EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL
BLOC DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

Tornar a articles

El counselling, una relació d’ajuda

  • El counselling, una relació d’ajuda
El counselling, una relació d’ajuda
Comparteix a les xarxes socials

20.03.19

Com ajudar les persones que es troben malament, les persones que pateixen perquè tenen alguna dificultat a la seva pròpia família, amb ells mateixos, en l'àmbit laboral, per què han perdut un ésser estimat o l’estan perdent? Com fer que la relació esdevingui una trobada terapèutica que alleugi el seu patiment?

El counselling és una forma d'acompanyar a les persones que es troben malament. Tots volem ajudar els altres. De forma espontània ens surten fàcilment expressions fetes, apreses per contagi a l'escola, a la família, però, no sempre aquestes frases fetes, aquests tòpics amb què responem són eficaços i ajuden de veritat a la persona que està patint.

El counselling, que és difícil de traduir diem els que ens movem en aquest àmbit, és una forma de relació d'ajuda que serveix perquè una persona competent, preparada, s'acosti a una altra que es troba malament, que està patint per qualsevol motiu, i l'acompanyi a explorar el que li passa a il·luminar les dificultats que està travessant, a identificar els recursos que té dins seu i que hi ha al seu voltant i potser no estigui aprofitant.

És una forma d'acompanyament per a persones que es troben malament, que es pot aprendre, de fet, s'estudia i en alguns països és una professió. En altres països, com el nostre, s'aprèn per aplicar-lo a professions que per la seva pròpia naturalesa són de trobada i d'ajuda als altres. És el cas de la medicina, la infermeria, el treball social, l’animador sociocultural, és el cas també dels advocats, dels professors, de qui vol fer de tutor o qui vol ajudar en altres rols de voluntariat i en la pròpia família.

Estudiar counselling és treballar-se a un mateix, és acompanyar a interioritzar un conjunt d'actituds, és entrenar-se en unes quantes habilitats de comunicació per aconseguir que la trobada sigui una experiència terapèutica, una possibilitat d'il·luminar, desvetllar el món interior i connectar recursos i dificultats per ajudar-se a si mateixos a ser més feliços. Prendre les millors decisions en situacions complexes, discernir enmig de les foscors que ens trobem i viure també, d’una forma sana, les dificultats que no es poden canviar.

El counselling s'aprèn, cal desaprendre, desaprendre aquestes tendències espontànies i entrenar-se en el difícil art d'escoltar centrats en la persona. Qui aprèn a escoltar es converteix a si mateix en medicina per als altres, perquè l'escolta té un autèntic valor terapèutic.