COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

BLOG FUNDACIÓ PERE TARRÉS

El pla estratègic i les seves implicacions

El pla estratègic i les seves implicacions

Walter González
Cap de l’àrea d’Avaluació, Voluntariat i Tercer Sector de la Fundació Pere Tarrés
Veure tots els articles

08.01.20

Són moltes les raons que ens porten a la conclusió que necessitem realitzar un pla estratègic a la nostra organització: volem incrementar el nostre impacte, volem deixar de banda la sensació que anem apagant focs sense un objectiu clar, ens qüestionem si hauríem de deixar de fer coses i centrar-nos en allò essencial, volem deixar orientat el relleu generacional, volem ser més professionals en la nostra gestió i bon govern, etc. Totes són bones raons que ens han manifestat les organitzacions que hem acompanyat des de la nostra línia d’acompanyament i assessorament d’entitats del departament de Consultoria i estudis. La planificació estratègica és necessària i esdevé un element cabdal per donar resposta a la nostra missió organitzacional.

Però, què entenem per planificació estratègica? La planificació estratègica orienta l’acció d’una organització en un període de temps determinat considerant el context intern i extern, permetent definir uns eixos o objectius dels quals es deriven programes i activitats. Tanmateix, ens permet estimar els recursos humans, econòmics i infrastructurals que caldrà mobilitzar per donar resposta a les fites que ens hem marcat. El producte resultant és el pla estratègic, document que recollirà tots aquests elements. O dit d’una forma més reduïda,  podríem dir que gràcies a aquest procés tindrem clar el camí a seguir, les raons per les quals l’hem escollit i, el que és més important, on esperem que ens porti.

A partir de la nostra experiència, recomanem que abans d’engegar un procés d’aquesta magnitud, dediquem un temps a reflexionar sobre uns dilemes previs que caldrà que tinguem resolts perquè determinaran la fortalesa, consens, cost i coherència del nostre procés de planificació.

A qui impliquem? En primer lloc, hauríem de tenir clar que el procés de planificació estratègica seguirà unes fases de treball en les quals caldrà involucrar a diferents persones amb diferents responsabilitats... i aquesta és una decisió cabdal. Les implicacions tindran a veure amb el consens que volem assumir, el grau d’obertura que estem disposats a assumir, la factibilitat del propi procés considerant els recursos existents i el temps que hi podrem dedicar. La literatura ens recomana que involucrem als diferents grups d’interès, però la realitat sovint ens tiba cap a una altra direcció. Al nostre parer, mínimament recomanem involucrar especialment una mirada externa a la organització: d’experts en el territori i/o els àmbits que volem abordar. A la vegada, també recomanem implicar activament als òrgans de govern (patronat, assemblea, etc.) i als recursos humans de l’organització amb responsabilitats. Per descomptat, recomanem l’acompanyament extern que permeti dotar de fiabilitat i consistència a tot el procés.

Fins a quin punt hem de concretar? En segon lloc, en funció de la dimensió de la nostra organització caldrà que tinguem clar si esperem que el pla dibuixi unes grans línies estratègiques o bé que ja en el propi pla es concreti i es defineixi amb deteniment la part més operativa referida a la implementació de tot el procés. La nostra opinió és clara en aquest sentit, cal dotar d’una dimensió operativa al pla. Si som una organització molt gran o diversa, podem optar perquè cada secció desenvolupi plans operatius anuals de caràcter més aterrat i complementaris al pla. El que està clar és que si tan sols definim l’estratègia i no realitzem l’exercici de dimensionar adequadament quins recursos ens seran necessaris, establim un calendari i tenim clares les fites, el dia a dia se’ns menjarà de nou, i el pla quedarà a l’armari esperant a ser consultat.

Activitat externa i canvis en l’organització interna.

Finalment, l’últim dilema que posem sobre la taula té a veure amb com incorporar una mirada interna en la planificació dels eixos de treball. És a dir, és habitual que els objectius estratègics tinguin a veure amb el tipus d’activitat que voldrem fer, en com ens relacionarem amb el territori i els seus agents, com voldrem captar fons, etc., i sovint deixem de banda elements que tenen a veure amb la reorganització interna que esdevenen claus per assolir les fites que ens marquem. Cal capacitar els equips de treball? Millorar la comunicació entre departaments? Com avaluarem el pla i com en farem seguiment? Contemplar tots aquests aspectes ens permetrà dotar d’una mirada més realista el nostre procés i per tant, n’incrementarem la seva aplicabilitat.

Comparteix l’article

Etiquetes

ONL