EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Les urgències socials degudes a la crisi que fa anys que arrosseguem, han fet que moltes entitats socials hagin hagut de bolcar-se en l’atenció de les necessitats més bàsiques de la població: alimentació, allotjament, roba, electricitat etc.

El no poder satisfer les necessitats més elementals sempre és dur, però és un escenari especialment injust i punyent quan parlem d’infància, i per això són tan lloables les iniciatives destinades a pal·liar aquestes mancances: des dels recaptes d’aliments, a les beques menjador, o als reculls de roba per infants i nadons. Tot i això, jo voldria posar avui l’accent en el fet que quan parlem d’atenció a les necessitats bàsiques de la infància i adolescència, tan importants són les que acabem d’esmentar, com la qualitat de les relacions del nen i la nena amb el seu entorn.

De poc li servirà a un infant el fet de poder menjar, dormir i vestir en condicions, si l’entorn familiar i de barri, és poc adequat (violent, poc estimulant, negligent o agressiu): tan bàsic esdevé un aspecte com l’altre pel seu creixement i desenvolupament harmònic. És per aquest motiu que vull emfatitzar la importància de l’establiment de relacions de qualitat i en entorns adients per part d’aquells infants que les tenen menys garantides a nivell familiar i/o social.

En aquesta mateixa línia, fa poc dies la Fedaia (Federació d’entitats d’atenció a la infància i adolescència) denunciava la vulneració del dret a la igualtat d’oportunitats en quan es destinen pocs recursos a projectes per infants i adolescents fora de l’horari escolar, quan està repetidament comprovat que els infants en situació de risc que assisteixen a Centres oberts, Centres cívics, Espais familiars, etc. són més competents a nivell personal i escolar, que aquells que no hi assisteixen. Espais i projectes portats en tots els casos per professionals de l’educació social capaços de donar resposta a les necessitats d’afecte, tranquil·litat, vinculació, contenció, seguretat i estabilitat de l’infant i l’adolescent. Disposar d’adults sensibles a les diferents realitats de les criatures, i alhora ben formats professionalment, hauria de ser un dret bàsic que com a societat hauríem d’exigir.

Davant situacions desafavorides, oferir a l’infant altres espais de relació amb adults i companys més enllà de la família i l’escola és clau perquè el nen o la  nena pugui observar altres formes de relació, de resolució de conflictes, de treball o de mediació amb els companys.

Disposar d’adults sensibles a les diferents realitats de la infància i ben formats professionalment, hauria de ser un dret bàsic que com a societat hauríem d’exigir (Isabel Torras).

Infants que viuen en famílies que exerceixen inadequadament el seu rol, perquè no volen o no poden exercir-lo: pares i mares més o menys absents, excessivament joves, amb problemes de salut mental, de toxicomanies o en situacions d’estrès màxim, necessiten d’altres adults que els acompanyin en el seu dia a dia.

Màster Universitari: Models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i adolescència

I cal ser-ne conscients: sovint no n’hi ha prou amb la bona voluntat, es necessiten professionals ben formats que puguin respondre adequadament a les necessitats de tots aquests infants. Sentir estima pels infants és requisit imprescindible però no suficient, cal també una formació específica, rigorosa i continuada.

Recordem un cop més el que molts pensadors han posat repetidament de manifest: Sense cap mena de dubte, la millor inversió social que puguem fer és aquella destinada a la infància i adolescència.