EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Treballar acompanyant persones és una de les tasques més complexes que existeixen. I una de les qüestions que més preocupen a aquells que volen dedicar-se a l'educació social, al treball social, a la infermeria o a qualsevol professió d'atenció a les persones és com gestionaran la distància professional i l'impacte emocional que suposa acompanyar en situacions tan complexes.

La distància que hem d'adoptar quan atenem persones és una de les preocupacions més grans per als professionals de l'educació social o de professions afins. De fet, encara que sembli que aquesta és una dificultat que pugui sorgir a l’inici de la nostra carrera professional, en realitat és una qüestió tan rellevant que ens acompanyarà durant tota la nostra vida laboral.

I és que un dels aspectes més complexos quan treballem amb persones és la vinculació que generem amb elles i els límits que hem d'establir-hi. Ni totes les persones volen dels professionals la mateixa proximitat, ni totes les professionals tenen la mateixa manera de relacionar-se.

Però en qualsevol cas, des de la meva experiència, puntualitzaria tres suggeriments:

En primer lloc:

L'interès que mostrem per les circumstàncies dels qui necessiten suport professional millorarà la confiança que puguin dipositar en nosaltres. I aquest aspecte és clau per poder dur a terme els objectius que compartim.

Tots hem tingut l'experiència d'una visita mèdica en la qual no hem percebut interès i hi hem sortit enfadats, pensant que no valia la pena tornar-hi. Doncs de la mateixa manera, en positiu, a la nostra pràctica professional hem de tenir una actitud d'interès per allò que està succeint, incorporar la persona com a protagonista del procés i cercar conjuntament les alternatives per solucionar la situació, o almenys per reduir l'impacte negatiu que aquesta pot suposar.

En segon lloc:

Sempre ha de quedar clar que la confiança que generem deriva d’una relació professional. Però això no té res a veure amb que la vinculació sigui freda o distant, ans al contrari. I és que la intimitat que suposa acompanyar persones en determinades circumstàncies només es pot dur a terme amb proximitat. A més, deixar clar aquest aspecte també ens ajudarà personalment a gestionar les emocions que suposa relacionar-nos contínuament amb entorns tan commovedors.

I en tercer lloc:

Si l'eina més important en les nostres professions és la vinculació, és molt important poder treballar aquest aspecte amb la resta de l'equip socioeducatiu perquè ens ofereixin suport i ajuda per tal d'arribar als nostres propòsits de manera saludable. Alhora, és tremendament satisfactori adonar-nos que nosaltres també serem font de suport cap a la resta de l'equip. Compartir les dificultats i els èxits és fonamental al llarg de la vida professional.

I acabo.

Els educadors socials i els professionals d’altres disciplines properes acompanyem en processos extremadament íntims. És impossible fer-ho des de la distància perquè les situacions sobre les quals treballem requereixen que les persones se sentin protegides perquè posteriorment puguin arribar a finalitzar el procés que ens ha unit.

El nostre ofici necessita accions a mida, fetes a mà, específiques per a cadascuna de les persones i grups amb què treballem. I aconseguir conèixer tots els detalls d’allò que passa en els diferents entorns personals o grupals necessita paciència i proximitat per generar un entorn de confiança que faciliti la nostra feina.

No existeix cap poció màgica per aconseguir bons resultats a la nostra professió. Però és evident que la vinculació positiva amb les persones que acompanyem serà una de les claus per tenir més possibilitats d'èxit i satisfacció professional.