COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Casals i colònies per als infants i joves en situació d’“alta” vulnerabilitat social

  • Casals i colònies per als infants i joves en situació d’“alta” vulnerabilitat social
Casals i colònies per als infants i joves en situació d’“alta” vulnerabilitat social
Comparteix a les xarxes socials

24.07.18

Els mitjans de comunicació anuncien aquests dies casals i colònies molt atractius que organitzem les entitats de lleure. Les famílies realitzen un esforç econòmic considerable per inscriure-hi els seus infants durant l’estiu, però només ho poden fer si disposen d’uns ingressos econòmics que els hi ho permet. Malauradament, hi ha d’altres famílies que no poden fer front al cost que aquestes activitats suposen. Els serveis socials de la ciutat constaten que els infants i joves d’aquestes famílies es queden sols durant l’estiu, que hauran de romandre al carrer durant tot el dia, exposats a qualsevol incident, sense cap activitat d’educació en el lleure durant els gairebé tres mesos que tanquen les seves escoles, en molts casos sense poder accedir a un àpat diari en condicions.  

Quins infants i joves són aquests que no tenen les mateixes oportunitats educatives, de lleure i de salut que la resta? Els següents són exemples de casos extrets de la realitat social amb què ens trobem. Hi ha una gran quantitat d’infants en situacions similars que demanen una beca d’estiu de la Fundació Pere Tarrés: un nen de 9 anys que ha canviat tres cops en un any d’habitació rellogada, on dorm amb la seva mare; un noi de 14 anys que ara està en un centre d’acollida perquè van desnonar la seva família de l’edifici on vivia, una nena que viu en un centre d’atenció a dones víctimes de la violència i no disposen de cap ingrés econòmic, els dos fills d’una família de refugiats; infants d’origen immigrant, desarrelats del seu país, que són derivats pels serveis d’atenció psicològica de la Generalitat, el fill d’un home que està a la presó i la seva mare es troba discapacitada, un menor acollit per la seva àvia que viuen amb una pensió de només 400 euros,  la filla d’una parella que recull ferralla pel carrer, una nena amb discapacitat de més del 60% i que necessita un cuidador per poder valdre’s, un nen amb trastorn de l’espectre autista... I així podríem continuar amb la llista de situacions d’infants que ens arriben, el més vulnerables dels vulnerables, els que es coneixen com a infants en situació d”alta” vulnerabilitat social o vulnerabilitat extrema.

Quines entitats de lleure educatiu es preocupen perquè aquests infants i joves també tinguin accés a l’educació en el lleure, com a dret reconegut en la Convenció dels Drets dels Infants? Quines entitats estan veritablement compromeses amb el progrés social i obren places per a ells i els bequen amb fins i tot el 100% del seu cost? Quines entitats de lleure educatiu formen els seus monitors/es i educadors/es per atendre aquest col·lectiu, que per la seva situació de vulnerabilitat precisen d’una atenció específica, en els casals i colònies durant l’estiu?

A la Fundació Pere Tarrés ens prenem molt seriosament aquesta necessitat. A través d’un equip específic, realitzem una valoració de cada cas que se’ns adreça, de la situació socioeconòmica de la família i de la necessitat d’una ajuda econòmica als infants, sustentada pels informes dels agents socials que ens demanen d’atorgar-los una beca parcial o total, perquè puguin gaudir d’almenys una activitat de lleure durant l’estiu. Aquesta és la realitat i un puntal fonamental de la nostra missió educativa: afavorir la justícia i la cohesió social mitjançant l’atenció als més vulnerables especialment a través de l’educació i l’acció social. Per aquest motiu, cada petita ajuda o recolzament a aquesta fita, per part de les administracions públiques, empreses, particulars o entitats afins és summament necessària i important. Quan parlem de les beques d’estiu, parlem de casos reals, darrere els quals hi ha una història molt dura. L’educació en el lleure és un dret, també per a aquests infants i hauria de ser una obligació procurar garantir-lo.