EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL
BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

Tornar a articles

La bretxa digital

  • La bretxa digital
La bretxa digital
Comparteix a les xarxes socials

06.05.21

Fa uns anys veig tenir ocasió de viatjar a l'Orient Mitjà per motius de treball. Hi vaig fer bones amistats, però em va sorprendre que, quan estava per deixar el país, molts dels meus nous amics em van dir que no tenien correus electrònics ni xarxes socials perquè poguéssim mantenir-nos en contacte.

L’experiència em va fer reflexionar: tendim a pensar que les tecnologies de la informació, com ara Internet, les xarxes socials i els recursos digitals, es troben a l'abast de tothom. Però no és així: al voltant d’un 60% de les persones al món no tenen un accés corrent a aquestes tecnologies. Aquesta diferència entre les persones que tenen accés a les tecnologies de la informació i aquelles que no en tenen o en tenen un de limitat s'anomena la "bretxa digital".

Però, d’on prové aquesta anomenada bretxa digital?

Una causa important és l’accés als recursos tecnològics: els països més rics inverteixen més diners en recursos tecnològics, mentre que els països en vies de desenvolupament disposen d’uns recursos més limitats perquè els seus ciutadans puguin accedir a les tecnologies de la informació.

També dins d’un mateix país l’accés a les tecnologies de la informació és divers. Per exemple, les zones més urbanes concentren més recursos tecnològics, mentre a les zones rurals aquesta concentració sol ser més limitada.

Una altra causa important de la bretxa digital són les diferències socials. Les persones amb més recursos econòmics tenen més accés a les tecnologies de la informació i als instruments que la fan possible, com serien els ordinadors, mentre que les persones amb menys recursos ho tenen més difícil i, a vegades, fora del seu abast.

La bretxa digital també repercuteix en l’educació: si una persona té accés a les tecnologies de la informació, però no sap com utilitzar-les perquè no ha estat formada per fer-ho, es genera una bretxa deguda a les competències tecnològiques dels individus. Això és particularment evident amb la gent gran, que sovint no tenen la formació que els permet utilitzar aquestes tecnologies.

La bretxa digital també està vinculada a les diferències culturals donat que, per exemple, a algunes cultures les dones juguen un paper menys rellevant, i es troben sovint marginades de l’ús de les tecnologies de la informació, o bé són cultures que afavoreixen la comunicació cara a cara, fet que fa que siguin més reticents a les tecnologies de la informació.

L’accés als recursos tecnològics, les diferències geogràfiques, socials, educatives i culturals són totes causes de la bretxa digital, i encara falta molt de camí per tal que tothom pugui gaudir d'aquestes eines amb continuïtat i normalitat. La bretxa digital, doncs, està lluny de desaparèixer.

Tot i això, la mateixa bretxa digital ens recorda constantment una cosa important, i és que, per més tecnologies que utilitzem, aquestes mai no podran substituir les relacions humanes. Perquè la comunicació no és només qüestió de poder transmetre informació. És també qüestió de sentir-nos acollits.