COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

En el món de l’acció social, una de les principals dificultats amb la que ens trobem és la manca de recursos. Però a vegades, ni tan sols això és suficient per aconseguir canviar les coses. En un món cada cop més automatitzat i menys humà, a la vegada que es donen grans progressos tecnològics que faciliten la vida a uns quants privilegiats, altres queden exclosos d’una oportunitat de vida més digna. La bretxa que divideix el món és cada cop més fonda.

I que ens queda llavors?

Doncs un dels grans aprenentatges que hem pogut extraure de l’horrible pandèmia que assota al món, és que els gestos més senzills són els més essencials.

Maslow presentava la seva piràmide en la qual les necessitats fisiològiques eren la base imprescindible per entendre com funciona la motivació humana. Sense respirar, menjar, beure i dormir no hi ha aspiració a res més i potser en un anàlisi existencial molt superficial tingui sentit aquesta proposta. Però per sort, les persones som més complexes que tot això. Alguns estudis psicològics han demostrat que no hi ha una jerarquia de necessitats definida, ja que les persones en situacions crítiques han prioritzat condicions d’afecte per davant de les anomenades necessitats bàsiques. Estem parlant per tant de la necessitat de atendre paral·lelament els aspectes de supervivència més bàsics (necessitats fisiològiques i de seguretat) i els aspectes psicològics més essencials (l’estima i la relació social), perquè quedin equiparats. Sense equilibri, no hi ha benestar de la mateixa manera que no som uns/es sense els/es altres.

I sort precisament que ens tenim els/es uns/es als/es altres, perquè quan un/a no arriba, l’altre/a pot ser la clau que necessitava per tirar endavant. Quan la motivació s’acaba i no es veu el camí pel qual avançar, un gest senzill, una paraula d’ànim pot ser tota la llum que calia per continuar.

Els professionals de l’àmbit social tenen per això a la seva disposició una de les eines més poderoses per desenvolupar el potencial de les persones al màxim nivell i el millor de tot: no costa res.

Què és l’efecte Pigmalió?

L'efecte Pigmalió és un concepte que es fa servir sobretot en psicologia i pedagogia per referir-se a la potencial influència que exerceix la creença d'una persona en el rendiment d'una altra. És el procés pel qual succeeix la “profecia autocomplerta”: condicionats per les nostres expectatives actuem cap l’altre/a de manera que afavorim que es facin realitat.

Encara que atenció, l'efecte pot esdevenir en positiu, però també en negatiu. Si la nostra creença cap a les habilitats de l’altre/a són negatives, el missatge que traslladem pot fer que l’altra persona dubti de les seves fortaleses i finalment no aconsegueixi el que estava capacitat a fer.

Com puc jo, professional de l’acció social, utilitzar-ho en benefici de les persones amb les que interactuo?

Primer de tot, s'ha de prendre consciència de l’efecte que cadascun dels nostres actes tenen sobre qui ens envolta i controlar el comportament per aconseguir l’impacte que volem generar.

Quant més petits són, més susceptibles d’experimentar l’efecte Pigmalió. Els adults amb els que els infants es relacionen en els diferents àmbits de la seva vida, som els referents a través dels quals entenen el món que els envolta i els models que imiten com a primera opció de reacció davant qualsevol fet. Igualment, una persona en situació de vulnerabilitat es també molt més influenciable per les persones que té al voltant. Per tant, especial cura amb els més joves i els més vulnerables en general.

Encara que l'efecte Pigmalió està provat en diferents estudis, per aprofitar el seu poder transformador s’han de donar una sèrie de condicions:

• Els agents socials hem de definir unes metes altes però realistes i assolibles, de manera que les persones s’esforcin i millorin, sense frustrar-se per no aconseguir-ho.
• El mètode i les tasques han d’estar adaptades a cadascú per aprofitar el potencial en les àrees més destacades de cada persona. No tothom servim per al mateix, però tots servim per a alguna cosa.
• Els professionals hem de tenir confiança en el nostre propi potencial per tal de transmetre l’entusiasme.
• Hem d’educar en el error com a via d’aprenentatge i superació.
• Oferir sempre un tracte respectuós, amable i cordial perquè la comunicació flueixi i la confiança mútua sigui la base sobre la que ens impulsem.
• Afavorir la participació del grup i si la intervenció és a nivell individual, animar a que la persona s’integri en el seu cercle més proper. El suport social és un factor preventiu molt potent per mantenir l’equilibri interior.
• Contagiar al màxim l’efecte Pigmalió donant-lo a conèixer perquè el major número de persones el posi en pràctica. Instruir per construir un món molt més just.

Els professionals de Formació, Consultoria i Estudis, de les diferents activitats de lleure i de l’àrea de Projectes Educatius i Socials de la Fundació Pere Tarrés treballem cada dia per ser agents actius en el contagi en positiu d’aquest efecte.

T’animes a fer servir el teu poder transformador?

Si vols optimitzar les teves energies transformadores, descobreix la nostra àrea d’habilitats directives. Forma’t amb nosaltres en coaching, lideratge i habilitats comunicatives de la mà de grans experts professionals.