COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Famílies monoparentals: famílies en situació vulnerable?

  • Famílies monoparentals: famílies en situació vulnerable?
Famílies monoparentals: famílies en situació vulnerable?
Comparteix a les xarxes socials

05.11.19

El model de família indubtablement ha variat i canviat amb el pas del temps. Sota la perspectiva sistèmica es defineix la família com un conjunt organitzat i interdependent de persones en constant interacció, que es regula per unes regles i per unes funcions dinàmiques que existeixen entre elles i amb l’exterior (Minuchín, 1986; Andolfi, 1993; Musitu, 1994; Rodrigo y Palacios, 1998).

Partint d’aquesta definició de sistema familiar, ens trobem les famílies monoparentals, que segons la normativa aplicable es defineixen com aquelles que estan formades per un o més fills menors de vint-i-un anys, o de vint-i-sis si estudien, que conviuen amb una sola persona i en depenen econòmicament.

Cal dir que no totes les famílies monoparentals tenen el mateix punt de sortida. D'una banda ens trobem amb famílies monoparentals per voluntat pròpia: són aquelles que lliurement i de manera voluntària han triat aquesta condició; a l’altra cara de la moneda ens trobem les famílies monoparentals sobrevingudes, és a dir, que s’han trobat amb aquesta situació, que els ha vingut donada. Estarien en aquesta situació les persones vídues o en situació equiparada amb fills o filles a càrrec, persones separades o divorciades que tenen la guarda dels seus fills o filles i que o bé no perceben la pensió d'aliments fixada judicialment -que percep una pensió per un import inferior al 50% de l'IRSC (índex de renda de suficiència de Catalunya) per cada infant- o bé que la persona hagi patit abandonament o violència masclista, d'acord amb la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista amb infants a càrrec. També es considera família monoparental en el cas que un progenitor tingui infants a càrrec i que l'altre progenitor estigui empresonat o hospitalitzat o en altres situacions similars durant un any o més.

Dins de les llars monoparentals, sobretot per a la majoria formada per mares soles, molt sovint s’hi acumulen problemàtiques estructurals que desencadenen en situacions de vulnerabilitat o risc d’exclusió social, la manca de recursos econòmics relacionats amb dèficits de formació i/o experiència laboral de les mares que en un moment donat varen optar per la dedicació exclusiva a la llar. Sovint, a més, a aquesta situació s’hi afegeix la dificultat pel cobrament de pensions en el cas de divorci, i la dedicació a la cura dels fills es tradueix en més dificultats per tenir una feina a temps complert però també en tenir espai de lleure i oci per a elles mateixes. Cal dir que aquesta situació s’agreuja en el cas de tenir fills amb discapacitats o malalties.

Moltes vegades aquesta realitat va acompanyada d'una manca de xarxa familiar i comunitària que no afavoreix la sortida de les situacions de vulnerabilitat social: mares solteres allunyades de la seva família d’origen o mares que han patit un divorci traumàtic o víctimes de violència de gènere, motius pels quals sovint es veuen forçades en fer canvis de residència lluny de la família d’origen que els pugui donar suport en l’exercici de la seva marentalitat.

Les llars monoparentals presenten la renda anual mitjana per unitat de consum més baixa i tenen la tercera taxa de risc de pobresa; de manera especial es troben en aquesta situació, majoritàriament, les mares soles divorciades o separades amb poca formació, amb poca experiència laboral o amb experiència laboral fragmentada. En segon lloc hi trobem les mares amb fills amb discapacitat i amb pocs recursos, i en tercer lloc, les mares adolescents.

Des dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa, a banda de donar resposta  a la capacitació parental dels pares i mares, pren molta importància el fet de ser referent a l’hora de reforçar les xarxes de suport social, creant un “sistema de suport” que intenta garantir que el vincle entre les famílies vagi més enllà de la seva estada en els centres socioeducatius i que teixeixin un suport real que es mantingui en el temps malgrat que nosaltres hi deixem de ser.