EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

Són els valors, no l’economia

Són els valors, no l’economia

Jordi Sabater
Professor d’Història Social i Política Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL
Veure tots els articles | Fitxa d’expert

14.06.17

Els sectors polítics, empresarials i mediàtics dominants han construït un discurs amb voluntat hegemònica que fa d’una determinada visió de la macroeconomia l’eix central del benestar humà. L’argument habitual de la majoria de dirigents i de creadors d’opinió és que el que és bo per als mercats, és bo per a la societat, malgrat que s’acumulin evidències de tot el contrari. L’acceptació d’aquest mercatcentrisme està a la base de bona part dels problemes socials i polítics que estem patint.

Cal remarcar, d’entrada, dues qüestions fonamentals. En primer lloc, en els darrers temps s’ha imposat un model econòmic que trenca amb el keynesianisme anterior i fa de l’increment dels costos laborals i socials l’explicació de les crisis econòmiques. Un diagnòstic interessat que justifica reformes laborals que abarateixen el preu de la força de treball, precaritzant-la, i redueixen la seva capacitat de pressió. Com va dir de manera diàfana el milionari nord-americà Warren Buffet “Clar que hi ha lluita de classes. Però es la meva classe, la dels rics, la que ha començat aquesta lluita i l’estem guanyant”.

En segon lloc, però més important encara, l’economia no hauria de ser un objectiu, sinó un mitjà per al benestar de les persones. L’hegemonia neoliberal ha tergiversat aquesta relació i ha anat posant els mercats fora del control de la ciutadania, a més de presentar-se com un pensament únic, sense alternatives realistes. No ens ha d’estranyar per tant el creixent deteriorament de la salut democràtica de les nostres societats. La negació de la política per part del neoliberalisme ha alimentat, entre altres, el populisme autoritari.

Els nostres Estats del Benestar tenen problemes perquè s’han d’adaptar a una nova època postindustrial i global, de societats cada cop més envellides i diverses, de profundes transformacions en l’estructures familiars i en les relacions de gènere. Però la gran qüestió és com es portarà a terme aquesta adaptació. Si en nom de la llibertat s’ignora la desigualtat, els resultats seran desastrosos, fins i tot per a la mateixa llibertat. El debat de fons, per tant, és de valors. El que està sobre la taula és un debat, profundament moral i polític, sobre models de societat.


Article relacionat amb el Màster universitari en direcció, gestió i intervenció en serveis socials

Comparteix l’article

Etiquetes