COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Ara més que mai, no perdem de vista l’atenció centrada en la persona en centres residencials per a persones amb Diversitat Funcional

  • Ara més que mai, no perdem de vista l’atenció centrada en la persona en centres residencials per a persones amb Diversitat Funcional
Ara més que mai, no perdem de vista l’atenció centrada en la persona en centres residencials per a persones amb Diversitat Funcional
Comparteix a les xarxes socials

04.05.20

Ja fa un temps, els serveis residencials destinats a persones amb diversitat funcional treballen considerant a l’usuari/usuària com a persona. Des dels anys 80 les residències han passat per diferents etapes d’atenció en els que, des de la nomenclatura fins els continguts d’atenció, han patit variacions importants.

Actualment les organitzacions estem treballant en el model de servei d’Atenció Centrada en la Persona. Per arribar a aquest canvi de paradigma els serveis residencials hem passat per diferents etapes o fases. Així cal ressaltar la transformació dels serveis i les organitzacions passant d’un model centrat en el sistema i la gestió fins a l’actualitat a on la persona és la protagonista del seu procés.

Els anys 90, a Catalunya, qui rebia el servei era el pacient, al que després van passar a anomenar–lo client. És en l’etapa de client quan els professionals treballàvem per a assolir la integració. Actualment parlem de persona, de ciutadà i per tant de comunitat. És en aquests moments que treballem per a la inclusió.

Treballar des del model de planificació centrada en la persona permet :

  • Tenir en consideració les diferències personals
  • Respectar la individualitat
  • Posar en valor l’eficiència dels serveis
  • Capacitar a les persones
  • Donar suport a les persones per tal de que decideixin el seu futur. Plans de futur
  • Tenir en compte la vida de les persones en totes les seves dimensions

Treballar des d’aquest model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) significa posar en marxa l’escolta activa per part dels professionals i d’empatia per tal de saber què és allò que és important per a la persona que atenem i cuidem.

L’estil de vida així com el futur de la persona amb diversitat funcional seran dimensions que haurem de treballar els i les professionals. Per això, haurem de fonamentar la nostra intervenció en una igualtat en la relació entre els professionals, la persona i els grups de suport.

“Totes les persones tenim necessitats similars, la diferència són els suports que necessitem per aconseguir-les”

Per tal de poder treballar des d’aquest model és necessari un canvi, sobretot en les actituds tant dels professionals, com dels residents i les seves famílies. Estem acostumats a treballar i a ser atesos en estructures de funcionament molt rígides, però que, a la vegada, per aquest mateix motiu inspiren seguretat. Davant d’això hem d’esforçar-nos tots plegats per a poder combatre la resistència al canvi.

Cal destacar de manera prioritària que el nou Model ACP està basat en el reconeixement dels drets de les persones ateses i en la promoció de la seva autodeterminació amb les limitacions que tradicionalment han estat pròpies de les estructures d’atenció.

Ja no descrivim a la persona amb discapacitat des dels seus dèficits, sinó que parlem de necessitats personals i de les seves aspiracions.

Els programes i els tractaments no són homogenis ni comuns a les persones ateses oferint-se un servei amb caràcter personalitzat. No hem d’adaptar la persona al servei sinó que la xarxa de serveis i el seu funcionament ha d’adaptar-se a les variades necessitats de les persones. D’això se’n deriva la necessitat d’una atenció més personalitzada, més flexible, més variada i millor adaptada.

Les intervencions han d’estar ben definides i no hem de perdre el temps en activitats poc profitoses, el fil conductor de les mateixes ha de ser la vida de la persona en les seves diferents facetes.

En els serveis residencials, tant els de l’àmbit per a persones amb diversitat funcional així com aquells destinats a la gent gran, els professionals han realitzat sempre les funcions instrumentals pròpies de la vida diària (rentar,, planxar , netejar l’habitació ....). Això ha implicat sempre que siguin els professionals qui prenguin les decisions de tot allò que convé, o no, a la persona que s’atén.

Cal remarcar que sempre s’havia partit del pressupòsit que les persones ateses en el marc residencial no podien assumir de manera activa i participativa la gestió quotidiana de la seva vida.

A l’actualitat els programes d’atenció dirigits a les persones amb diversitat funcional es desenvolupen amb activitats que estructuren les seves vides, i així activitats com fer-se el llit o plegar roba, entre d’altres, s’incorporen en la planificació diària per tal de promoure l’adquisició d’habilitats i autonomia per a les persones ateses.

Per a fer-ho possible, s’han de crear contextos, situacions i oportunitats que permetin fer efectiva la participació i, per tant, es obligació dels professionals garantir els suports necessaris per garantir-ho. Partim de la base que l’experiència quotidiana i les activitats habituals en la vida diària són un terreny bàsic d’oportunitats d’aprenentatge.

El grau de participació, així com en el tipus d’activitat en el que participi la persona atesa ha de fer-se des de la programació individual i, sobretot, considerant els propis desitjos de la persona.

Un cop estigui definit a on pot participar la persona hem de veure quines són les millors, les que s’ajusten a les seves necessitats i preferències, a les possibilitats del context, i caldrà concretar els tipus de suport, la intensitat i la seva duració

Treballar des del model d’Atenció Centrada en la Persona significa reduir l’aïllament i la segregació, fomentar l’amistat, augmentar les oportunitats per a participar en les activitats preferides, desenvolupar competències i promoure el respecte.

Ara més que mai,

Per què no aprofitem els canvis que imposa la situació crítica que estem vivint per aquesta pandèmia per a impulsar (del tot i de veritat) el model d’Atenció Centrada en la Persona?