l’ordre del dia. Tothom en parla, sí, però encara queda molt camí per recórrer.

Des de fa unes quantes dècades és una de les prioritats de qualsevol govern. Per exemple, alguns dels canvis arquitectònics que s’han fet a les nostres ciutats per adaptar-les a les persones amb diversitat funcional són ben visibles, tot i que encara trobem mancances i barreres als carrers que cal eliminar. Si bé podem trobar en el nostre entorn serveis de transport amb una normativa clara perquè siguin adaptats; alguns edificis públics modificats estructuralment per fer-los més accessibles; o comerços subjectes a lleis que els obliguen a adaptar l’entrada o els serveis, encara avui en dia hi ha vies de diferents ciutats i pobles que esdevenen veritables barreres per a poder moure’s de manera autònoma, dificultant la mobilitat i el desenvolupament d’una vida independent.

Tots els canvis realitzats són petits avenços per afavorir la inclusió de tothom, perquè tota la ciutadania pugui esdevenir agent actiu a la societat.

Per a poder aclarir de què estem parlant quan parlem d’inclusió, primer de tot cal discriminar les diferències entre integració i inclusió.

Les imatges que il·lustren aquest article ens poden ajudar a entendre les diferències entre aquests dos conceptes.

El model integrador, d’on provenim –i que poc a poc anem deixant enrere-, on les persones amb diversitat se situaven dins de la societat però formant grups tancats, on la interacció succeïa entre un grup reduït de persones (familiars, professionals i les mateixes persones amb diversitat), contrasta amb la proposta inclusiva que aposta per un model més plural i enriquidor, on totes les persones que viuen en el barri, poble, comunitat, etc., hi participen plenament i interactuen amb les altres amb total llibertat.

Per tal de poder ajudar a avançar cap a la construcció de societats cada cop més inclusives neix la necessitat de fer formació en Certificats de Professionalitat (CP), unes certificacions pensades per a totes aquelles persones que volen endinsar-se en aquest apassionant món de la diversitat, que volen ser part del canvi i que creuen que tothom té els mateixos drets de participació a la nostra societat.

Alguns d’aquests CP centrats en acció social, lleure i gestió possibiliten assolir competències relacionades amb la capacitat de desenvolupar i avaluar intervencions de promoció i intervenció socioeducativa i amb el treball multidisciplinar amb diferents professionals i amb les famílies. Aquestes formacions tenen com a principal objectiu que els seus participants interioritzin conceptes que amb molta seguretat duran els participants a transformar-se en agents inclusius. Perquè si nosaltres com a professionals no creiem en la plena inclusió, segur que no l’assolirem.

Des de fa gairebé 8 anys, tinc la sort de poder formar part de l’equip d’experts en diversitat de la Fundació Pere Tarrés. Durant aquests anys, he mirat d’afegir el meu granet de sorra pel canvi d’una societat integradora a una societat inclusiva.

Aquest article és un document de reflexió sobre la meva experiència com a docent a la Fundació Pere Tarrés, lligat a la meva trajectòria professional a la Fundació Friends.