EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL
BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

Tornar a articles

Drets humans. Passem de la teoria als fets?

  • Drets humans. Passem de la teoria als fets?
Drets humans. Passem de la teoria als fets?
Comparteix a les xarxes socials

10.12.19

La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 va representar el moment de màxima consciència ètica sobre la necessitat de definir uns criteris fonamentals de caràcter universal sobre el respecte a la dignitat humana.

L'evidència de les atrocitats que es van produir al llarg de la primera meitat de segle XX van portar a la convicció que no es podia demorar més la construcció d'aquest marc general que concretés les aspiracions morals d'un món més just: un pacte explícit per definir els límits dins dels quals emmarcar la convivència entre les persones i els pobles.

Des de llavors, es poden constatar diversos aspectes:

Que els Drets Humans són una construcció dinàmica i, en conseqüència, han anat evolucionant a mesura que la societat ha incorporat formes més elaborades de concebre què significa una vida digna. Un exemple clar és la incorporació d'aspectes com pot ser la convivència global entre pobles, la preocupació ambiental i ecològica o els deures cap a les generacions futures.

Que els Drets Humans cal entendre’ls com una globalitat i que la seva implementació no pot ser selectiva.

Que aquesta evolució i integració ha tendit a ser de caràcter teòric i que la seva concreció en evidències tangibles per a la població queda lluny del que seria desitjable en àmplies zones del món. A canvi, el nivell de patiment i tragèdia en el món no ha deixat d'augmentar.

Que la Declaració de Drets Humans necessàriament ha de ser traduïda en estructures jurídiques que permetin passar de les intencions (allò declaratiu) a evidències tangibles (els fets o resultats).

Una primera conclusió a què podem arribar és que els ideals sobre com voldríem viure, en gran mesura continuen en una esfera ideal, però és difícil veure de quina manera s'han arribat a concretar en accions específiques dins de la gran diversitat de sensibilitats que conviuen en la societat. Perquè tinguin sentit, els Drets Humans no poden quedar-se en un desig o una aspiració abstracta i retòrica: d'una manera o una altra s’han de veure reflectits en la vida quotidiana de les persones perquè realment aportin benestar a la ciutadania.

D'aquesta conclusió poden emergir dos grans reptes: És imprescindible el desenvolupament de polítiques que estiguin clarament alineades amb els Drets Humans tant en la seva formulació com en la seva implementació real i efectiva. El pas d'un ideal de justícia a una norma concreta en un escenari delimitat implica sempre un reduccionisme i una devaluació. El problema llavors està en com assegurar que els Drets Humans, com a aspiració ètica, no perden el seu sentit en el moment que se situen en un marc legal i en unes polítiques concretes.

En segon lloc, que la promoció dels Drets Humans requereix d'una alerta permanent, d'una atenció constant per mantenir-los i, especialment, per o perdre'ls. Si alguna cosa ha après la humanitat al llarg de la història és que els grans èxits en matèria de dignitat es produeixen després d'haver pagat un alt preu però que, a més, és relativament fàcil devaluar-los si no hi ha una consciència clara del risc de perdre'ls.

En conseqüència, es responsabilitat de la ciutadania ser actius en la promoció dels Drets Humans i en estar alertes davant de situacions que els amenacen. Una especial responsabilitat la tenen els professionals que, en la seva pràctica professional, tenen una posició privilegiada per a aquest encàrrec: estar alertes, donar l'avís, ser crítics.

Per això creiem que la formació dels professionals per a la promoció dels Drets Humans és una qüestió fonamental. Ara bé, no es tracta únicament de tenir coneixements específics sobre la temàtica (què són, a què responen, quina ha estat la seva evolució històrica, quines estratègies o tècniques poden facilitar la seva aplicació en contextos concrets); el punt crític és que el professional sigui capaç de manifestar-los en les seves actituds i comportaments quotidians en forma de virtuts tangibles.

Des d'aquesta perspectiva, considerem que la formació ètica del professional és una bona resposta sobre què pot fer l'educació per a la promoció dels Drets Humans.

La consciència moral dels professionals de l'educació social i del treball social és la que permet dialogar de manera crítica amb el marc jurídic que emmarca la seva activitat per adequar-lo a les necessitats de les persones segons les seves circumstàncies, de manera que realment s'aconsegueixi superar el reduccionisme dels límits legals i s'acosti a l'ideal de promoció dels Drets Humans. La capacitat d'autocrítica i de compromís amb els deures professionals és el motor que crea les condicions per a l'exercici d'aquests drets entre les persones ateses.