La bretxa digital en les persones grans: un repte comunitari i una oportunitat d’inclusió

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) corresponents a l’any 2025, el 92,7% de les persones d’entre 65 i 74 anys a Catalunya havien utilitzat internet durant els tres mesos anteriors a l’enquesta, mentre que el 90,2% en feia un ús habitual. Tanmateix, només el 36,1% havia comprat per internet durant aquest mateix període.

Aquestes dades donen forma a un fenomen paradoxal vinculat a l'emergència de les noves tecnologies. Per una banda, l'ús de les eines digitals ha crescut de manera exponencial, afavorint la comunicació i l'accés a serveis; per l'altra, una part significativa de la població queda exclosa d'aquests beneficis. Aquesta desigualtat, coneguda com a bretxa digital, pot limitar l’autonomia, la participació social i l’accés als serveis, especialment entre les persones grans que tenen més dificultats per adaptar-se a aquests canvis.

Tanmateix, les dades evidencien que és important distingir entre tenir accés a internet, utilitzar-lo habitualment i disposar de les competències necessàries per fer servir els serveis digitals de manera autònoma i segura. 

Davant d’aquest repte, la Fundació Pere Tarrés, compromesa amb la inclusió social i la reducció de les desigualtats, contribueix a impulsar iniciatives que apropen les eines digitals a les persones i promouen una societat més accessible i inclusiva.

Què poden fer les organitzacions davant d’aquest repte?

Els centres de dia, les residències, els ajuntaments, els casals i les associacions tenen un paper fonamental en la construcció d’estratègies comunitàries que facilitin l’accés a la tecnologia i promoguin l’autonomia digital de les persones grans. Entre les principals actuacions, destaquen les següents:

1. Garantir punts d’accés i equipament comunitari. Facilitar espais accessibles amb ordinadors, tauletes i connexió a internet perquè les persones grans puguin familiaritzar-se amb les tecnologies, resoldre dubtes i fer gestions digitals amb el suport necessari.

2. Dissenyar formacions adaptades als seus interessos i necessitats. Organitzar tallers pràctics vinculats a situacions quotidianes i interessos personals, com ara comunicar-se amb familiars, compartir fotografies, utilitzar aplicacions de salut, fer tràmits en línia o identificar possibles fraus digitals. L’aprenentatge ha de partir dels coneixements previs de cada persona i respectar-ne el ritme.

3. Integrar la tecnologia en les activitats habituals. Incorporar eines digitals a les dinàmiques dels centres mitjançant activitats d’estimulació cognitiva, visites virtuals, comunicació amb familiars o projectes participatius. D’aquesta manera, la tecnologia es converteix en un recurs útil i significatiu, en lloc de ser un objectiu d’aprenentatge aïllat.

4. Oferir informació clara i promoure la seguretat digital. Proporcionar orientacions senzilles i accessibles sobre l’ús dels dispositius, la protecció de les dades personals, la gestió de contrasenyes i la identificació de missatges sospitosos, estafes i altres riscos digitals.

Els professionals com a agents de canvi

Els professionals que treballen amb persones grans tenen un paper clau a l’hora de generar confiança, reforçar les habilitats digitals i prevenir situacions de vulnerabilitat. La seva tasca no consisteix únicament a resoldre dubtes tècnics, sinó també a crear entorns d’aprenentatge en què les persones se sentin capaces d’experimentar, equivocar-se i progressar.

Algunes accions que poden dur a terme són:

• Aprofitar les situacions quotidianes per facilitar petits aprenentatges. Incorporar recomanacions senzilles sobre l’ús dels dispositius en les activitats diàries i ajudar les persones a resoldre necessitats concretes.
• Acompanyar amb paciència i reforç positiu. Respectar els ritmes individuals, evitar la pressió i afavorir un entorn de confiança en què es puguin plantejar dubtes sobre qüestions com les contrasenyes, les aplicacions o la navegació per internet.
• Promoure tallers pràctics i espais de continuïtat. Oferir oportunitats per practicar allò que s’ha après, repetir els procediments tantes vegades com calgui i reforçar la confiança i l’autonomia digital.
• Detectar situacions de vulnerabilitat digital. Identificar les persones que tenen dificultats d’accés, manca de dispositius o connectivitat, escasses competències digitals o poc suport del seu entorn, per tal d’oferir-los un acompanyament adaptat a les seves necessitats.

La Fundació Pere Tarrés: una resposta des de l’acció comunitària

La inclusió digital és una responsabilitat compartida que requereix la implicació de les administracions, les entitats socials, els professionals i la ciutadania.

En aquesta línia, la Fundació Pere Tarrés ha participat en iniciatives de formació digital a través dels cursos gratuïts Més Digitals, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, per contribuir a reduir la bretxa digital i facilitar l’adquisició de competències tecnològiques. 

La tasca no s’acaba amb les persones grans. També és important proporcionar recursos a les persones que les acompanyen.

Ecuida: recursos digitals per a les persones cuidadores

Les persones cuidadores professionals, les persones cuidadores no professionals i els familiars tenen un paper essencial en el benestar i l’autonomia de les persones grans. Per això, disposar d’informació accessible i de recursos pràctics pot ajudar-les a afrontar millor les tasques de cura i acompanyament del dia a dia.

Amb aquesta finalitat, la Fundació Pere Tarrés impulsa Ecuida, una plataforma d’acompanyament adreçada a les persones cuidadores professionals, no professionals i familiars. La plataforma facilita l’accés a continguts i recursos orientats a donar suport a la cura de les persones grans, promoure el seu benestar i afavorir-ne l’autonomia.

Facilitar l’accés a aquests recursos també forma part de la inclusió digital: no n’hi ha prou que la informació existeixi, sinó que cal que sigui comprensible, accessible i útil per a les persones que la necessiten.

Una responsabilitat compartida

La bretxa digital de les persones grans no és només una qüestió tecnològica, sinó també social i comunitària. Reduir-la requereix la implicació de les organitzacions, els professionals de la psicologia, el treball social i l’educació social, i també de les persones cuidadores, les famílies i l’entorn proper.

Garantir que les persones grans puguin accedir a les tecnologies, comprendre-les i utilitzar-les d’acord amb les seves necessitats és contribuir a preservar la seva autonomia, la seva participació social i els seus drets.

Perquè construir una societat digital inclusiva no significa demanar a tothom que s’adapti al mateix ritme, sinó oferir a cada persona les oportunitats, els recursos i l’acompanyament que necessita per formar-ne part.