Esport segur, infància protegida: cap a una cultura i un sistema integrat de salvaguarda

Parlar de l’esport en els infants és, sovint, parlar dels beneficis que aporta, com la millora de la salut i l’autoestima, la cooperació o el sentiment de pertinença. Tanmateix, aquests beneficis no exclouen que hi hagi situacions de violència o desprotecció. El projecte 360 Safe Play, que lidera el Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, juntament amb set socis europeus, parteix precisament d’aquesta contradicció: els mateixos espais que poden afavorir el desenvolupament, els vincles i el benestar també poden esdevenir contextos en què la violència queda invisibilitzada, normalitzada o no prou abordada.

Reconèixer aquesta doble realitat implica també ampliar què entenem per violència en l’esport: va més enllà de les formes més visibles de violència, com l’agressió física o sexual, i inclou també humiliacions, exclusió, pràctiques coercitives, negligència, assetjament, silencis institucionals i absència de vies accessibles per demanar ajuda. L’estudi CASES, amb més de 10.000 joves de sis països europeus, recull un 70 % de violència psicològica, un 43 % de física, un 36 % de violència sexual sense contacte, un 34 % de negligència i un 20 % de violència sexual amb contacte (Hartill et al., 2023).

Davant d’aquesta realitat, el projecte proposa desenvolupar un sistema integral de protecció en clubs i entitats esportives per a infants de sis a catorze anys. Aquesta proposta entén la salvaguarda no com una suma de mesures aïllades, sinó com un procés continu que va des de la prevenció i la detecció precoç fins a la comunicació i denúncia, la resposta i gestió dels casos, els enfocaments restauratius i la governança. Aquest sistema només pot funcionar si implica de manera compartida els diferents actors de l’ecosistema esportiu, comunitari i de protecció. 

Això comporta entendre que protegir no és només saber reaccionar quan apareix una situació de violència, sinó construir un entorn capaç d’anticipar-la, identificar-la i donar-hi una resposta coherent, situant els drets dels infants al centre de l’organització esportiva (Comissió Europea, 2024).

Una primera condició per a una protecció efectiva passa per reconèixer els infants com a subjectes de drets i no només com a esportistes que els adults han de protegir. Sovint els sistemes de salvaguarda es pensen des d’una mirada adulta, tot i que són els infants qui viuen les relacions, pressions i riscos. Per això, 360 Safe Play proposa processos de cocreació adaptats a l’edat, les capacitats i les diferents formes d’expressió dels infants, perquè puguin identificar malestars, explicar què els fa sentir segurs i valorar si els mecanismes són comprensibles. L’objectiu és fer que la participació deixi de ser simbòlica i esdevingui una peça clau del sistema de protecció.

Aquesta mirada també exigeix incorporar una perspectiva d’equitat que permeti identificar com factors com el gènere, la discapacitat, la situació socioeconòmica, l’origen, l’estatus migratori o la identitat poden generar desigualtats en l’accés, la visibilitat, l’accessibilitat o el sentiment de pertinença (Larsson, 2021; Declerck et al., 2021; Tandon et al., 2021). Aquesta perspectiva ajuda a entendre que la discriminació no és només individual, sinó també estructural, especialment quan diferents eixos de desigualtat s’entrecreuen.

La confiança és igualment essencial, perquè un sistema només funciona si les persones senten que poden utilitzar-lo. Menys del 10 % dels casos de violència contra infants es denuncien, i la infradenúncia és elevada sobretot en situacions de pobresa o exclusió social (Unicef i Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, 2021). La por a represàlies, a perdre oportunitats o a no ser cregut pot frenar la denúncia. Els canals han de ser coneguts, accessibles, confidencials i connectats amb una resposta efectiva. Detectar també implica aprendre a llegir allò que massa sovint s’ha normalitzat: el retraïment, l’ansietat, la pèrdua del gaudi o la pressió excessiva poden expressar un malestar que l’infant encara no sap explicar.

La protecció també es construeix des de la corresponsabilitat comunitària: infants, famílies, entrenadors, voluntariat, equips directius, federacions, serveis socials, escoles, salut i administracions formen part d’un mateix ecosistema de protecció. El repte és que aquesta xarxa no existeixi només sobre el paper, sinó que defineixi qui actua, com es comparteix la informació i quan cal derivar, i configurar un sistema integrat basat en una xarxa coherent de responsabilitats, recursos i circuits coordinats.

Ara bé, tenir protocols, normes o figures de referència tampoc garanteix que un entorn sigui segur. A Espanya, la LOPIVI —Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència— reconeix l’esport com un àmbit en el qual es poden produir situacions de violència i estableix obligacions com la formació dels professionals, la figura del delegat de protecció i protocols específics. Tot i això, persisteixen dificultats per identificar situacions de violència i saber com actuar, fet que evidencia la distància entre les exigències del marc normatiu i la capacitat real dels clubs i les entitats esportives per aplicar-les en la pràctica quotidiana. Aquesta bretxa, a més, no és només tècnica, sinó també cultural, perquè les asimetries de poder, la humiliació normalitzada, la competitivitat extrema, els estereotips o el silenci institucional poden sostenir la violència fins i tot quan existeix un protocol.

El repte no és només tenir una política de protecció, sinó fer-la esdevenir cultura compartida i sistema integral. Una cultura perquè els drets i el bon tracte travessin la manera d’entrenar, comunicar-se, prendre decisions i afrontar els conflictes que puguin sorgir i evitant que es normalitzin o esdevinguin situacions de risc. Un sistema integral perquè aquesta protecció no depengui d’una sola persona, sinó que articuli prevenció, detecció, comunicació segura, derivació, suport, seguiment i coordinació.

Per això, la salvaguarda no pot quedar reduïda a una obligació normativa ni concentrar-se en una sola figura, sinó que ha de traduir-se en una distribució clara de responsabilitats entre persones, organitzacions i institucions, de manera que cada agent conegui quin és el seu paper, fins on arriben les seves competències i quan cal activar els circuits de protecció o derivar els casos a serveis competens. Fer de l’esport un espai protector implica, doncs, construir una cultura de salvaguarda sostinguda per un sistema coherent, amb rols definits, circuits clars i institucions i agents capaços d’actuar de manera adequada dins del seu àmbit de responsabilitat.

Referències bibliogràfiques proposades

Hartill, M., Lang, M., Vertommen, T., Allroggen, M., Calafat, A., Chroni, S., Papaefstathiou, M., Rhind, D., Rulofs, I., & Kampen, J. K. (2023). The prevalence of interpersonal violence against children in sport in six European countries. Child Abuse & Neglect, 146, 106513. doi.org

360 Safe Play Consortium (2026). State of art of European child protection policies, legal framework, academic and sport associations best practices aligned.

Declerck, L., Stoquart, G., Lejeune, T., Vanderthommen, M., Kaux, J.-F. (2021). Barriers to development and expansion of adaptive physical activity and sports for individuals with a physical disability in sports clubs and centres. Science & Sports, 36(3), 202–209.

European Commission (2024). Commission Recommendation (EU) 2024/1238 on developing and strengthening integrated child protection systems in the best interests of the child.

Jones, L., Bellis, M. A., Wood, S., et al. (2012). Prevalence and risk of violence against children with disabilities: A systematic review and meta-analysis. The Lancet, 380(9845), 899–907.

Larsson, H. (2021). The discourse of gender equality in youth sports: A Swedish example. Journal of Gender Studies, 30(6), 713–724.

Tandon, P. S., Kroshus, E., Olsen, K., Garrett, K., Qu, P., McCleery, J. (2021). Socioeconomic inequities in youth participation in physical activity and sports. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(13), Article 6946.

Unicef, Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 (2021). Infancia y violencia: Un estudio participativo con niños, niñas y adolescentes.