COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

L'objectiu del present article és reflexionar sobre la mirada envers els joves, des d'on i com els acompanyem. No pretén ser una guia pedagògica ni facilitar un seguit d'instruccions o pautes, pretén aprofundir sobre la intervenció educativa que es du a terme amb els i les adolescents en els diferents espais educatius.

Les reflexions del següent article sorgeixen després d’haver acompanyat a joves, professionals i famílies en aquesta etapa plena d’incerteses, pors i conflictes. 

COM VIUEN ELS JOVES LA SEVA ADOLESCÈNCIA?

L’adolescència és una de les etapes evolutives més difícils, s'han d'afrontar canvis en tots els nivells, físics, emocionals, morals, de relacions i de compromisos, en una societat excloent i plena de prejudicis. Deixen enrere la infantesa i entren en una nova etapa plena de reptes i noves vivències fins ara desconegudes.

Esser adolescent és pot definir en quatre grans característiques:

• La confrontació amb els adults: aquests passen a un segon pla, els i les adolescents els rebatran qualsevol tema per tal d'autoafirmar-se i demostrar que ja no són infants.
• Prioritat per la solidaritat dels iguals: el grup d'amics i amigues passa a ser el més important, això esdevé en pressió social de grup.
• Estats emocionals impredictibles: ambivalència emocional, passen de l'eufòria a la tristesa o apatia en pocs minuts.
• Necessitat de descobrir i experimentar per la cerca de l'autoafirmació i autoconcepte.

I QUÈ VOL DIR JOVES EN SITUACIÓ VULNERABLE?

Els i les joves en situació vulnerable s'afronten a l'adolescència des d'una perspectiva complicada: a la condició d'adolescents se sumen les seves situacions personals difícils i conflictives. Tenen una sensació molt gran de soledat i un buit que no saben com omplir o amb qui.

Moltes vegades aquest rol d'adult referent que necessiten ho exerceix el seu grup d'iguals, que també són adolescents i que la gran majoria també pateixen situacions semblants.

Els joves en situació vulnerable presenten algunes característiques tals com:

• Tenen entre els 12 i 18 anys i es troben en situacions personals i familiars complexes i desfavorides.
• Fragilitat i vulnerabilitat: són "abandonats" a la seva sort amb un gran sentiment de soledat.
• No es senten part activa de la societat i "provoquen" situacions de conflicte per mostrar la seva insatisfacció.
• No tenen ateses les seves necessitats bàsiques i això els hi posa en una situació de desavantatge social.
• Presenten poca tolerància a la frustració amb necessitat constant de buscar el límit per autoafirmar-se.
• Són passius, sense gaires aspiracions ja que no senten que tot el que passa al seu voltant els hi afecti.
• No s'accepten tal com són i no arriben a estimar-se.
• Cerquen constantment l’estima, afecte, comprensió i que els escoltem.
• Han adquirit el rol d'adults obligats, a causa de la seva situació personal no poden viure la seva adolescència.

Quan parlem de joves en situació vulnerable aquesta necessitat de fugida, de confrontació, però de cerca constant de l'adult referent s'accentua encara més degut a la mancança de tenir un referent clar. La seva rebel·lia, el seu malestar, la seva apatia i cerca constant de noves sensacions respon a les seves necessitats d'afecte, de reconeixement, a la cerca d'una guia que els acompanyi en aquest procés.

COM ACOMPANYAR I ESDEVENIR UN REFERENT PER AQUESTS JOVES?

Com a educadora d'adolescents sempre m'he trobat amb joves enfadats i enfadades amb les decisions que prenem els adults vers la societat, senten que la seva paraula no té validesa i que ningú la té en compte, impotents davant situacions que els hi semblen injustes, apàtics i passius, ja que no creguin que la seva participació serveixi per res.

Un cop feta la reflexió sobre quina és la millor manera d'acompanyar a aquests joves que es troben en situacions complexes, s’han de tenir en compte les següents  opcions d’intervenció educativa:

Els i les adolescents s'oposen als adults per reafirmar-se, per demostrar que ja no són infants, que no depenen ni necessiten als adults referents. Però no oblidem que és quan més necessiten ser acompanyats, des de la distància, donant als joves el seu espai, amb una mirada comprensiva i d'afecte, sense jutjar ni imposar, fent-los costat i respectant el seu ritme.

Oferir un espai propi, de confiança on puguin dir la seva i no sentir-se jutjats o que la seva opinió no és tinguda en compte; lliure de prejudicis on deixin anar les seves inquietuds i necessitats, construït pel grup d’iguals on siguin protagonistes.

Els adults que acompanyen als adolescents han de ser propers, han d'estar disponibles, algú a qui puguin demanar ajuda en qualsevol moment, positius amb actitud oberta i accessible, esdevenir un referent per ells i elles. Acompanyar als joves i les joves des del respecte, escoltant el que diuen i el que no, tenint en compte els seus interessos i motivacions, observant des de la distància, però acompanyant des de la proximitat, l'afecte i la calidesa.