COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Artteràpia; l’art i el joc són en si mateixos sanadors

  • Artteràpia; l’art i el joc són en si mateixos sanadors
Artteràpia; l’art i el joc són en si mateixos sanadors
Comparteix a les xarxes socials

11.10.18

Enterrar tresors, ballar una òpera, construir escultures de paper, convertir-se en una astronauta, soldat, bruixa i  gos, plorar amb un tros de fang a les mans i riure amb la cara esquitxada de pintura. L'art i el joc són en si mateixos terapèutics i sanadors en la mesura que permeten i possibiliten el creixement i l'exploració.

L'artteràpia és una psicoteràpia de mediació artística, que es desenvolupa a través dels diferents llenguatges artístics com a un medi per arribar a l'inconscient, i trobar allò que desconeixem de nosaltres mateixos i sovint és causa de malestar.Tot i que l'artteràpia és recent, finals del s. XIX, l'art ens acompanya des dels nostres orígens més primigenis i ancestrals. Present en totes les cultures, on sovint de forma intuïtiva, més enllà del resultat estètic, la creació artística ha simbolitzat experiències, expressat rituals i evocat el reflex de vivències individuals i col·lectives.

El poder simbòlic de l'art s'expressa d'una manera sintètica i integral. Una sola imatge pot contenir multitud d'idees, emocions i vivències. El llenguatge parlat, en canvi, és analític i lineal, permetent analitzar i controlar allò que es diu i extreure conclusions a força d'encadenar idees. La paraula serveix en Artteràpia per integrar i comprendre l'experiència, però no és l'experiència mateixa ni pot substituir-la. Així l’artteràpia ens ofereix l’oportunitat de comunicar i expressar allò que verbalment ens està negat o bloquejat.

La intenció de l'Artteràpia és servir com a canal per accedir i plasmar el món intern en una producció artística, poder treure-ho a l'exterior i materialitzar-lo en creacions, moviments, formes i sons, etc; per donar-li validesa, presència i fins i tot capacitat de transformació. Experimentar el joc del procés creatiu, i precisament a través de llenguatges que no controlem i no coneixem, fa que aparegui el coneixement d'una mateixa des de noves perspectives mai abans explorades.

És des de l'expressió artística, lliure i espontània, que arribem a canalitzar emocions reprimides, arribem a un estat on ens parla l'inconscient, i quan aquestes han estat alliberades, podem connectar i reconèixer com ens hem sentit. És en aquest moment,  quan es pren consciència del que ha aflorat, com ens sentim i com ho podem relacionar amb la nostra forma de ser, fer i sentir a la vida quotidiana, amb les persones de la nostra vida, amb situacions passades, presents o futures. El que és inconscient ha passat al conscient, reconèixer el malestar.

I és des de l'art, medi per excel•lència de la imaginació, creativitat i plasmació dels nostres imaginaris, des d'on podem transformar simbòlicament i crear noves produccions on projectar canvis i el compromís d'emprendre accions cap al benestar per després fer el mateix en la vida diària.

Treballar les emocions a través de llenguatges artístics ens ha brindat experiències reveladores, simbòliques i transformadores, com un tros de fang ple de ràbia en mans d'una jove acabes convertit en una escultura anomenada "respira i estima't"; que dues maraques, un tambor, un piano i un xilòfon en mans acabes convertit en un ritme harmònic, somriures i perdó; o bé com  una màscara de cartó, pintada de negre i monstruosa portes de títol "sóc el dolent" acabes enterrada al jardí.

L'artteràpia, com totes les psicoteràpies des de les seves diferents orientacions, permet reconciliar i obrir ponts de coneixement, reflexió i relació entre la part conscient de la psique i la part inconscient. La pràctica professional ha de vetllar per garantir un acompanyament cap al benestar i salut de la persona i ofereix un gran ventall de possibilitats per dur la seva pràctica des dels més petits als més grans. Un exemple és el projecte Caixes d’Història de Vida amb gent gran, on les arts plàstiques esdevenen un mitjà per expressar emocions, reconstruir experiències, afavorir un record e identitat positiva, per expressar-ho simbòlicament en una caixa de vida plena de significats, imatges, objectes i fotografies.

Com dèiem, l’artteràpia no té edats, i amb adolescents i joves és tot un encert. Als espais joves apostem per crear a través del ball, la música, el grafit o còmic espais d’expressió i transformació, on generar confiança, autoestima, explorar la por, les relacions i especialment donar eines per a plasmar tot allò que a l’adolescència en paraules no es diu.  

Però tampoc ens queda massa lluny del nostre quotidià, quan pintem un mandala buscant un moment d'evasió, o quan fem gargots en un tros de paper per deixar anar les idees o els nervis, o bé quan busquem refugi en una cançó perquè necessitem recordar, plorar o passar-ho bé.

"En mirar, no heu de pensar mai el què la pintura -com totes les coses d'aquest món- "ha de ser", o el què volen molts que només sigui. La pintura pot ser-ho tot. Pot ser una claror solar enmig d'una ventada. Pot ser un núvol de tempesta. Pot ser una petjada d'home per la vida, o un cop de peu -per què no?- que digui "prou"! Pot ser un aire dolç de matinada, ple d'esperances, o un baf agre sortit d'una presó. Pot ser les taques de sang d'una ferida, o el cant en ple cel blau, o groc, de tot un poble. Pot ser el que som, l'avui, l'ara i el sempre.
Jo us convido a jugar. "'- Antoni Tàpies, El joc de saber mirar, Cavall Fort, núm 82, Barcelona, gener 1967.