FAMÍLIES
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Fem que els aniversaris dels nostres fills i filles siguin més educatius

  • Fem que els aniversaris dels nostres fills i filles siguin més educatius
Fem que els aniversaris dels nostres fills i filles siguin més educatius
Comparteix a les xarxes socials

22.03.19

Tradicionalment la celebració dels aniversaris es vehiculava a través d’elements com:

  • Un pastís amb un espelmes per bufar.
  • Un espai de trobada en què participava la família més propera.
  • Una bona estirada d’orelles.

L’evolució de la societat i dels diferents models de famílies també ens ha portat a buscar noves formes de celebrar els aniversaris. En alguns casos, però, sembla que una celebració tradicional s’hagi convertit en una competició per ser el millor. Què podem observar a partir d’una conversa a la porta de l’escola?

Les primeres festes d’aniversari dels infants poden ser festes al parc o fins i tot hi ha escoles que cedeixen els patis per agrupar  més d’un aniversari i fer una festa conjunta. D’aquesta manera la despesa queda repartida i es conviden més infants. Altres famílies opten per llogar un local i comprar el paquet del pastís, el berenar, l’animació i les piscines de pilotes. Són espais on els infants salten, corren i no hi ha cap activitat dirigida ni intenció educativa.

Quan els infants són una mica més grans aquesta mena de festa se’ls queda petita i entre els 6 i els 9 anys podem trobar festes com les de pijames, les tardes en un saló de bellesa, a la pista de patinatge, fent escalada o a la bolera i els dies de paint-ball o al parc d’atraccions, entre d’altres.

Per a poder mantenir el ritme, no repetir res del què s’hagi fet i pensar quelcom que els faci més grans quan els infants tenen entre 10 i 12 anys cal apujar el nivell de la festa i aleshores marxen una cap de setmana de càmping o fan calçotades...

A partir del 12 anys no deu costar massa imaginar-se com deuen ser les festes si seguim amb aquest ritme!!!

La sinergia de les persones ens convida a participar-hi -perquè ho fa tothom– encara que no ho acabem de veure clar del tot. Però, realment, què hi ha darrera d’una Festa d’Aniversari? Quantes vegades cal celebrar l’aniversari? Quins són els valors que volem transmetre, quin missatge fem arribar als infants i com, finalment, el reben ells?

A continuació tenim un seguit de preguntes obertes que ens poden ajudar a reflexionar sobre aquest fet tan generalitzat i veure si, realment, estem transmetent els valors que són importants per a nosaltres:

1. Si parlo d’inclusió i la defenso, per què li demano al meu fill que seleccioni uns quants companys del seu entorn social i n’exclogui uns altres a l’hora de convidar?

2. Si penso fermament que els infants han de conèixer les pròpies emocions i sentiments i han d’aprendre a gestionar-les, m’aturo a pensar com se senten els infants que no poden fer la seva festa per manca de recursos o com se senten els infants a qui no conviden mai a una festa?

3. Si celebrar l’aniversari és un bon moment per a transmetre valors, per què competeixo i intento fer la festa més gran i més espectacular?

4. Si tinc una clara intencionalitat educativa i sé que tenir-ho tot no fa la felicitat, per què contribueixo en fer muntanyes de regals encara que els infants no ho necessitin?

5. Si a casa els dic als meus fills i filles que el menjar té un valor immesurable, per què a les Festes d’aniversari compro tan de menjar i el que sobra el llenço? És coherent el que dic amb el què faig si no hi poso fre?

6. Si guanyar diners i gastar-los amb coses que, realment, són necessàries em representa un esforç, per què faig una despesa tan elevada només per un dia, encara que sigui especial?

7. Si vull que el meu fill o la meva filla faci activitats adequades a la seva edat, per què contribueixo a cremar les etapes de creixement dels infants fent activitats com: festes de pijames amb 6-7 anys, anar a la bolera amb 8-9, jugar a paint-ball amb 11 o fer una calçotada amb 12?

8. Si defenso que tots els infants -sense discriminar cap gènere– han de gaudir de diferents tipus d’activitat, és coherent que faci una festa de princeses per la meva filla perquè és una nena i llogui un camp de futbol pel meu fill perquè és un nen?

9. Si crec que hem d’actuar a partir del què sentim perquè és més autèntic, per què contribueixo en la cadena de favors en negatiu de “jo et convido perquè tu em convides” o “tu em convidaràs si jo et convido?”?

10. Si vull transmetre als meus fills com n’és d’important ser agraït i donar valor a allò que ens regalen, per què al final de la Festa l’infant té tants regals que no sap qui li ha regalat allò i, per tant, no li ha pogut donar les gràcies sinceres?

Quan som adults seguim celebrant l’aniversari amb un pastís i unes espelmes per bufar, compartim un espai amb les persones més properes i, potser, algú ens estira de les orelles.

L’aniversari es pot celebrar de moltes maneres i cada família tria la que creu millor pels seus infants. Si volem transmetre valors, aturem-nos un moment, pensem com és la societat que volem, i siguem model o referent amb les nostres accions.

Algú pot aturar-se i pensar: Si només celebrem l’aniversari un cop l’any!!

Però si estirem una mica més el fil i multipliquem el què passa en una festa d’aniversari per tots els nens i nenes és quan ens adonarem que el problema no és la festa en sí. El problema és multiplicar la despesa que farem de plàstics que no aprofitarem i que perjudicarem el nostre entorn, el menjar que acabarem llençant sense donar-li el més mínim valor, els infants i les famílies que mai participaran d’aquest joc o les que sí que hi participaran i competiran per fer-la més bonica i  les etapes de creixement dels nostres fills i filles que cremarem abans d’hora sense pensar que no cal córrer per a ser adult.

Si no ho aturem, no només no hi posem fre, sinó que ens afegim a competir per veure qui fa la festa més gran i millor quan, realment, les coses més grans i amb més valor són aquelles que són invisibles als ulls i RECORDEM perquè ens han ajudat a créixer i SER PERSONES.