COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Com innovar en el tercer sector social

  • Com innovar en el tercer sector social
Com innovar en el tercer sector social
Comparteix a les xarxes socials

06.07.21

Des de fa ja gairebé dues dècades, s’assenyala amb freqüència la innovació com un motor fonamental de canvi i la transformació social.

Aquest canvi s’impulsa des dels actors de governamentals, científics i universitaris, però també amb el protagonisme creixent de les entitats del tercer sector, especialment en aquells territoris com el nostre, on són protagonistes d’una capil·laritat de serveis d’atenció a les persones. 

Per innovació social entenem el desenvolupament i implementació de noves idees (productes, serveis i models) per donar respostes a les diferents necessitats socials (noves o preexistents). 

Amb freqüència associem la innovació a una solució TIC (app, dispositiu; etc.), però no té per què ser així. La teràpia assistida amb animals aplicada a l’àmbit social (gent gran, joves i infants amb NESE, etc.), ha representat una innovació social d’èxit, no vinculada a una solució tecnològica.

Cert és que les possibilitats d’aplicació d’algunes TICs (blockchain, IoT, sensorització, etc.), ens obre un ventall encara per explorar des del sector social, però que no han de ser una referència immediata quan pensem a innovar.

A més, si bé la tecnologia pot jugar un paper dins de la resposta al repte o del nostre prototip d’innovació, abans cal portar a terme altres etapes del procés d’innovació

En aquest sentit, tot procés d’innovació generalment compren 5 moments fonamentals: 

1)     Empatitzar amb les persones i definició del repte 

Segurament és el moment al qual cal dedicar més temps i energia, ja que cal definir al màxim possible quin és el repte o necessitat social que volem satisfer, les característiques les persones involucrades, la(s) necessitat(s) detectada(es), etc. Aquest procés inclou:

 - Escoltar, investigar, empatitzar amb l’experiència de les persones a les quals volem arribar.

 - Investigar tendències locals i globals, identificar reptes i necessitats;

 - Aplicar eines quantitatives i qualitatives per la immersió en la definició del problema.

 - Sistematitzar la informació recollida.

 - Comprendre en profunditat el problema, necessitat, repte.

 Com deia Albert Einstein, si tinguéssim una hora per resoldre un problema vital, cal dedicar 55 minuts a definir el problema i la pregunta (o repte) al que cal respondre.

 

2)     Ideació

 - Generació d’idees vinculades a solucions i oportunitats de canvi, combinant diferents possibilitats, suports, tecnologies, recursos, etc.

 - Convergència: selecció, filtratge d’idees, agrupem i comencem a treballar-les en profunditat, desenvolupant el projecte i optant per la solució que considerem que millor respon al repte definit.

  

3)     Prototipatge i prova pilot

Un prototip és una solució de baix cost, ràpida que permet testejar la solució incorporant la visió de les persones i l’impacte a l’entorn.

En la mesura del possible, cal que el prototip permeti la interacció, que capti l’essència de la nostra innovació i s’aproximi a l’experiència de les persones a les quals volem arribar.

4)     Avaluació de l’efectivitat de les noves solucions generades

A partir de les dades extretes de la prova pilot, cal analitzar si la solució adoptada respon exitosament a les necessitats detectades, si cal incorporar altres aspectes no considerats en l’experiència de la usuària o usuari.

5)     Ajustar, replicar i escalar les solucions

Per últim, un cop ajustada la nostra innovació, la idea és poder escalar la solució per arribar al conjunt de la nostra població objectiu i replicar-la.

 

Factors d’èxit de la innovació social

La innovació és sovint un procés complex que té un alt nivell d’incertesa i és per això que cal minimitzar els riscos i afavorir els factors milloren les seves possibilitats d’èxit.

Alguns dels factors que sovint aboquen al fracàs de la innovació i que cal evitar són:

- Els incentius monetaris o reconeixements que generin una competició interna entre diferents àrees i equips de treball.

- Els processos que comencen per una solució preconcebuda (sovint tecnològica) des d’estaments de l’organització allunyats dels serveis, que consideren que pot ser innovadora, sense primer definir el repte o problema empatitzant amb els potencials usuaris o usuàries. 

Les recomanacions d’èxit, en canvi, passen per:

- Adoptar les metodologies d’innovació més adients a l’àmbit del tercer sector i al moment en el qual es troba el nostre projecte (si estem en les primeres fases, un sprint, o acceleració de la innovació, no servirà de gaire).

- Afavorir la col·laboració en grups motors interdisciplinaris i sense jerarquies, amb la participació dels professionals del serveis, equipaments i sobretot molt a prop dels nostres usuaris i usuàries, no només consultant-los sinó coneixent-los amb més profunditat.

- Empoderar a les persones motivades amb la innovació, perquè esdevinguin líders interns.

- Convidar i establir aliances amb actors externs clau: experts, universitats, empreses, administracions;

- Dotar de recursos a la innovació alliberant hores dels i de les professionals, o les persones prioritzaran les seves tasques més urgents i vinculades amb el seu dia a dia.

- Aplicar el disseny centrat en les persones que faci que la nostra innovació sigui factible, desitjable i viable. 

La innovació, com ja hem dit, és un procés d’aprenentatge complex no exempt de dificultats i obstacles, però que sense dubtes val la pena explorar per créixer i augmentar l’impacte social de la nostra organització en l’entorn. En aquest sentit, val la pena recordar la dita que afirma que les organitzacions no innoven perquè són exitoses, sinó que són exitoses perquè innoven.